martes, 7 de julio de 2015

French movie (Le Concert) : Tchaikowsky's Violin Concerto in D!!

Etiquetas:

Escolania de Montserrat: Ave Maria (Schubert-Vivancos)

Etiquetas:

La Edad Media - Fe, Ciencia y Magia...

Un conèixer genealògic i formatiu de les creences i la seva història, és fonament d'un present amb sentit...!

Etiquetas:

Ainhoa Eletxigerra, dona molt especial, m´inspira NEOTOMISME

Tot el què ara i aquí segueix, és, bonament inspirat pel post "Facebookero", i comentari, de l´apreciada amiga del què el seu nom forma part de la titulació d´aquesta entrada de blog, la sort, reflexió, i recerca consegüent... és deguda, i dedicada a ella en tant i com a fet real indiscutible i innegable, i com no pot ser d´altra manera ...!



Gaudeixo amb la vivacitat de la ment desperta i energètica de tot aquell o aquella què té voluntat de teoritzar sense por d'errar i confrontar amb la seva lògica, la lògica dels altres en sentit positiu i obert, sempre què el què es faci o digui, sigui pleníssim de vida i humor, i no pas un competir absurd. El què m'importa és el camí divertit i des-acomplexat en la finalitat d'obrir l'esperit a la curiositat i joc, i admeti replica infinita...

Sigui dit primer: Jo no tinc voluntat de trobar desacord amb el post (NEGAR O AFIRMAR). Però si vull trobar un sentit ontològic al voltant d'aquest... Déu en Tomàs d’Aquino s’identifica amb l’Ésser, i això m´ha portat a idear:

PROPOSTA DEL POST I SENTIT METAFÍSIC TOMISTA COM A POSSIBILITAT DE JOC: 

Elevar-ho metafísicament, i per fer-ho, penso què cal no perdre de vista les diverses possibilitats de les nostres ments, però com és quelcom infinit, posem a Déu com a “causa primera”...



Una possibilitat real i molt vàlida per la seva importància, què veig i m'agrada, és la fenomenologia possible de la "Veritat Lògica" una  sortida molt “guai”, per cert dins d'aquesta, i què senyoreja teològicament a tota filosofia, és la "teoria escolàstica"  en  l´exercici d' un particular neotomisme, què és el què ara vull explorar i intentar com pugui, en objecta i en relació al post, és aquesta la del judici què compren ideals i refereix o nega realitats, i amb independència epistemològica d'això, què és també irrefutable en  l'autoritat dogmàtica en positiu de la prèvia "DIVINA MAGESTAT" Omnipresent, Omnipotent i Omniscient  del fet "ÚNIC" i primordial,  de la creença què admet un: "ABSOLUT" què és "DÉU" mateix...!



Partint del lema: "Tota raó és sotmesa a la fe. I tota fe és sotmesa a la raó, (Fides et ratio)... 



Humanitats: (Del terme llatí schola (escola). Diem escolàstica a la filosofia cristiana desenvolupada primer en les escoles monacals i després a les universitats entre els segles VIII al XV. L'escolàstica culmina en l'obra de Sant Tomàs i entra en crisi amb el Renaixement. El tema fonamental de l'escolàstica és el tema de Déu i de forma més particular la problemàtica de la relació entre la fe i la raó. És comú indicar que en aquesta qüestió els escolàstics van subordinar la raó a la fe, convertint així a la filosofia en la "esclava de la teologia". També en psicologia, l'escolàstica va proposar una concepció “substancialista” i “espiritualista” de la ment humana, unint les reflexions dels filòsofs grecs, particularment Plató i Aristòtil, amb les tesis principals de la religió cristiana respecte de la dimensió no natural de l'ésser humà. La psicologia filosòfica escolàstica va desenvolupar àmpliament una teoria de l'ànima i de les facultats i va defensar un clar dualisme antropològic. Aquesta psicologia començar a entrar en crisi en l'Edat Moderna, a partir de les crítiques escèptiques de Hume i Kant, i avui es circumscriu a les reflexions filosòfiques del neotomisme).


Siguin aquestes: "Fe i raó" com una unicitat: "ESSÈNCIA" d' un imaginari del concepte: Així  com a principi actiu o "ent" metafísic, i natural i físic indissociable, com a producte VERB ENCARNAT en la natura humana, i com a contingut pre-existent i pre-eminent en la ment inabastable de Déu. Com i per a imatge i semblança, i en dimensió nostra. I per tant és el pensament el fet primer, embrió de la realitat, i què aquesta es revela per mitja del pensament, en el què per nosaltres és considerat "realitat". Tomàs d’Aquino són les “cinc vies” (quinquae viae) que desenvolupà al llibre Summa Teològica. 

Conclusió de la dissertació:

Déu està arreu en la filosofia tomista: Metafísicament és el primer motor de l’univers, la causa de les causes. I moralment és el principi i el fi de la vida humana. Metafísica Tomista: Déu dota d': "L'existència a l'essència de les> realitats creades (contingents)" = "Matèria + Forma". A "Potència + Acte"> "Creació l'essència rep l'existència" = Com a "Acte Creador de Déu".



..."En filosofiatabula rasa fa referència a la tesi epistemològica que cada individu naix amb la ment «buida», és a dir, sense contingut innat, de manera que tots els coneixements i habilitats de cada ésser humà són exclusivament fruit de l'aprenentatge a través de les seues experiències i les seues percepcions sensorials."... FONT: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tabula_rasa

 "Realitat" = "Fet", (i també en sentit invers)...  Per sí sola (sense pensament creatiu) no sembla pas portar-nos a res DE RES en la "NEGACIÓ O AFIRMACIÓ", basada en què o perquè? 

Un resultat en lògica és: "RES" = "0" del "FET"... 
O potser porta a: "TOT", perquè: "RES" és = a "TOT" pel "CREADOR", com  també "0" és = a "TOT", i: "Regressus in Infinitum". 

Potser és aquesta la gran paradoxa de la creació...??

Aix...! HAHAHAHA

PER AIXÒ: Sí "TOT FET" és causa d'una "interpretació de la realitat", i la "realitat" neix del "pensament" ara diguem tu, en què queda "TOT"...??

Aquest  "TOT" o Algú, és fins ara la millor explicació a la meva pregunta, "PREGUNTA = RESPOSTA" (inversament també) i seria, de nou com sembla demostrar Sant Tomàs, la raó primera i última a la qual anomenaríem Déu.



Potser de la mateixa manera la trobem en la creativa "precocitat intel·lectual" d'aquest senyor -Isaac Asimov-, (tal com diu una estimada amiga, i jo també penso), com a objecta i subjecta alhora del què en ell es va destacar millor, la ment creadora d´una molt bona: "ciència-ficció". Si no és possible negar o afirmar... Potser millor oblidar dicotomies i fer preponderant  l'autoritat del seny del joc i la poesia d'un bon humor...!

No...?? Hahahaha

Per tot lector o lectora d´aquest blog, que ho vulgui pensar...

Petons frescos de menta, i immensa abraçada amb salabror fresca del mar, amb onada escumosa de vida i núvol de pau i amistat, sigui possible dins i fora del cel blau del mur de Facebook, on aquest escrit va començar.



I què sigui possible continuar la dissertació o discussió o pensament...!

Deixo un enllaç del tema què pot ser útil:
http://www.alcoberro.info/pdf/Medievales04GeneralidadesFeRao.pdf

Etiquetas: