PARLAR...

Cada vegada tinc més clar què es té un gran prejudici contra els parladors...! Gran error, el judici hauria de ser: Quí parla. Què parlen i com parlen, i perquè parlen i des d'on parlen. Penso què parlant la gent s'entén o no. Mentres què si no es parla segur què s'entén ben poca cosa. Quant s'entén és més fàcil estimar, comprendre, gaudir, i intuïm tots i totes molt millor. De parladors, els més freqüents són aquests tres tipus, tot i què segur què n'hi han més i de moltes menes. Però... Vosaltres quins voleu ser...??

1- Els què aprenen però no gaudeixen s'els aseca el cor i l'ànima, i s'empobreixen espiritualment...! 

2- Els què gaudeixen  però no aprènen  es tornen estúpids, estimen menys, no intueixen, i s'empobreixen espiritualment...!

3- Els què pel fet d'aprendre, gaudeixen de l'altre i d'ells mateixos, què es provoquen reptes deliciosos, i s'automotiven. Perquè s'aprèn i es gaudeix al comprendre l'un de l'altra. Aquests frueixen i fan créixer cors, i s'enriqueixen espiritualment i troben sentit creatiu a la vida...!

Si trieu ser el 3, aleshores...

Potser, tot passa per afirmar-se amb el: JO SÓC...!

I, seguidament preguntar-se: QUÍ SÓC I QUANTS, ON SÓC, I PERQUÈ M'HI ESTIC, QUÈ FAIG...?

http://elcatalacomcal.blogspot.com.es/2008/01/els-verbs-ser-i-estar.html