Jonathana y la Bruja (Película)

Aquesta és un Film de finals de la meva infantesa i començament de la meva vida adulta, (1988). És una manera d'ensenyar màgica-ment a filosofar amb la mainada, i d'ensenyar què totes les coses tenen moltes perspectives, i a ser curiosos, a desenvolupar una personalitat basada amb el sentit d'un mateix, a ser dialogant amb els contrast d´altres visions, a mirar amb més punts de vista les coses què passen a la vida. És innocent, però no per això deixa de ser una eina carregada d´utilitat. Les premisses per anar per la vida no han de ser mai veritats absolutes, les variacions solen ser sorprenents, cal oblidar les rigideses de l'ensenyament basat amb normes i ordres, i a no agafar dels adults les seves pròpies veritats de les realitats deixant-se pel camí la reflexió. Els nens i nenes no són tontets, encara què a els adults moltes vegades els sembli què no entenen les coses. La realitat no és una, té moltes cares per descobrir, i més encara per a les criatures, què cal deixar-l'ós descobrir per ells mateixos un Món  fascinador. Ensenyar a ser curiós i a no tenir por de veure per si mateix, i de filosofar és esencial per a la educació de la mainada, per a la seva salut emocional i per la intelectual. A més és un joc ben natural per ells i elles. Hi ha una escena de la pomera, i què ensenya què segons la perspectiva, la pomera té més o menys pomes. Bona peli...!

Què és la: "significança o insignificança"? I, què és: "seguretat o inseguretat"? Ergo: "el sentit pot variar, tot depèn de les nostres pròpies respostes personals"...?

 

La insignificancia es siempre una garantía de seguridad.
Esopo

Comentaris

Aquesta frase, la trobo molt curiosa, perquè pot tenir moltes lectures...

Un filòsof com Sòcrates, sovint diu que les seves idees no són realment seves, sinó dels seus professors...

Aquesta frase, tot i què no té res a veure, perquè és diferent en conceptes, trobo què recorda molt a la famosa frase de Sòcrates, «Només sé que no sé res»... "Saber" o "no saber", és la significança o no, què aporta el coneixement de què ben poques coses poden ser segures en aquest món. Per això sembla interessant tenir present què si un ha de perdre la seguretat, què sigui pel teu pensament i no pel pensament d'altres...

-Però potser hauríem de preguntar-nos a nosaltres mateixos què és: "significança o insignificança"? I, què és: "seguretat o inseguretat"? Ergo: "el sentit pot variar, tot depèn de les nostres pròpies respostes personals"...?

A propòsit: Hi ha un article interessant en El Diari de Girona, és d'Agustí Casanova i Masferrer, si el voleu llegir: http://www.diaridegirona.cat/.../nomes-se-que.../497869.html

Avui us toca: Què sabeu?

S'accepten aforismes propis;) La meva frase: 

-El sempre. La seguretat. La garantia. Solen ser paraules més què dubtoses, almenys les d’aquesta vida. I, les de l´altre vida, jo no ho sé pas. Però la VERITAT ho sap..!