Epicuro y la burbuja gastronómica

Epicuro y la burbuja gastronómica

Publicado por gastronomicae en 9 Julio, 2009

Se observan indicios de que la crisis que nos afecta impondrá la frugalidad epicúrea, tras una etapa de optimismo culinario desbordante que probablemente no ha sido más que otra burbuja oportunista.

La campaña “Probablemente Dios no existe, disfruta de la vida” fue contestada por la pastoral declaración categórica de que “Dios sí existe, disfruta de la vida…”. A estos enunciados, se les podría añadir un tercero: “Probablemente la vida existe, disfruta como Dios”. Pero lo que llama la atención de las dos primeras consignas es su imperativo hedonista: disfruta. Esta fervorosa batalla coincide con una situación política y económica cruda y sin aliño, una crisis generalizada que afecta y afectará no sólo a la economía, sino, a partir de ahora, al modo de entender el mundo y las relaciones sociales. 

Coincide también con una crisis gastronómica larvada: cocina de vanguardia frente a cocina tradicional. ¿Corresponden estas tendencias a dos “filosofías” distintas? ¿Son los partidarios de la cocina de vanguardia epicúreos sin fe, hedonistas obstinados, y los de la tradicional, conservadores recalcitrantes? Los primeros sostienen que probablemente no hay cocina que no sea de los sentidos y, por tanto, disfrutan del más acá y del más allá. Y los segundos creen que la cocina sí existe y, por tanto, disfrutan ya del cielo que nos tienen prometido.

       En los períodos de crisis, pueden aparecer hasta tres tipos de entidades salvíficas: líderes carismáticos, religiones redentoras y nuevas filosofías. De los primeros, tenemos suficientes muestras; pero de las nuevas filosofías, menos. Epicuro es un caso ejemplar, cuya vida (342-270 a.C.) transcurre en memorables tiempos revueltos, que coinciden con la crisis de la polis griega y la emergencia del individualismo, del “sálvese quien pueda”. A la muerte de Aristóteles (322 a. C.), tres nuevas escuelas se disputan su trono, tres escuelas para una crisis: la Estoa, el Jardín y la Nueva Academia. Y con ellas, tres propuestas para la supervivencia: la impasibilidad de los estoicos, la imperturbabilidad o ataraxia de los epicúreos y la epokhé, la duda ética, de los escépticos. Los estoicos defienden que la felicidad está en la virtud, en la abnegación y en el rigor contra sí mismos. Los epicúreos, en cambio, sostienen que “el placer es el principio y el fin de la vida feliz”. 

A Epicuro y a todos sus seguidores les habría gustado saber que “en los procesos cerebrales hay un foco central que es el principio de la búsqueda del placer. El placer es la meta final de todo comportamiento animal”¹. Desde otro punto de vista, García Gual² sostiene que, con la crisis de la polis griega, “la filosofía se convierte en fármaco soteriológico, cauterio medicinal, instrumento para la salvación en una circunstancia caótica y ruinosa”. El epicureísmo es, por tanto, una terapia, una medicina para un tiempo de crisis. Y la alimentación posee también su propio componente terapéutico: la dieta. Así pues, la filosofía de Epicuro y la alimentación pueden ser usadas como medicinas o remedios, como “recetas”.

       El primero que denigró el epicureísmo fue Timócrates, que difundió la idea de que, en el Jardín de Epicuro -en realidad, un sencillo huerto en el que crecían nabos, berzas, puerros, cebollas, apio, albahaca…-, se entendía el placer como “un afán desmesurado por los placeres del vientre”. En su obra Delicias, acusa a Epicuro de “disoluto, glotón, propagador de escandalosas fiestas nocturnas, ignorante y plagiario”. Estas acusaciones son las responsables primeras de la imagen vulgar y grosera de Epicuro. Su descrédito llega al colmo en la Edad Media, en la que, simplificando, los Padres de la Iglesia condenan a Epicuro como padre de una nueva herejía. Tras la condena, se difunde esa imagen vulgarizada, que coincide con la opinión de las clases populares, intensamente evangelizadas por la Iglesia y vigiladas por la Inquisición; en cambio, en las clases letradas, algunos piensan que Epicuro probablemente es un hereje, pero podría ser rescatado en una síntesis de estoicismo y epicureísmo.

