jueves, 28 de julio de 2016

La batalla de Mont-roig; o, de la Muntanya Negra...

Bon dia...!
FEU VOLEIAR LA VOSTRA IMAGINACIÓ, PEL NOSTRA PASSAT DETERMINANT DE LA HISTORIA : Aquesta muntanya que veig des de la finestra de la meva habitació, és un dels escenaris de la batalla del Roure (o també de Mont-roig, de la Muntanya Negra, de Sant Llorenç de la Muga, de Darnius o de Figueres) fou un conjunt de fets d'armes de la Guerra Gran, esdevinguts entre els dies 17 i 20 de novembre de 1794 entre els pobles de Darnius, Sant Llorenç de la Muga i Pont de Molins, a l'Alt Empordà, i que culminà als voltants de l'antic monestir de la Santa Maria del Roure (Pont de Molins), entre l'exèrcit francès, vencedor dels combats, i l'espanyol. Els exèrcits que s'hi enfrontaren estaven comandats pels generals Jacques François Dugommier, que hi va morir i fou substituït per Catherine-Dominique de Pérignon, per banda francesa, i Luis Fermin de Carvajal, comte de La Unión, que també hi morí, per banda espanyola.
L'exèrcit francès disposava de 30.000 soldats,[1] amb Augereau comandant l'ala dreta i Perignon el centre.[2] L'exèrcit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, comte de La Unión, constava de més de 45.000 soldats[3] distribuïts en dues línies, 35.000 a la primera i 10.000 a la segona. L'ala esquerra, comandada pel tinent general Courten, tenia 10.000 soldats i defensava la zona de Sant Llorenç de la Muga, la muntanya de Santa Magdalena i Terrades. L'ala dreta, comandada pel general Joan Miquel de Vives i Feliu, tenia 12.000 soldats i defensava l'àrea que anava de Pont de Molins fins al mar. Finalment, el centre, comandat pel marquès de Las Amarillas, tenia 23.000 soldats i defensava el Roure.
Dugommier ordenà atacar la nit del 16 al 17 de novembre l'ala esquerra espanyola simultàniament al pont de Sant Sebastià, al costat de la foneria, i a la muntanya de Santa Magdalena, avançant cap a Terrades i buscant aïllar els soldats de Sant Llorenç de la Muga, de manera que el general Courten ordenà la retirada de les tropes a Llers. L'atac es combinà amb una doble ofensiva a l'ala dreta, una en direcció a Espolla i l'altra a Pont de Molins, a partir del pont de Capmany. L'atac francès fracassà per inferioritat numèrica, i l'artilleria espanyola bombardejà durament des de Capmany. La cavalleria espanyola i una brigada dirigida pel comte de Gant, un reialista francès que lluitava amb els espanyols, arribaren al campament francès de Cantallops, però els reforços, arribats des del coll de Banyuls els feren recular fins a les seves posicions inicials...
Allà en VICTOR, el meu germà va trobar-hi aquest record de batalla, i que jo guardo com un tresor, i per això us ho puc mostrar en aquestes fotografies següents. UN RETALL DE LA HISTORIA DE CASA NOSTRA...!