miércoles, 15 de junio de 2016

Beethoven - Silencio

Etiquetas:

Albinoni : Adagio

Etiquetas:

EL TEMPS HO DEMOSTRA!

DESPRÈS DE VISUALITZAR AQUEST VÍDEO:

https://www.facebook.com/adritorresft7/videos/764015197038490/

No tenim temps...

 Depèn...Tot depèn...

Hahaha ara m'expandeixo en ment i temps, tot deixant-me anar divertit (almenys per mi mateix) lliure i amb llibertinatge...!

En mecànica relativista la mesura del transcurs del temps depèn del sistema de referència on estigui situat l'observador i del seu estat de moviment, és a dir, diferents observadors mesuren diferents temps transcorreguts entre dos esdeveniments causalment connectats. Per tant, la durada d'un procés depèn del sistema de referència on es trobi l'observador. 

PÀNIKKAR ENTREVISTAT: (Aviso: Jo en relació al "DEPÈN..." Relatiu, i ho escric de memòria, i hi poso molt més d'alguna cullerada meva, permetent-me la llicencia hahaha)...!

Entrevistador: 
Però, potser millor dit què el temps és com la realitat, o com Déu...?

Pànikkar: 
Existeix? No! I... Sí! 
Dualitat? No!
Monoteisme? No!
Politeisme? No!
Trinitat! Sí! (...La trinitat és "la culminació d'una veritat que penetra tots els dominis del Ser i la consciència i aquesta visió ens uneix a tots els homes", és una mena de "invariant" cultural i humana; és una de les visions més profundes i més universals que l'Home pot tenir de si mateix i de Déu, de la Creació i del Creador. Vincula el misteri immanent amb el Déu econòmic (ad extra), en què el destí de totalitat del món està en joc...).

Misteri...! Sí!

A Raimon Pànikkar, savi i sacerdot Catòlic, filòsof, teòleg, budista i cristià, i molt més... 

En una entrevista van preguntar- li: Quants Deus existeixen en el món?
Va contestar amb un gran somriure: 
-Cap...!
El periodista va exclamar: Com pot contestar això, un sacerdot catòlic!
Raimon Pànikkar va replicar: De la mateixa manera què puc dir tots...!
Com? -va dir l'entrevistador...! L'excomunicarà el papa, per heretge...!
No...! 
Perquè?
Doncs, qüestionà Raimon Pànikkar a l'entrevistador...
Vostè, creu amb vostè mateix?
Clar què sí...!
Vostè sap què moltes persones què ja no existeixen ara, van estar segurs d'ells mateixos, i van fer grans coses durant el seu temps...!
-Clar, diu l'entrevistador...!
Sant Agustí, va dir, diu Pànikkar:
"NO SURTIS FORA DE TU, RETORNA A TU MATEIX, PERQUÈ LA VERITAT HABITA EN L'HOME INTERIOR"...
Aquesta VERITAT és el teu Jo sóc, per tant aquest JO SÓC, és Déu...! 
"TOTS": tenen, han tingut, i tindran JO SÓC!
"QUANTS, pregunta vostè? He dit cap!
Ho he dit, perquè no es pots conceptualitzar numèrica-ment Déu, com no és pot mesurar el temps més enllà de la nostra percepció individual, o explicar què és la realitat, de la mateixa manera!

Fascinant no? 

Per tant no podem dir que no tenim temps, de la mateixa manera que tenim temps... 

Doncs és que no podem mesurar el temps, i fins i tot no sabem què és el temps...

Potser el temps és Déu mateix...!

Però què és Déu o l'Absolut, o el Tot; en relació a la persona, en la seva realitat...? Pregunta el periodista:

Diu Pànikkar, com la realitat del peix petit què pregunta al peix gran, què és l'oceà? La resposta del peix gran: l' oceà és la immensitat de l'aigua on vivim...! -Diu el peix petit, jo no veig l'aigua, no puc creure amb la immensitat, i menys encara amb l'oceà! 

Pànikkar diu: doncs nosaltres soms com el peix petit. 
Ara soms UNA GOTA D'AIGUA, per un TEMPS FINIT. 
En la nostra mort, serem L'AIGUA DE LA GOTA DINS L'OCEÀ, per un TEMPS INDEFINIT.
PREGUNTA Pànikkar: 

Som doncs la gota d'aigua de l'oceà, o l'aigua de l'oceà en una gota?

SOM EL TEMPS QUE TENIM EN QUANT A GOTA D'AIGUA D' OCEÀ, O SOM L'OCEÀ PER UN TEMPS INDEFINIT?

L'OCEÀ, EL CEL, DÉU, L'ABSOLUT, EL TOT, HAN DE SER DONCS EL TEMPS INFINIT, LA REALITAT. LA VERITAT. LA PARAULA!

-Pregunta el periodista: 
Així doncs LA PARAULA DE DÉU, HAN DE SER ELS TEXTOS DELS LLIBRES SAGRATS DE TOTES LES RELIGIONS?
-Diu Pànikkar, NO...!

LA PARAULA DE DÉU NO ÉS ESCRITA, el que sempre queda escrit és la paraula de l'home. La llei. 

Perquè: LA PARAULA DE DÉU NEIX I S'ESCRIU EN EL SILENCI INEFABLE...!

Continua: 
Els textos sagrats, la paraula de l'home, podem dir només què s’assemblen a mapes espirituals i normes o guies... 


I, aquests  no sempre porten on han de portar. NO SON FIABLES...

 Avui sabem tanta hermenèutica com per trobar en un text sagrat, el què vulguem trobar-hi...!


EL TEMPS HO DEMOSTRA!


Som temps...

Hahahaha M'encanta!





Etiquetas: