lunes, 18 de octubre de 2010

Cristalls Purs

Masses gasoses de líquids espai-als que transporten mars i vents, llàgrimes i sospirs, que concentren els colors de la vida latents i endormiscats, i que viatgen pels cels i pels somnis humans...



Els colors són de llum, i si hem sembrat la guspira, la llum neix del nostra cor... caminem incansables per camins polsegosos, pedregosos,trobarem de tot, fins i tot la nostra fe...



Mentre caminem pot escalfar-nos la llum del sol del cel, però si a n´el cor i tenim tenebres, no podrem tant-sols intuir els colors per més que caminem... Encara, per més que la boira s´allunyi de la terra.



La vida és bonica si és incerta, el rumb del nostra camí cal que sigui incert, si volem que la nostra ànima es pugui sorprendre, i si volem somriure amb el cor...



Vaig cap a una llum molt gran, més enllà dels cims de la muntanya, la llum s´acosta i jo m´acosto, fins que veig el resplendor tant llunyà a n´el cel, inabastable...



Però m´escalfa fins no arriba a la nit, i encara més enllà, en la foscor d´aquesta nit tant profunda, puc mirar les estrelles m´entres espero amb esperança, la llum d´ una altra albada...



I si per mala ventura del nostra cor hem de patir, i neixen les llàgrimes per les fonts dels nostres ulls, oblidarem els interrogants de la vida en un sospir, i crearem llacunes plenes de cristalls purs...!



DAVID PARAIRE BRUGUÉS