viernes, 13 de junio de 2008

HAZTEELZUECO




Com bé sabeu la UGT de Catalunya rebutja la directiva del temps de treball que ha aprovat el consell de ministres de treball de la UE que permet l'ampliació la jornada laboral fins les 65 hores setmanals com podeu consultar a la web de la UGT de Catalunya (http://www.ugt.cat).

El següent tràmit és al Parlament Europeu i des de la UGT hem llençat una cibercampanya aprofitant el blog www.hazteelsueco.org per a poder fer enviamens automàtics de mails als eurodiputats espanyols demanant-lis el vot negatiu a la directiva. Si visiteu aquesta pàgina podreu fer la protesta emplenant el formulari que hi trobareu a la dreta, o bé si el vostre lector de correu ho permet només cal que ho empleneu al formulari d'aquí sota.




http://www.hazteelsueco.org/

(Nota: No espereu confirmació d'enviament, el sistema integrat al mail, a diferència del de la web, no pot fer-vos una confirmació d'enviament).

El text que enviem als eurodiputats és el següent:

Señor/a:

Me dirijo a usted para pedirle que vote en contra de la directiva que amplía la jornada laboral hasta las 60 horas semanales. Como trabajador y ciudadano del estado que usted representa no podemos aceptar el atraso signficativo que supone volver a una situación respecto a la organización del trabajo y la jornada laboral de inicios de la industrialización. La flexibilidad laboral no significa que podamos retrotraernos a la época de las colonias fabriles y abandonar el contrato social que hemos construido los europeos. Espero que su voto sea negativo cuando se haga una segunda lectura en el Parlamento Europeo para rectificar las agresiones a los derechos fundamentales que realiza esta directiva.



--------------------------------------------------------------------------------

Senyor/a:

Us envio aquest escrit per a demanar-vos que voteu en contra de la directiva que amplia la jornada laboral fins a les 60 hores setmanals. Com a treballador i ciutadà de l'Estat que representeu no puc acceptar el retrocés significatiu que suposa tornar a una situació de començaments de la industrialització respecte a l'organització del treball i la jornada laboral. La flexibilitat laboral no significa que puguem retrotreure'ns a l'època de les colònies fabrils i abandonar el contracte social que hem construït els europeus. Espero que el vostre vot sigui negatiu quan es faci una segona lectura al Parlament Europeu per a rectificar les agressions als drets fonamentals que implica aquesta directiva.



Ampliació de la jornada laboral a 60 hores pot deixar sense feina un terç dels treballadors europeus




http://vpod.tv/rss/user:ugttv

La UGT de Catalunya rebutja la nova Directiva sobre temps de treball perquè suposa una regressió en els drets laborals i ens allunya encara més de la conciliació laboral i personal

Els darrers acords que s'estan assolint a l'àmbit europeu, acostant-se més a les reivindicacions conservadores que a les progressistes, estan significant clarament una pèrdua de reconeixement dels drets dels ciutadans i les ciutadanes.

La línia neoliberal té un pes molt específic a la Unió Europea i les seves propostes estan triomfant davant les de caràcter progressista, fins al punt que els drets fins ara reconeguts a les persones treballadores estan en regressió. S'està imposant la individualització de les relacions laborals vers la col·lectivitat. No podem obviar que en la negociació individual el poder empresarial és superior al del treballador, debilitant la relació laboral en favor de l'empresari.



Ahir, els ministres de Treball dels països membres de la UE van aprovar una renovació de la Directiva sobre temps de treball que vol imposar als treballadors i les treballadores una jornada laboral molt més àmplia, de manera que en lloc d'avançar cap a les 35 hores setmanals es vol allargar fins a les 60 ó 65 hores, depenent dels supòsits, amb l'excusa de ser més productius.



Els aspectes més preocupants de la Directiva sobre temps de treball són:



- Permetrà l'allargament de la jornada per damunt de les 48 hores màximes actuals, i l'acord individual entre empresa i treballadors deixarà en una posició molt dèbil la negociació col·lectiva. A més, introdueix la possibilitat de renúncies de drets, el que suposa un atemptat contra la negociació col·lectiva.



- Anteriorment, la noció de temps de treball incloïa el temps inactiu en els denominats períodes de guàrdia en el lloc de feina, mentre que la proposta actual no el considera com a temps de treball.



- Significa, en la pràctica, suprimir les garanties de la Directiva respecte a l'obligació que els treballadors disposin d'un temps de descans equivalent, permetent que els Estats defineixin el "període raonable" en el que l'empresa haurà de tornar el temps de treball realitzat en excés sobre el límit de la jornada setmanal. L'expressió "temps raonable" és summament ambigua.





En definitiva, si la Directiva finalment s'aprovés en les condicions preteses, serà la primera directiva social que introdueixi una regressió en la protecció dels treballadors i les treballadores, sense oferir un acord acceptable sobre la modernització i innovació en l'organització del temps de treball.



