viernes, 13 de mayo de 2016

Titanium / Pavane (Piano/Cello Cover) - David Guetta / Faure - ThePianoGuys

Etiquetas:

Si no peleas para acabar con la corrupción y la podredumbre, acabarás formando parte de ella.

LA FRASE DEL JOAN MUNTADA A FACEBOOK 

Si no peleas para acabar con la corrupción y la podredumbre, acabarás formando parte de ella.
Joan Baez

Les qüestions son les de sempre doncs:

1- Per a què lluitar...?
2- Per a qui lluitar...?
3- Com lluitar...?

Casualment, he passat uns dies fantàstics en un Hotel de 5 estrelles, dic casualment perquè per sort, jo no acostumo a fer-ho. Això del turisme sanitari, no és un costum meu massa arrelat en la meva manera de fer, i d´anar... Et tracten molt bé però, és d´un servei impecable. Tot sota control. Clar, no cal dir què cada individu del servei és diferent. Mesurar en termes quantitatius i jerarquitzar en termes de valor les capacitats, el nivell, la "naturalesa" dels individus. Ja és una altra cosa... Com passa arreu, no?



Suposo què els amics i companys què coneixeu les meves aventures i desventures, ja suposeu que aquest Hotel de 5 estrelles, ja heu deduït què en realitat es tracta del dispositiu sanitari que en´s regala el nostra estat de benestar. Tot un dispositiu estatal de sanitat publica. Va ser en un bon Hospital Comarcal. Vaig ser ben tractat i tot va anar molt bé. Tot i què és inevitable sentir-te com un titella. Perds el control de tot. Et sotmeten al què volen, tenien que operar la meva espatlla, i vaig entrar amb calçotets a quiròfan, vaig sortir-ne sense (ves a saber, segur que hi ha una bona raó) però una vegada despert vaig revisar bé si van operar el que tocava, o el que amparaba els meus calçotets...



Però bromes a part, el fet és què indubtablement restes en mans del Poder mèdic, de la seva sapiència, i de la seva bona fe. Perds la llibertat. Un subjecta subjectat, transformat en objecta. La sensació va ser de subjecció, del meu jo (subjecta) transformat en un mer objecta/titella, en mans de tot un dispositiu mèdic que movien els fils de la meva vida. Clar què prèviament vaig signar el consentiment, i evident-ment com és costum, sense llegir res de res, n´hi amb temps n´hi voluntat per fer-ho, perquè si no signes no t´operen, i tampoc vols saber que hi diu allà... Normal, no? Ser normal, estar normalitzat, és ser disciplinat, estar "d'acord", mantenir-se allunyat de les desviacions que els mateixos límits imposats per les disciplines fan possible. Però atenció! Estar normalitzat és estar constituït d'acord amb la norma que la societat disciplinària imposa.



Foucault sosté que la Biopolítica és efecte d'una preocupació anterior del poder polític: El Biopoder, que són un conjunt d'estratègies de saber i relacions de poder que s'articulen al segle XVII sobre el vivent a Occident.



No som subjectes als que la norma controlaria de forma abusiva des d'un exterior a nosaltres com si hi hagués un àmbit d'iniciatives pròpies preexistent sobre el qual la normalització intervindria.
Sabeu alguns que sento certa admiració per les obres de Foucault, concretament aquests dies he meditat per la ocasió: “El naixement de la clínica” (llibre al que presenta com "les sobres de la Història de la bogeria").



 La medicina -vista des de la crítica més virulenta contra el saber mèdic-segueix ocupant un lloc central en el seu pensament. La norma no ve de fora com una cosa imposada als individus per les societats disciplinàries, sinó que s'expressa de manera universal des del fons d'ells mateixos. "Els« nomena »-afirma Macherey-, és a dir, els designa com a subjectes i els assigna normes d'acció que per això han de reconèixer com a seves pròpies".



Tot mentre llegia per passar el temps: “EL ALMA DE LAS MARIONETAS”. Un llibre què he trobat molt interessant. És un breu estudi sobre la llibertat de l´esser humà. El seu autor és John Gray.
Llibre què entra en relació directa a la frase del dia del company Joan Muntada.

Perquè?

Doncs per les tres qüestions lògiques què es presenten a primeres de canvi, amb la frase d´avui...



No hi ha cap més clau de volta què la llibertat.

1- Però tenim una visió clara del què és la corrupció, la podridura, i, més complicat encara, del dispositiu què la produeix o la fa possible?
2- Si no és així, o en tenim el més mínim dubta, com podem saber per a qui lluitar?
3- I, igualment; si no coneixem amb qui lluitar per fer força, quines eines tenim per afrontar-ho?