       En el prerrenacimiento, a la par que comienza el rescate de los autores grecolatinos, se realiza un cambio de perspectiva mental que revoluciona Occidente; se reivindica que el individuo, su libertad y su felicidad tienen prioridad sobre otros mandamientos ciegos, claramente medievales. Con el horno de la imprenta, un latente hedonismo se difunde por la sociedad del Quattrocento.

       Lorenzo Valla escribe De voluptate (Sobre el placer) en 1431. Valla vivió en Barcelona y Nápoles bajo la protección de Alfonso V el Magnánimo, y es posible que el cocinero de este rey o, más probablemente, el de su hijo bastardo Fernando I de Nápoles, fuera Ruperto de Nola, autor de uno de los más difundidos recetarios de cocina, el Libre de coch, escrito al parecer a finales del XV. Algunos años antes (1423), don Enrique de Villena, con fama de epicúreo y mujeriego, había escrito un “manual de etiqueta” titulado Arte cisoria, que él justificaba por “la curiosidad de los príncipes e ingenio de los epicúreos”. Sin duda, en este medio aristocrático, se conocía la Epístola a Meneceo de Epicuro: “Ciertamente todo placer es un bien por su conformidad con la naturaleza y, sin embargo, no todo placer es elegible. Pues ni banquetes ni orgías constantes ni disfrutar de muchachos ni de mujeres ni de peces ni de las demás cosas que ofrece una mesa lujosa engendran una vida feliz, sino un cálculo prudente que investigue las causas de toda elección y rechazo, y disipe las falsas opiniones de las que nace la más grande turbación que se adueña del alma”.

       Sin embargo, la tesis oficial de la Iglesia consideraba a Epicuro un heresiarca y a todos sus seguidores, unos herejes. Se había divulgado, además, entre el pueblo la idea de que un epicúreo era alguien entregado a excesos en el comer y el beber, y a otros placeres de la cintura para abajo. Cuando Erasmo escribe El epicúreo (1533), lo hace para defenderse precisamente de la acusación de epicúreo que le había lanzado Lutero. Pero Erasmo insiste en que para Epicuro y para él mismo, “la felicidad no es el placer o gozo físico, corporal, sino la paz del alma”, o sea, la ataraxia. Erasmo se encuentra aquí entre los fuegos cruzados de la Iglesia católica y del mismo Lutero, que en este asunto coincidían.

       Antonio de Medrano, al que procesa la Inquisición por “alumbrado epicúreo”, sufrió en carne propia ese mismo fuego cruzado. Medrano es un erasmista interesado, un buen conocedor del valor terapéutico de los alimentos e, incluso, un curioso cocinero. En 1530, el fiscal de la Inquisición de Toledo, le acusa de “hereje epicúreo”. En otro proceso anterior (1527), el médico de la Inquisición le detectó tremor cordis o palpitaciones, diagnóstico que, a través de una dieta apropiada, le obligó a automedicarse el resto de su vida. Estando en la cárcel de Toledo, le escribe a su hermano unas notas en las que le pide vino tinto fresco, verdura y fruta, abundantes huevos, manjar blanco y, de vez en cuando, “pastelicos de vaca”. Para el dolor de cabeza, “confites de culantro”; y para sobrellevar el régimen carcelario, sahumerios varios, la Biblia, un Marco Aurelio y una vihuela³. Cuando se comparan todas estas peticiones de Medrano con los repertorios médicos del momento, por ejemplo, con la De materia médica, de Dioscórides, se ve con meridiana claridad que todos y cada uno de esos alimentos están recomendados directa o indirectamente para esa dolencia de Medrano, el tremor cordis. Incluso el vino tinto fresco lo recomienda, mucho antes, Arnau de Vilanova en su tratado De las palpitaciones del corazón. Por tanto, más bien automedicación y dieta, que epicureísmo desmesurado.

