domingo, 27 de enero de 2019

L´ÀVIA CONSOL COLL MOY - EN LES IMATGES DEL LLIBRE: "ELS NOMS DE LA GUERRA"

Any 1935 a Garrigàs, la meva àvia Consol Coll Moy. Amb les seves companyes d’escola i la mestra!
Del llibre: ELS NOMS DE LA GUERRA (Relació de totes les víctimes de les comarques gironines i el testimoni de l’ última generació que va viure la Guerra Civil). Violència a la reraguarda. Pàgina 19.





LAS CIENCIAS SOCIALES COMO FORMA DE BRUJERÍA

Un llibre de vell localitzat a Segovia i que m’ha costat de fer-lo arribar a casa. Avui ja el tinc a les meves mans, i tindrà un lloc destacat a la meva biblioteca, aquest llibre descatalogat de Stanislav Andreski és:
“LAS CIENCIAS SOCIALES COMO FORMA DE BRUJERÍA”...! 







GAT NEGRE DAMUNT D´UN FONS GROC

ART URBÀ: Gat negre damunt d’un fons groc!
Grafit d’autor desconegut vist fa uns anys al C/ Progrés de Figueres, a la façana de la Plaça de Braus de Figueres; és un carrer on viuen molts gats mitg abandonats, i a mi m’ha recordat a: https://www.elnacional.cat/…/el-gat-negre-de-la-capmany_335…

TAULA DE CANVI

La taula de canvi o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'Edat mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar els viatges i el comerç internacional. És el precedent més directe dels bancs públics. La Taula de Canvi de Barcelona es pot considerar el primer banc públic d'Europa. Però TAULA DE CANVI: també va ser una revista important d’ intelectualitat i reivindicació catalanista. L’objectiu de la publicació era reivindicar-se com un altaveu del grup dissident Bandera Roja. És una revista mítica de les que avui trobem a faltar...
Tinc la sort de tenir aquests exemplars, algun dia miraré si és possible de compartir el seu contingut d’alguna manera...










MANIFEST COMUNISTA

Un manifest és una proclama d’acció, i aquest breu manifest és un petit llibre per a l’acció per antonomàsia, molts en parlen d’aquest llibre però pocs l’han llegit. (Alguns creuen que llegir-lo els fa ser comunistes, o que els poden titllar de “ROJOS” per llegir-lo o per recomanar la seva lectura; o que no llegir-lo és una manera de negació ideològica posmoderna de facto; però crec que no té res a veure amb la identitat o la ideologia, i té més a veure amb l’interès o desinterès de voler saber i ser-ne coneixedors de les coses que ens han afectat, ens afecten i que han d’afectar-nos en la nostra “realitat”, i en aquest cas enormement; tant si ho llegim com si no, i n’opinem el que n’opinem; és innegable la importància de la seva influència a la societat...). És un manifest que alguns odien injustament i altres l’estimen cegament, però jo penso que si una cosa no mereix és indiferència!

Menys són les persones corrents i humils que s’han atrevit a criticar-lo i reflexionar-lo seriosament segons les possibilitats de criteri que tots tenim però amb conseqüència i honestedat després de llegir-lo; i també molts l’han criticat o defensat superficialment i de manera irresponsable i poc curosa, però en honor a la veritat gairebé sempre no l’han n’hi llegit. Quí l’ha llegit i quí no l’ha llegit? I, com és que l’heu llegit o no l’heu llegit? I, que en podeu dir de relacionat: a favor, en contra, o quina és la causa que creieu que en produeix avui aquesta indiferència si és que doneu això per suposat, o no... ?