Pocs conceptes resulten tant crucials per a la comprensió del món en que vivim com el de la “llibertat”, un dels més complicats del pensament, fins i tot de la teologia. I, segurament, al mateix temps el que s´utilitza amb més lleugeresa. Moltes vegades una lleugeresa simplista, de tant simplista què és fins i tot fonamentalista, tal com diu l´autor del llibre què m´ha entretingut aquest dies...



L´autor, Gray fa una similitud de la llibertat humana a la de les “LAS MARIONETAS” què a més dona títol al seu llibre. També parla d’ànima, (subjecta que les anima), no parla de vida, no parla d´existència, és més aviat un anàlisi de l’essència. És segons explica en la mateixa contraportada del llibre: perquè les dota d´un rang d´acció limitat d´aquestes últimes què bé determinat en tot moment per la voluntat del titellaire, del què mou els fils de les titelles. Per ell el titellaire és la nostra pròpia consciencia. I, els fils venen donats per a la nostra pròpia historia personal i idees, però res de lo anterior implica per a nosaltres la possibilitat d´evitar les barreres determinants, pels nostres actes en el món.

Passa revista a doctrines tant diverses i allunyades com la dels gnòstics, o les dels nous mil·lenaristes. Just aquí fa una volta de rosca magistral. Argumenta amb lucidesa, casi el contrari. Precisament aquí on creiem alliberar-nos de les cadenes que ens lliguen. En les seves pròpies paraules:

“L´esser humà és el únic dels animals que recorre a la violència para a sufocar el buit intern. En una lluita contra la falta de sentit en la seva vida, mata i mor en nom de creences sense sentit. En temps moderns, el major d´aquests absurds consisteix en la idea de una nova humanitat”.

Ho he trobat genial, adient pels dies a l´hospital, i amb connexió a la frase penjada avui pel company.



Un altre llibre, aquest no l´he llegit encara, però el tinc apunt, i crec què ara toca... És:

“HARTOS DE CORRUPCIÓN”...

En la revista de filosofia: " Filosofía Hoy", va sortir un article molt interessant des del meu punt de vista, recomano que amb atenció el llegiu a partir de l´enllaç. Un tastet:

"La corrupció s'ha presentat davant els nostres ulls com una cosa de l'ésser "humà, massa humà", tan integrat en les nostres societats que a ningú sorprèn a hores d'ara de la pel·lícula. Però, la abordem d'una manera completa o ens hem quedat sol a la carcassa? Té tant a veure amb l'estructura del poder social com amb la nostra ambigüitat antropològica i és un fenomen que dista molt de ser una simple manifestació 'pública'. Potser, en el nostre menyspreu furibund cap a ella i els seus agents, hàgim oblidat fixar la vista en una altra possible causa del problema: nosaltres mateixos"...

FONT A L´ENLLAÇ:
http://filosofiahoy.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.4211/idpag.7073/v_mem.listado/chk.ab9d2bfa87c5662c7a2c2e9ca440b15c.html

Aquest llibre avanço què el vaig adquirir encuriosit per les referències bibliogràfiques, i per les interrogacions que fa al lector, al final del llibre, (va agradar-me la motivació a la reflexió què provoca), diu... I tu què opines?

1- Què es per a tu la corrupció política?
2- Què sents davant dels casos de corrupció?
3- Quin dany fa la corrupció a la societat?
4- Què és el pitjor de la corrupció?
5- En què ens afecta a nosaltres, tots els ciutadans?
6- Què es pot fer per fer més eficaç la lluita contra la corrupció?
7- Hi ha de veritat una solució?
8- D´on ve la corrupció?
9- Es justifica en algun cas la corrupció?
10- Què li diries a un amic corrupte?
11- És l'actual un moment especialment greu pel que fa a la corrupció?
12- La corrupció anirà a més o a menys?
13- Què queda per dir de la corrupció?



I, o deixo aquí, on comença el llibre, amb la cita de:




DANTE, Divina Comèdia
INFERN, XIX
CERCLE VUITÈ, FOSSA TERCERA

Oh Simón Mag, oh miserables sequaços, que les gràcies de Déu, dolces esposes, dons de bons, prostituïu rapinyaires,

Per plata i or, i les seves sagrades coses; per vosaltres, la trompa ara ressona, que esteu en la tercera d'aquestes fosses!


Etiquetas:

PIE JESU

Etiquetas:

Pie Jesu - Gregorian

Pie Jesu - Gregorian

Etiquetas:

Pie Jesu (Faure) : Winchester Cathedral Choir

Etiquetas:

Friar Alessandro - Panis Angelicus

Etiquetas: