miércoles, 20 de octubre de 2010

La realitat és un somni...!

Oh, quí pogués oblidar el cos i les llàgrimes humanes... I no tant sols en somnis brillants, residís en nosaltres el poder de cavalcar l ingovernable cavall salvatge del vent...

Quí pogués desencarcarar l ànima tant tems esclava del nostra cos, amb la llibertat de dominar els aires i els mars, i pujar i baixar escarpades muntanyes en un sospir...

Jo vull poder trasmudar la llum en foscors i les foscors en llums, i fer volar les estrelles com espurnes pels Cels.


Jo vull poder tenir arrels com un arbre i coneixer els secrets de la terra, i a la vegada tenir ales per volar tant amunt com per estar segur que coneixeré en un no res, fins els més invisibles de tots els nostres universos....

Humanament jo estimo els somnis, sabedor de que són la realitat més real, i que en realitat, la realitat és un somni...!