A més, aquesta proposta resulta contradictòria en quant a l'aplicació de polítiques que afavoreixin la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. En aquest sentit, la UGT de Catalunya ha posat en marxa la campanya "A les sis, a casa", amb la que vol reivindicar una nova organització del temps de treball, amb l'objectiu de racionalitzar els horaris laborals en benefici d'empresa i treballadors. A més, està demostrat que més hores a la feina no signifiquen més productivitat, ans al contrari. És evident, doncs, que també en aquest àmbit, la nova directiva va en sentit contrari al que defensem.



D'altra banda, amb l'augment de la jornada laboral, la UGT de Catalunya calcula que es poden arribar a eliminar un de cada tres llocs de feina a Europa, en un context econòmic, a més, de destrucció d'ocupació.



Esperem que la segona lectura i posterior debat al Parlament Europeu serveixi per rectificar les agressions als drets fonamentals dels treballadores i les treballadores.



De no ser així, la UGT de Catalunya emprendrà totes les accions que calguin per tal de reclamar i reivindicar els drets fonamentals dels treballadors d'acord amb els Tractats Europeus i la Carta dels drets fonamentals de la UE.





No puedo ser sueco. Con este horario no puedo ni ser sueco… ni persona.

Harto estoy de prisas, del “para ayer”, del “sin falta”, del “antes de irte a casa”, del “para mañana a primera hora”…

Me marco un objetivo y no lo puedo conseguir.

Vivo en un agujero negro llamado trabajo que absorbe lo más valioso que tengo, que es mi tiempo.

Tenemos que hacer algo y cambiarlo. Todo esto era para poder ganar algo de vida. Dejar atrás las jornadas maratonianas de 14 horas. Poder ver a mis sobrinos y algún día tener hijos y que no los críen mis padres o un desconocido.

Reinvidiquemos nuestro tiempo como nuestro. Comencemos a exigir un verdadero cambio. Seamos europeos no sólo para los impuestos.

Comamos en una hora. Salgamos a las seis. La productivdad no es quedarse hasta las diez en el trabajo.



Japón desmitifica al "fugu"

La cría, sin riesgo ni veneno, del pescado más peligroso de la cocina japonesa, podría acabar con su fama...



Pekín. Corresponsal | 13/06/2008 | Actualizada a las 01:51h


Hacía muchos años que el fugu, ese icono de la gastronomía nipona, se criaba en piscifactoría, pero relativamente poco que han conseguido que deje de ser peligroso. Y como suele ocurrir, el asunto ha resultado ser demasiado "periodístico" como para no hincarle el diente profesionalmente. Por eso, desde hace algunas semanas los diarios están llenos de "fugu".



¿Qué es el fugu?. Es una de las múltiples variedades de lo que comúnmente se conoce como "pez globo", un pez que en circunstancias de peligro se hincha como una bola. El fugu es una variedad de pez globo que se pesca y consume en Japón desde tiempos inmemoriales. El pez segrega un veneno, la tetratoxina, muy poderoso, que puede ser letal.





Las descripciones de sus efectos sobre el ser humano, también son muy literarias; primero un estado de confusión y somnolencia, luego se agarrotan los músculos, poco a poco, todos los músculos, incluidos los pulmones, y al final puedes morir.

Los cronistas más imaginativos dicen que mueres contento y feliz por lo sabroso que es. La única fuente disponible de éste cronista que se ha comido un fugu en las últimas semanas, un periodista "gourmand" basado en Pekín que viajó a Japón la semana pasada, definía ayer el asunto así: "piel gelatinosa, carne más curiosa que sabrosa, ligera sensación de lengua adormecida tras la ingestión". En resumen, la impresión es que el fugu llegó a ser lo que es, por el veneno, por su contexto peligroso, tantas veces evocado, dicen, por la literatura japonesa. Si le quitan el veneno, el plato, que puede salir por más de 200 euros, se convierte no sólo en algo corriente, con riesgo de pasar a vulgar, sino que puede dejar sin empleo a muchos.


La toxicidad del fugu, que no es propia de todos los ejemplares, ni es la misma en todos los peces de su especie, es algo perfectamente conocido en Japón. El veneno se concentra en el hígado y los ovarios del pez. Es natural que la preparación del fugu esté estrictamente reglamentada por ley. Su preparación casera es responsable del puñado de casos mortales que se registran anualmente en el país. Por eso está prohibida. Para ser preparador de fugu hay que pasar un largo curso de hasta tres años de duración, donde se aprende a manipular y cortar el pescado, vivo, con propiedad, de tal forma que el veneno no salga de sus glándulas y no constituya peligro al servirlo en un restaurante autorizado.

Con un consumo estimado en 10.000 toneladas anuales, el fugu es una industria nacional. A base de una dieta cuidadosa en piscifactorías, ahora se ha conseguido criar un fugu sin veneno, lo que podría remover los mismos cimientos del mito gastronómico hasta acabar con él. Si tal pronóstico se cumpliera, el fugu sería una especie de excéntrica víctima: muerta, como mito culinario, no por el veneno, sino por carecer de él.