       A pesar de todo, el fiscal de la Inquisición le requisa todas estas notas gastronómicas para acusarle de que “toda su felicidad y bien está en bien comer y beber”, y así poder juzgarlo como “hereje epicúreo”. Medrano fue condenado a cárcel perpetua. Su proceso, ahora editado⁴, es un riquísimo arsenal de información no sólo sobre el pensamiento y la espiritualidad de la época, sino sobre la vida cotidiana. Es, además, un caso demostrado de manipulación inquisitorial de la interpretación vulgar de Epicuro para retener encarcelado a este peculiar clérigo. Todavía en 1627, Gonzalo Correas trata de corregir esta vulgar interpretación, diciendo que Epicuro “puso la felicidad en el deleite, y, entendiéndolo él del ánimo, se lo interpretó el vulgo por deleite corporal”. Muchos testimonios confirman que en el Jardín se llevaba un régimen de vida frugal y sencillísimo, que no justifica la visión deformada que poseía la gente en el siglo XVII ni la evangelización torticera de la Iglesia.

       Sin embargo, y volviendo al presente, algunos indicios parecen indicar que la crisis en la que estamos moderará nuestro reciente optimismo gastronómico e impondrá la frugalidad epicúrea. El polémico derroche gastronómico de los últimos años probablemente era otra burbuja oportunista: la burbuja gastronómica; mejor, una laboriosa esferificación o una robusta croqueta. 

En ella, junto a la creatividad desbordada de Ferran Adrià, aparecía una ristra de cocineros de merecido prestigio que, aprovechando el tirón, aplicaron a sus fogones un aggiornamentoecuménico. El resto, con frecuencia, malas imitaciones de Adrià o de la cocina japonesa: cocina única o kitsch gastronómico. El historiador Le Goff decía que el lujo y la ostentación alimentarias medievales revelaban “un concepto de clase”. Y efectivamente, a muchos nos parece que buena parte de esta fecundidad gastronómica parece estar dirigida a subrayar esa distinción de clase, típica, en ocasiones, de esnobs y de nuevos ricos, en un país que viene oscilando entre el milagro económico y el pelotazo urbanístico.

 Lo acaba de decir el cocinero neoyorquino Seamus Mullen el Epicúreo: lo más sencillo es lo mejor.

FUENTE: BARCELONA METROPOLI

Be París ja és alliberat.!!! ...

Bé, París, la immortal i eterna ciutat de París, la ciutat de l´amor, era ara convertida en la ciutat de la llum,
doncs ja havia estat alliberada de la foscor.!!!          

Foto extraída de http://paris.org/Expos/Liberation/

  Tot un gran triomf per nosaltres, i jo crec fermament, que també ho va ser juntament amb París, el gran triomf de la resta del  Món,  l´alliberació del Món, del nostra Món, del Món que nosaltres coneixíem, de la generació d´aquells moments, de la nostra època, dels que ho vam viure. Per nosaltres "l´alliberament de París", era la clau del començament del final del Nazisme
i  del Feixisme. I així ho va ser.

La ara simbòlica ciutat de la llum, París!, va ser veritablement i incontestablement, una llum d´esperança per a la civilització d´occident, per Europa,  per el Món, era la nostra llum del futur, (una llum  mare/fill), una llum que va parir el futur com si sigués un fill.  La mare que ha viscut plena de sacrificis i penalitats, i encara és capaç de donar a llum  el  futur, la vida,  LA LLUM que finalment havia vençut la força tenebrosa del mal, instal·lada en el poder de les nacions.

   És aquest record que ens resta latent, una cosa que més ó menys tothom
guarda o coneix, pels documents, per la història... Tots més o menys tenim una imatge col.lectiva  d´aquella  gran "Eufòria",
en la que ens vam veure immersos molts de nosaltres, directa o indirectament.

Jo recordo quan varem ser rebuts com a vencedors conjuntament amb els "Exercits Aliats", enmig de multituds agraïdes, de lloances i d´aplaudiments. Ara imagineu-vos el moment indescriptible, plors i crits d´alegria, d´un sentiment de plaer nostra, i de les gents, que eixia alhora dels cors i les ànimes satisfetes, d´una exaltació popular incomparable.

