miércoles, 1 de julio de 2015

PARLAR...

Cada vegada tinc més clar què es té un gran prejudici contra els parladors...! Gran error, el judici hauria de ser: Quí parla. Què parlen i com parlen, i perquè parlen i des d'on parlen. Penso què parlant la gent s'entén o no. Mentres què si no es parla segur què s'entén ben poca cosa. Quant s'entén és més fàcil estimar, comprendre, gaudir, i intuïm tots i totes molt millor. De parladors, els més freqüents són aquests tres tipus, tot i què segur què n'hi han més i de moltes menes. Però... Vosaltres quins voleu ser...??

1- Els què aprenen però no gaudeixen s'els aseca el cor i l'ànima, i s'empobreixen espiritualment...! 

2- Els què gaudeixen  però no aprènen  es tornen estúpids, estimen menys, no intueixen, i s'empobreixen espiritualment...!

3- Els què pel fet d'aprendre, gaudeixen de l'altre i d'ells mateixos, què es provoquen reptes deliciosos, i s'automotiven. Perquè s'aprèn i es gaudeix al comprendre l'un de l'altra. Aquests frueixen i fan créixer cors, i s'enriqueixen espiritualment i troben sentit creatiu a la vida...!

Si trieu ser el 3, aleshores...
Potser, tot passa per afirmar-se amb el: JO SÓC...!
I, seguidament preguntar-se: QUÍ SÓC I QUANTS, ON SÓC, I PERQUÈ M'HI ESTIC, QUÈ FAIG...?

http://elcatalacomcal.blogspot.com.es/2008/01/els-verbs-ser-i-estar.html


LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ


Ada, o el narcisisme solidari (unes notes sobre narratologia)

 No estic segur de sí ho comparteixo tot. Però del què estic segur és què fa pensar. És un molt bon post aquest. llegiu-lo per desafiar la vostra pròpia opinió... Salut.!! dpb

El món, ja ho sabem, és ple de relats i de maneres de viure que tan sols s’entenen com a respostes, com a adequacions, a una autonarració. Els relats personals ajuden a remuntar dificultats, a superar disgustos, a enfocar energies necessàries en un punt. Són, ben sovint, relats benèfics, alliberadors, o guaridors, o de recobrament de l’autoestima, o el que sigui. Però els relats personals, també ben sovint, compliquen les relacions del jo amb la realitat: sobretot, quan l’esforç principal de l’autorelat és la supressió narrativa (moral) de la realitat exterior.

https://estevemiralles.wordpress.com/2015/06/30/ada-o-el-narcissisme-solidari-unes-notes-sobre-narratologia/


Una hipòtesi: el narcisisme ens governa. El narcisisme neoliberal ho fa, i porta uns quants anys fent-ho, amb conseqüències socials greus: major hostilitat ambiental, major fragilitat dels febles. Això ha generat una reacció electoral a Espanya: i l’encapçalen formacions que desafien el neoliberalisme, però que no qüestionen el narcisisme. Aposto: la democràcia hi continua perdent. Aposto: el partits narcisistes no són els meus. Aposto: el narcisisme és una narrativa, i està de moda. És molt i molt poderós, per tant.
Aquesta entrada vol ser, encara que no ho sembli, una resposta a una entrada d’Adrià Pujol: aquesta. (Perquè sí, Adrià, enfront de la barbàrie del segle XX, la conquesta intel·lectual va ser el Pluralisme: els sectarismes, vells o nous, són els fabricants de la barbàrie.)...



La vida de Nietzsche en viñetas

Fuente: http://www.ojoentinta.com/2015/la-vida-de-nietzsche-en-vinetas/

“Vivir de tal modo que vivir ya no tenga ningún sentido, ese pasa a ser a partir de ahora el <> de la vida (…) El hombre de creencias, el <> de toda índole, es necesariamente un hombre dependiente, incapaz de considerarse un fin en sí mismo.”
- Pero... Hombre de Dios, señor Nietzsche, eso va siempre a depender de si la creencia esta en usted y para usted, o en otro y para usted, o en usted y para otro, ¿No?...


La novela gráfica “Nietzsche, crearse libertad” (Sexto Piso) es un trabajo conjunto entre Michel Onfray y Maximilien Le Roy, filósofo -y uno de los actuales ensayistas que más profundamente ha tratado los textos de Nietzsche- e ilustrador, respectivamente. La base para el trabajo de Le Roy fue la biografía que Onfray escribió del filósofo alemán, llamada “La inocencia del devenir” (Gedisa). Pero aunque en gran parte la novela gráfica sigue el itinerario dado por Onfray, hay espacios en que las ilustraciones nos permiten comprender mejor que el texto los diferentes estados filosóficos e internos de Nietzsche.