martes, 30 de junio de 2015

Voler el canvi a n´el món

La meva mara diu: Espiritualitat de la religió...
Dir: “Creure” i no “Practicar”, és absurd...!
És com dir: “Menjar” i no “Alimentar-se”, és absurd...!
I jo ho comparteixo, i penso: Què és similar al tema que volem els Indignats...
Dir: “Voler canviar” les coses i no “canviar-se un mateix”, és absurd...!
És com dir: “Espero què tot millori” però jo “vull ser el mateix”, és absurd...!
POLÍTICA DE LA SUMISIÓN
Los indignados cambian las políticas y sacuden el poder. Los resignados están demasiado acomodados que les produce un “inapropiado” desajuste existencial el solo hecho de pensar en cambiar. Prefieren obedecer. Practican la política de la sumisión.

Etiquetas:

EL "JO SÓC" I UNS LLIBRES AMB MOLT SENTIT ONTOLOGIC

En "SENTIT ONTOLOGIC", un altre concepte interessant i poc relacionat què no mal conegut, és subjacent en la "BÍBLIA" i en la seva historia, en "L'ANTIC TESTAMENT" en referencia del poder de "l'ésser essencial" del "JO SÓC" és el sagrat o espiritual, què no el religiós del propi concepte absolut del nom de "DÉU" com a divinitat interna i externa de l'ésser en un tot o unicitat que fins i tot engloba el sentit "universal".  En un famós llibre "El Codigo Moisés" on el moment culminant de la revelació divina, Moisès pregunta el seu nom, i "DÉU" respon: "JO SÓC, EL QUÈ SÓC" aquest és el meu nom, i el nom de qui t'envia cap a el Faraó per dir pel meu nom, d'alliberar el meu poble d'homes i dones esclavitzats pels egipcis, i tu seràs qui els guiarà per portar-los a la terra promesa, com a designi meu i sota la meva protecció. Aquí podem captar curiosament, què segons aquest Codi de Moisès, és el nom de "DÉU". I no pas el "JO SÓC", i no el "JO SÓC, EL QUÈ SÓC". Sinó en la: "," no en el què és, sinó en el què representa en essència, com simplicitat, separació i unicitat metàfora immillorable  "D'ESPERIT". Representa el canvi total, el misteri infinit, "VOLUNTAD" i "HOMNIPOTENCIA" de "L'INCREAT" del "CREADOR" de "DÈU" de “ÚNIC”, perquè cap paraula i cap imatge pot ser capaç d’expressar el què: “ÈS”...!

No més interessant pot resultar "ONTOLOGICAMENT" és el "NOU TESTAMENT" amb la vida publica del: "FILL DE DÉU", del "MESIES" esperat pel poble per començar el canvi, més "SOCIAL" què no pas "RELIGIÓS". La carn del "DÉU VIVENT" anomenat a si mateix com "JO SÓC, EL QUÈ SÓC" què ara com a home i fill, "JESUS" es presenta com "JO SÓC"...! Una de les més simbòliques per a nosaltres i la nostra llibertat, és:  "JO SÓC LA PORTA QUÈ NINGÚ POT TANCAR"...!

Què és el "JO SÓC" per nosaltres? I la "PORTA QUÈ NINGÚ POT TANCAR"...? I la combinació...? És la "UNICITAT DE L'ÈSSER TOTAL" dins la carn individual, singular i lliure, existencial, què forma el tot en el si de la personalitat i voluntat de "HOME O DONA".

Per cada lector és diferent tot significat segons la percepció i el coneixement  del símbol o significat, per cada un canvia el seu símbol. Però col•lectiva-ment el "TOT" fora de la sacralitat bíblica, és el signa que representa el col•lectiu. El "JO SÓC" és aquí l'indispensable ésser què forma el col•lectiu, què suposa i garanteix obrir la porta del canvi, i què no oblida el seu preponderant "ABSOLUT", la seva pràctica de la "LLIBERTAT", la seva "SINGULAR DIVINITAT" (metafòrica), i que proposa i encomana al lector com si el text sigues un "GRAN MIRALL", amb la voluntat de la "UNITAT" però al mateix temps, des-acomplexada, i lliure de tota cadena i lligam. Què es defensa de ser colonitzada. Què lluita per no ser una voluntat cosificada i absorbida. I què es planteja com a "SOBIRANA" i "RESPONSABLEMENT LLIURE" i "ÚNICA".

Aquesta és la psicomàgia? O potser, només és poesia psíquica? Potser és sentit comú? Potser és sentit de l’ésser comunitari?