"

. . . No debemos dejarnos guiar por los acontecimientos ocasionales,
los dones de la fortuna, los giros caprichosos del destino, pues sólo
son el resultado de la coincidencia de circunstancias externas que,
similares a las cimas de las montañas, son las primeras que saltan a la
vista. En cambio, precisamente aquellas experiencias mínimas, aquellos
acontecimientos interiores a los que no damos importancia, son los que
con más claridad muestran la totalidad del carácter de un individuo,
pues se desarrollan orgánicamente según la naturaleza humana, mientras
que los otros no le pertenecen, sólo están unidos con él de forma
inorgánica . . . "

Friedrich Wilhelm Nietzsche
Escrito el 18 de septiembre de 1863

Aquells moments van ser inoblidables per tots els que ho vam viure,  ens varen rebre les F.F.I. (Forces Franceses de l´Interior), que reconeixien els nostres grans esforços i sacrificis en la lluita, uns esforços que varem  fer  duran  els tres  llargs anys que va  ser  ocupada  França, uns moments que jo, no podré oblidar mai,  per molt de temps
que encara visqui.

   Amb "Paris ja alliberada", els Exercits dels Aliats varen continuar cap el
Nord de França, i arribant a
les “Ardenes” va ésser altre
vegada que ens vam trobar amb la crucialitat d´una  Batalla que va tornar a marcar la història recent d´Europa, aquesta batalla que tots coneixem com “la Batalle de les Ardenes”, que per cert, allà els Nazis varen fer el seu gran i últim esforç, 
ja que "la Alemanya es veia vençuda".

   Ara explicaré més encara, des del meu punt de vista subjectiu, tal i com jo vaig viure aquests fets de la història, però  insisteixo, que jo no voldria pas ferir a ningú que tingui ideàs diferents a les meves, o que no ho va viure com ho vaig viure jo.

   Tots nosaltres, els que varem estar lluitant conjuntament amb els “Maquis”, la (GE), i amb col·laboració amb  les "F.F.I.",  i inclús també els homes  que venien de "l´Àfrica" , amb unes tropes republicanes desembarcades en el Sur de
França, i que venien de prendre part a la "Batalla de Tobruk", protagonitzada pel general anglès "Montgomery" el (1r Vescomte Montgomery de El Alamein, Bernard Law Montgomery), que va obtenir la Victòria  i es va imposar conjuntament amb els seus homes, tot derrotant a l´enemic, el general alemany "Rommel", (Erwin Johannes Eugen von Rommel) i les seves tropes, "Àfrica Korps".

versus – montgomery vs rommel

 Doncs,  entre tots pegats ens varem ajuntar i organitzar per seguir treballant per l´alliberament
d´Espanya del Feixisme del
Franco, tots plegats ens varem concentrar a "Toulouse", mentres  nosaltres estàvem a "Toulouse", va arribar una ordre dictada pels "Aliats", manant-nos explícitament, de que: "nosaltres, no ens podíem organitzar en contingents de forces per anar alliberar l´Espanya del Franco", (jo mai podré entendre
el perquè d´aquesta ordre que va arribar dels Aliats!!!).

Bibliografia:

• Moradiellos, Enrique (1990). Neutralidad benévola. El Gobierno británico y la insurrección militar española de 1936. Oviedo: Colección El Basilisco, Ed. Pentalfa. ISBN 84-7848-429-9.

 El que ens van dir: és que l´Ordre que nosaltres teníem era de no estar a menys de 150 Km. de la
Frontera amb Espanya.

Los Aliados

   Desprès de tants i tants anys, jo
no entenc encara el perquè de tot plegat, ja que s´estava alliberant a tota  Europa
del Nazisme i del Feixisme, com pot ser que finalment a nosaltres no s´ens ajudes? 

Com no es podia seguir encara una miqueta més la lluita, per tal d´alliberar també l´Espanya de l´últim reducte del Feixisme, un Feixisme que encara existia a Espanya amb la "Dictadura  Franquista"?

En ciertas cosas, el diablo siempre es neutral!!!

... Y es por eso que me gusta tanto la poesía: porque es tan eterna.
Mientras haya gente, se podrá recordar palabras y combinaciones de
palabras. Nada puede sobrevivir a un holocausto salvo la poesía y las
canciones. Nadie puede recordar una novela completa. Nadie puede
describir un filme, una escultura, una pintura. Pero en tanto y en
cuanto haya seres humanos, las canciones y las poesías pueden
continuar...


