jueves, 13 de marzo de 2008

ELS ARBRES QUE MÉS ESTIMO



A tocar de casa, i a l´entrada del bosquet, un arbre antiquíssim vestit de suro i de molsa, coronat de verd resplandent i llum misteriosa, ell em reb, obre unes branques en creu, de costat a costat que baixen cap al terra i s´allarguen, talment braços que et conviden i t´esperen, que et volen donar la tendresa que guarda un gran cor vegetal, és com un familiar proper amb uns braços que et demanen que t´acostis, que hi pugis i que passis una estona al seu d´amunt, bressolat per ell, i m´agrada d´ajeurem uns minuts i contemplar-lo mentre escolto els ocells, aquest venerable arbre sembla el mateix esguard de l´eternitat, jo l´estimo i l´abraço i el meu respecta cap a ell és com el respecta que un pot sentir per una persona gran i protectora plena d´amor i coneixament cap a tu i que et regala generosament tot el que té. Cada vegada que el visito, tots els dies des de fa molt temps, el matí i també els vespres, (ja que en aquest bosquet i tinc d´anar per cuidar del Tro, un altre bon amic, el meu cavall, i avans a la pobreta Figi que ja va anar cap al cel dels cavalls fa ara uns sis mesos), jo em sento molt millor, em dona força i em dona calma al mateix temps, i els meus pensaments sembla que passin per les seves branques i em retornin a mi, més refexionats i aserenats, com si els meus pensaments tinguessin vida propia, i sortissin de mi per anar a l´arbre a deixarse aconsellar, i seguidament retornar altre vegada a mi amb la seguretat d´un coneixament superior que els orienta cap a la certesa. dpb

Etiquetas: ,

Cançons i poemes dels arbres


VSITEU EL BLOG: Poesia Infantil i Juvenil

Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Publicació de poemes infantils, realitzades pels xiquets/es que hi vullguen col•laborar amb aquest blog. Està realitzat per la Biblioteca Municipal de Cocentaina.Enviar comentaris i poemes: bibliodolores@gmail.com


Els arbres són una de les espècies vives que millor reflexen els pas de les estacions, sobretot els arbres de fulla caduca: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern van passant i com en una desfilada de moda -passarel·la vegetal- van canviant.

Al blog d'Amics arbres i tenen una secció que ens interessa especialment: Versos i cançons dels arbres. Hi trobem un grapat de poemes i cançons de diferents arbres. Doneu-li una ullda, doncs és molt interessant, a més d'estar tot en català -més difícil de trobar a la xarxa-. Els felicitem, des d'ací, per la llavor que estan portant endavant i per aquesta magnífica selecció.
D'entre tots els poemes i cançons sobre els arbres ens agrada, especialment, el poema de Marc Granell, L'arbre vell, docs varem realitzar una animació lectora a la biblioteca de Cocentaina basant-se en aquest poema que apareix al seu llibre, L'illa amb llunes, editat per Tabarca -aprofitem per a recomanar-vos el llibre, doncs és un poemari que agrada molt a la gent jove.

L'arbre vell
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l'arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
*
Abans n'hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s'apaga
entre el ferro i el ciment.
*
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l'estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s'arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
*
En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
*
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l'hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
*
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
*
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.

Ai, "cruda realidad" a les nostres ciutats! La il·lustració és de David Atkinson.

Publicado por Salvia

Etiquetas: cançons infantils, Marc Granell, poemes d'arbres, poemes de tardor, poemes infantils, poemes juvenils, poetes, webs de poesia

Etiquetas: