domingo, 28 de junio de 2015

Sigueu el mirall - Dialèctica De La cosificació

Imatge procedent de http://1.bp.blogspot.com/-I0i9paMatzo/TZtn0y9Az6I/AAAAAAAAA6I/CwfeUVeuQH4/s1600/Nancy%2BMeyers%2Bnoi%2Bmirall.jpg.

Desafiar-se un mateix utilitzant el mirall dels altres, potser és un camí, almenys evites que t'encadenin el puny alçat...!


Dialèctica De La cosificació

Amb aquesta expressió Sartre es refereix a la forma inevitablement conflictiva de relacionar les persones. El tracte amb els altres és sempre un conflicte entre llibertats, un enfrontament en el qual es busca cosificar als altres i evitar ser cosificat per ells.

     Ja s'ha dit que la categoria humana fonamental és la de la llibertat. El que ens fa persones és la nostra capacitat i necessitat per construir-nos a nosaltres mateixos en funció dels nostres projectes. Aquesta dimensió és també el que ens fa subjectes, no meres coses. Les coses no tenen subjectivitat, ni voluntat, ni metes, ni estan obertes al futur, les persones si. Però l'home necessita de l'altre per a la seva pròpia realització i per al reconeixement de si mateix; no és possible la vida humana solitària. En aquest punt es planteja una qüestió fonamental: ¿és possible tractar l'altre com a un subjecte, com un ésser que té els seus propis projectes, com un ésser lliure? La resposta de Sartre és pessimista: no. Invariablement, en la relació amb els altres o bé l'altre ens tractarà com a meres coses o bé nosaltres el tractarem a ell; jo intento esclavitzar a l'altre i l'altre intenta esclavizarme a mi. L'essència de les relacions interpersonals és el conflicte. Sartre expressa gràficament aquesta idea assenyalant que "l'infern són els altres".

      El conflicte de les llibertats pot prendre moltes formes però es desenvolupa en dues actituds principals: o bé un s'esforça a reduir al altre a l'estat d'objecte per afirmar-se com llibertat, o bé un assumeix el seu ésser objecte, es converteix lliurement en cosa davant de un altre per captar la seva llibertat, per reconèixer com a subjecte:

1. Intent de relacionar-se amb l'altre reconeixent en ell la seva llibertat, la seva subjectivitat: condueix inevitablement a tractar-nos a nosaltres mateixos com a objectes, com a éssers no lliures; les tres expressions d'aquesta actitud són l'amor, el llenguatge (entès com tota forma d'expressió, no només com a paraula articulada) i el masoquisme Però les tres fracassen perquè encara que aconsegueixen el reconeixement de l'altre en el seu poder, si subjectivitat i llibertat, anul·len la nostra llibertat i subjectivitat, fet que sempre despertarà la nostra rebel·lió doncs mai podem prescindir de la nostra llibertat.

2. Intent d'afirmar la pròpia llibertat, la pròpia subjectivitat: porta a tractar l'altre com a objecte, com a esclau de la nostra subjectivitat. Fracassa perquè l'altre mai pot renunciar a la seva llibertat. Sartre descriu les conductes d'indiferència, desig, (particularment desig sexual), sadisme i odi, com a exemples d'aquesta actitud...