lunes, 12 de enero de 2009

La promesa de la natura

Photobucket - Video and Image Hosting

M´he llevat aviat, avui tinc hora a l´hospital... i tot just m´he rentat la cara, després de la crida del Tro, he obert les cortines de la finestra de la meva cambra per poguer mirar cap a fora, ja veig el Tro que m´espera i mira cap a mi tot atent... ja decidit, m´he possat l´abric per sobra del pijama i he sortit a fora, l´aire era fredot i net, i la terra del caminet sembrada d´espurnes de cristalls de glaç, avui teniem una bona gebrada. Les gosses s´han apressat al sentir-me baixar l´escala, i m´han sortit a l´encontra correns per saludar-me, tot carinyoses i enjogassades...




Vora el bosquet del suro gros, a tocar de casa, hi viu el meu estimat Tro, un cavall pel roig com un caliu de la llar de foc, bonic i trempat, amic i simpatic com ell solet. Cada matí renilla i em desperta, d´avegades penso que és possible que ell mateix no es vegi com un cavall, perquè es creu el gall del galliner, o potser ell pensa ser tot un noble senyor, i jo el seu majordom de servei, que l´hi ha de portar l´esmorsar per després acompanyar-lo al camp... Però no crec pas, perquè ell desmostra estimació franca i generosa, i aixó els altius i estirats galls de galliner, o nobles senyors no ho saben pas fer.

Photobucket

Despés d´una estona de la seva crida, que d´avegades el faig esperar... el vaig a visitar, i amb unes moxaines i fregadisses frontals com a salutació, tots dos ens donem el bon dia sota el suro gros...

Photobucket

El suro gros cada dia, com avui mateix, ens contempla tot abraçan-nos amb el seu noble esguard. El seu tronc aixeca dues branques poderoses que abracen tot el clap a l´entrada del bosquet, i dessota del seu tronc de color roig escorxat, hi ha un terra dur, aïxut i net, i tot molt ben escombrat, per una tramuntana que bufa quasi perpetua, i tot de grans arrels surgeixen de l´interior del terra per a tornar-si a cap-bussar com si el terra fos materia liquïda, tot crean així un enreixat superb als seus propis peus.

Photobucket

Quan el bon dia fa lluïr un sol esplendit, i la remor de les fulles penjades de les seves branques es mouen com cascavells verds, ens canten cançons d´eternitat viscuda, i es troben acompanyades per una coral viva de veu cantadissa i variada, són matineres i musicals piuladisses, de bonics i fragils ocells diversos, i aquests cants de trobadors al.lats fan mirar amunt, amunt les branques del suro gran. Els meus ulls es troben fit a fit amb els raigs dorats del sol, d´una claror enigmatica i esplendida, d´una llum filtrada entre les fulles del suro gran. Aquells ratjos d´or m´enllluernen a mitges, i encara em fan mirar més amunt, fins el blau clar i infinit del cel resplandent.



Avegades si el terra es troba humit, com és el cas d´avui mateix, a causa de les recents pluges d´aquests dies passats, resta en la ingravidesa de l´aire una barreja de perfums boscans que encanten els meus sentits. Avui he pogut distingir una olor que venia de no pas massa lluny, era una olor floral delicada, no massa perceptible però, aquella olor, era de la flor del nespra, que barrejada amb les olors de la terra i d´altres aromes variats, m´ha fet pensar que aquesta, potser era la olor que deuen fer els angelets baixats del cel...

Photobucket

Una vegada vaig llegir d´una poeta estimada:

"...Tot brota, floreix i grana per oferir-se a la vida de l´home.
Tothom sap el nom vulgar de les plantes, però quasi ningú coneix l´obscur misteri del seu desenvolupament...

Photobucket

...Cada dia compto un nou color, un nou ocell. La prada sembla un immens plat de porcellana antiga esmaltat de flors virolades. De tant en tant arriba una ratxa de tramuntana lleugera i seca que em vigoritza els nervis i els sentits. Tot em diu que res no passa i no mor en la natura, sinó que tot torna i es renova..."


Photobucket

Avui he començat el dia amb un regal, la natura m´ha parlat, i tot en ella, m´ha donat força, i m´ha fet sentir viu i feliç, segurament era una promesa molt i molt clara per deixar d´ignorar-la...!!!