sábado, 28 de noviembre de 2009

El "menhir" Vidal, retrobat.(Capmany, Alt Empordà)

Publicat el DIJOUS, 27 / MARÇ / 2008 per: Geseart


El dibuix de Vidal l'any 1914

El monument el 10 de març del 2008

(fotos d'Enric Carreras)


Lluís Marià Vidal quan el va donar a conèixer l’any 1914 l’anomena “menhir” però ja comenta que per la seva forma es diferencia dels altres que havia vist. Descriu els quatre signes insculpits que segons ell són lletres de l’epigrafia ibérica.
Als envolts del 1920 Vidal va convidar Manuel Cazurro, Máximo San Miguel de la Cámara i Pere Bosch-Gimpera –aleshores tots a Barcelona- perquè, juntament amb ell, estudiessin aquesta pedra basant-se en una reproducció en guix dels gravats que Vidal havia ofert al Museu de Barcelona.
Temps desprès –l’any 1931- Bosch-Gimpera, juntament amb Josep Colominas, el va publicar comentant que varen veure que es tractava de signes gravats com els del tipus esquemàtic de l’art rupestre. Informa que va extractar-ne la descripció seguint l’escrit de Vidal del 1914, fet que sembla confirmar que no el va visitar personalment.
D’ençà de l’any 1985 el Geseart va intentar en diverses prospeccions localitzar de nou sense èxit aquest monument. Fou però Albert Aparicio Cáceres de Capmany que en veure els gravats reproduïts per un de nosaltres (Josep Tarrús) l’any 2002 va adonar-se que la pedra amb inscultures que havia trobat casualment algun temps abans era en realitat el “menhir” Vidal.
El nostre grup (Geseart) el va visitar acompanyats de Jesús Panareda de Capmany el març del 2008. Ens trobàvem, finalment, davant d’un dels monument megalítics, publicats d’antic a l’Alt Empordà, que havia estat més difícil de retrobar. De fet, ha estat el darrer que s’ha retrobat, 92 anys després de la seva primera publicació.
No és cap menhir. Es tracta d’un bloc erràtic de granit. Sobre l’extrem convex superior de la pedra hi ha, per testa, quatre gravats. El motiu central és un antropomorf en forma de creu llatina amb el final de les aspes potençades amb una cassoleta. L’acompanya un cercle simple a ponent i un cercle doble en forma de vuit a llevant que presenta el sector nord més triangular que circular. Vora el cercle de ponent hi ha un semicercle en forma de ferradura. Cal esmentar que la part superior, triangular, del signe en forma de 8 sembla un afegitó d’època moderna a un cercle original, segurament per marcar aquesta pedra i fer-la servir com a límit territorial i el signe cruciforme sembla resseguit modernament, perquè el seu solc és força més profund i té les cassoletes dels extrems lleugerament deformades, com si volguessin aproximar-lo a una creu barrada.
Aquests signes insculpits podrien molt bé ser contemporanis dels de la Pedra dels Sacrificis, també a Capmany, que es troba a poc més de mig kilòmetre de distància. Allí també hi veiem cercles i cruciformes, dels tipus que apareixen en els menhirs i dòlmens de la contrada entre el neolític mitjà i el calcolític.

Publicat el DIJOUS, 27 / MARÇ / 2008 per: Geseart

Per saber-ne més vegí's:
Enric Carreras i Josep Tarrús,
El "menhir" Vidal, retrobat. (Capmany, Alt Empordà)
Butlletí del Centre Excursionista d'Olot, núm.167, abril-juny 2008, pàg.
GESEART