Sigui com sigui, amb amor, humor, i llibertat, espero el millor de "L'ÈSSER". I, no em feu massa cas. Més aconsellable és què sigueu vosaltres mateixos, i "LLIURES"...! Hahahahaha

Recomano a tothom què es guardi de la calor, i posar el ventilador almenys, i pensar una miqueta per ell mateix. Per a ser un de millor, no hi ha res com ser molts de millors. El millor treball és treballar-se, i per això, no hi ha res com llegir. Proposo uns 3 llibres per fer més conscient a "L'ÈSSER" i tenir sempre present què "L'ESTAR" no val res si l'avant-posem a nosaltres mateixos.

 SALUT. Vosaltres mateixos... Hahahaha

 Els llibres ...:






Etiquetas:

Psicomàgia



Un llibre "La psicomàgia" és concebuda una “VERITAT” com quelcom molt especial per algú que té una creença d´algú (el terapeuta) que té un talent com a suposit. Un espectacle terapèutic, i és molt sorprenent, d'efectes sembla ser què certs, què no reconeguts, interessants i divertits. A. Jodorowsky és un mite què comença amb el sentit de la intuïció, i l'humor. Què té la finalitat clau del sentit de la vida i la llibertat. Parteix de l'ésser essencial, el "JO SÓC", i busca la "cosa" que és el "mal" intern i subconscient per guarir ha d'aflorar a l'exterior, no sempre un no ho veu pel fet què no estigui en tu, sinó més aviat perquè no és conscient. I el fet que aflori ho fa ser de conscient, i és la gran oportunitat precisament per netejar-ho, per trencar-ho. Si no ho veiéssim no podríem netejar-ho, canviar-ho. Si hom ho veu ja s'avança, però també cal voler-ho, i persistir-hi...! Ah, i tenir humor per transcendir-ho positivament Hahahahaha

Tot es qüestió de creença. La creença és un “MIRALL” que reflexa en la critica el què no creu o qüestiona... Creant sovint la “PARADOXA”. Fins i tot els que no creuen, creuen què la veritat és no creure... No hi ha pitjor dogma que la veritat. Paradoxes... I tots els conceptes, màgies, i religions, filosofies i materialismes dialèctics, idealismes fins i tot són sistemes de pensament amb punts tant febles què només cal trobar la seva paradoxa com per fer caure la lògica de la cosa... hahahaha I d´aquí l´experiment, el que un creu i el què l´altre creu no és el mateix, però un text neutre aflora moltes sorpreses als lectors segons com ho interpretin d´altres. No? hahahahaha

És per això què estem tots i totes confusos...? Hahahaha I potser era aquest, no? Hahahaha No pots negar què això és la cosa més ONTOLOGICA del món. Si no hi ha creença no hi ha ésser, i si no hi ha ésser no hi ha creença, no s´escapa ningú... tanmateix, és com la sentencia filosofica: “Cogito, ergo sum “ ("penso, així existeixo", originalment "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement, canviant el “pensar” pel “creure”, de fet ja s´inclou per genealogia, com diria M. Foucault. Potser la genealogia racional podrà ser aquesta del “pensar=creure=èsser” tot i no ser el mateix... I per la mateixa raó de M. Foucault "LA VERITAT NO EXISTEIX" de què no hi ha veritat, hi ha aquesta veritat negativa, de la veritat inexistent hahahahaha

Hi ha un poema què m´apassiona i què tinc memoritzat des de petit, què penso explica molt bé el potencial de la psicomàgia, i les creences en general, què mouen la humanitat en el món políticament. És innegable en la historia, ontològicament. Aquest és el que segueix:

PRODIGIOS DE LA FE

Millares de templos cuajados de agujas,
Cual obras de viejas y mágicas brujas,
Altares bruñidos de mármoles y oro,
Que guarda divino y eterno tesoro,

Sublimes plegarias subiendo a los cielos,
Grandiosas ideas, afanes desvelos,
Pinturas y estatuas de el arte relumbra,
Poemas sublimes, hoguera que alumbra,
Gloriosos martirios, heroicas victorias
Que han dado a los pueblos laureles y glorias;
Los mundos unidos por mágicos lazos,
Las aguas unidas en íntimo abrazo;
Los astros medidos, l os mares domados,
Los rayos bajando del cielo apagados,
Los reyes caídos, los pueblos de pie...:
Todo esto es el mundo lo ha hecho la fe.

Vicente Grez.

Abraçades...! 




Deixo un vídeo que no aconsello què deixeu de veure, enllaç: http://youtu.be/0PX_vIFQ7HA

Etiquetas: