martes, 30 de junio de 2015

Psicomàgia



Un llibre "La psicomàgia" és concebuda una “VERITAT” com quelcom molt especial per algú que té una creença d´algú (el terapeuta) que té un talent com a suposit. Un espectacle terapèutic, i és molt sorprenent, d'efectes sembla ser què certs, què no reconeguts, interessants i divertits. A. Jodorowsky és un mite què comença amb el sentit de la intuïció, i l'humor. Què té la finalitat clau del sentit de la vida i la llibertat. Parteix de l'ésser essencial, el "JO SÓC", i busca la "cosa" que és el "mal" intern i subconscient per guarir ha d'aflorar a l'exterior, no sempre un no ho veu pel fet què no estigui en tu, sinó més aviat perquè no és conscient. I el fet que aflori ho fa ser de conscient, i és la gran oportunitat precisament per netejar-ho, per trencar-ho. Si no ho veiéssim no podríem netejar-ho, canviar-ho. Si hom ho veu ja s'avança, però també cal voler-ho, i persistir-hi...! Ah, i tenir humor per transcendir-ho positivament Hahahahaha

Tot es qüestió de creença. La creença és un “MIRALL” que reflexa en la critica el què no creu o qüestiona... Creant sovint la “PARADOXA”. Fins i tot els que no creuen, creuen què la veritat és no creure... No hi ha pitjor dogma que la veritat. Paradoxes... I tots els conceptes, màgies, i religions, filosofies i materialismes dialèctics, idealismes fins i tot són sistemes de pensament amb punts tant febles què només cal trobar la seva paradoxa com per fer caure la lògica de la cosa... hahahaha I d´aquí l´experiment, el que un creu i el què l´altre creu no és el mateix, però un text neutre aflora moltes sorpreses als lectors segons com ho interpretin d´altres. No? hahahahaha

És per això què estem tots i totes confusos...? Hahahaha I potser era aquest, no? Hahahaha No pots negar què això és la cosa més ONTOLOGICA del món. Si no hi ha creença no hi ha ésser, i si no hi ha ésser no hi ha creença, no s´escapa ningú... tanmateix, és com la sentencia filosofica: “Cogito, ergo sum “ ("penso, així existeixo", originalment "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement, canviant el “pensar” pel “creure”, de fet ja s´inclou per genealogia, com diria M. Foucault. Potser la genealogia racional podrà ser aquesta del “pensar=creure=èsser” tot i no ser el mateix... I per la mateixa raó de M. Foucault "LA VERITAT NO EXISTEIX" de què no hi ha veritat, hi ha aquesta veritat negativa, de la veritat inexistent hahahahaha

Hi ha un poema què m´apassiona i què tinc memoritzat des de petit, què penso explica molt bé el potencial de la psicomàgia, i les creences en general, què mouen la humanitat en el món políticament. És innegable en la historia, ontològicament. Aquest és el que segueix:

PRODIGIOS DE LA FE

Millares de templos cuajados de agujas,
Cual obras de viejas y mágicas brujas,
Altares bruñidos de mármoles y oro,
Que guarda divino y eterno tesoro,

Sublimes plegarias subiendo a los cielos,
Grandiosas ideas, afanes desvelos,
Pinturas y estatuas de el arte relumbra,
Poemas sublimes, hoguera que alumbra,
Gloriosos martirios, heroicas victorias
Que han dado a los pueblos laureles y glorias;
Los mundos unidos por mágicos lazos,
Las aguas unidas en íntimo abrazo;
Los astros medidos, l os mares domados,
Los rayos bajando del cielo apagados,
Los reyes caídos, los pueblos de pie...:
Todo esto es el mundo lo ha hecho la fe.

Vicente Grez.

Abraçades...! 




Deixo un vídeo que no aconsello què deixeu de veure, enllaç: http://youtu.be/0PX_vIFQ7HA
Publicar un comentario