lunes, 14 de marzo de 2016

Jonathana y la Bruja (Película)


Aquesta és un Film de finals de la meva infantesa i començament de la meva vida adulta, (1988). És una manera d'ensenyar màgica-ment a filosofar amb la mainada, i d'ensenyar què totes les coses tenen moltes perspectives, i a ser curiosos, a desenvolupar una personalitat basada amb el sentit d'un mateix, a ser dialogant amb els contrast d´altres visions, a mirar amb més punts de vista les coses què passen a la vida. És innocent, però no per això deixa de ser una eina carregada d´utilitat. Les premisses per anar per la vida no han de ser mai veritats absolutes, les variacions solen ser sorprenents, cal oblidar les rigideses de l'ensenyament basat amb normes i ordres, i a no agafar dels adults les seves pròpies veritats de les realitats deixant-se pel camí la reflexió. Els nens i nenes no són tontets, encara què a els adults moltes vegades els sembli què no entenen les coses. La realitat no és una, té moltes cares per descobrir, i més encara per a les criatures, què cal deixar-l'ós descobrir per ells mateixos un Món  fascinador. Ensenyar a ser curiós i a no tenir por de veure per si mateix, i de filosofar és esencial per a la educació de la mainada, per a la seva salut emocional i per la intelectual. A més és un joc ben natural per ells i elles. Hi ha una escena de la pomera, i què ensenya què segons la perspectiva, la pomera té més o menys pomes. Bona peli...!


Publicar un comentario