*James Douglas Morrison 8 de Diciembre de 1943 - 3 de Julio de 1971.

Oda a los ángeles - (poema inspirado en Brian Jones)

Soy un habitante de una ciudad
Acaban de darme el papel
del principe de Dinamarca
Pobre Ofelia
Los fantasmas que él nunca vió
Vagando hacia su funesto destino
En un candelabro
Vuelve, guerrero valiente
Sumérgete
En otro canal
Una cálida piscina resbaladiza
Dónde está Marrakesh
Bajo las caídas
el vendaval
dónde han ido a parar los salvajes
al atardecer
monstruos del ritmo
Has dejado tu nada
para enfrentarte
al Silencio
Espero que te hayas ido
con una sonrisa
Como un niño
En la plácida frontera de un sueño
El hombre ángel
se enfrenta a las Serpientes
con manos y dedos
Y ha acabado por reivindicar
esta alma benévola
Ofelia
Se va, empapada
en seda
Sueño
de cloro
Testigo
loco ahogado
El salto, el trampolín
la piscina
Eras un luchador
una musa adamascada y almizclada
Eres el sol
desteñido por la t.v. de la tarde
Sapos cornudos
francotirador de pupila amarilla
Mira a qué te ha conducido
Al paraíso de la comida
con los caníbales
y los judíos
El jardinero descubrió
El cuerpo, inerte, flotante
Rígido y feliz
De qué verduzca materia
Estabas hecho
Agujeread la piel
de la diosa
¿Apestará
Cuando ascienda a los cielos
A través de las salas
de música?
Ninguna posibilidad
Réquiem por un grande
Esa sonrisa
Esa mirada de sátiro
porcino
se ha elevado saltando
al barro.

*Lewis Brian Hopkin Jones 28 de Febrero de 1942 - 3 de julio de 1969 .

 

Manuscrito: En
el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las
tropas nacionales los últimos objetivos militares. la guerra ha
terminado. Fdo. El Generalísimo.

Franco preside su primer consejo de Ministros

  Passant el temps i a força de pensar el perquè no es va aleshores, encara seguir
una miqueta més, per tal d´acabar finalment de netejar tota  Europa  de la més mínima influencia del perniciós Feixisme, arribo a la meva conclusió (Què jo
imagino!!!),  que va ser pels interessos que a la força havien de tenir els Nord-americans, unes bases aéreas per a l´Aviació, amb la
idea de desprès poguer fer front i controlar a la Unió
Soviètica, que els Americans
veien com un altre "Enemic fred", de  "La era d´Estalin", principi i propiciador a la "Guerra Freda".

Enfrentamiento
ideológico, político y bélico que se dio entre Estados Unidos, quién
representaba al bloque capitalista, y la Unión Soviética, la cual
representaba al bloque comunista. Esta se llama así debido a que fue
una guerra de ideologías, y durante esta los países no estaban
dispuestos a enfrentarse en una guerra nuclear, por lo que solucionaron
sus intereses en los países periféricos. España era uno de ellos.

  Una "Unió Soviètica" que començava a sorgir com una superpotència, i dels "Estats Units d´Amèrica" que ja era la superpotència del Món per antonomàsia. A causa de tots aquests interessos i baralles fredes d´aquestes dos poderoses nacions, per la pugna de ser una o altre d´elles, la més forta i superior. Aquestes dos grans super nacions i els seus fets transcendents d´influencia i interessos  pol`tics,  van propiciar els esdeveniments i en  van ser els escriptors de la història, amb unes cartes que ells van marcar, del tot el present i el futur del Món en les seves mans, tal i com va anar, i tal i com ens va afectar realment al final de tot a nosaltres exiliat de la REPÚBLICA.

Per això, i d´ acord amb el context internacional, intel·ligentment el "Franco" sabedor de la posició, immillorablement estratègica "d´Espanya" en l´incipient començament de la "Guerra Freda", i aprofitant-se de la situació  política internacional, va prendre partit pel que més l´hi va interessar, i va deixar fer a n´els "Nord-americans" mitjançant pactes secrets, a canvi de la no intervenció, fer les bases aéreas que ells volien tenir, sabedor com era també, que d´aquesta manera ell i la seva "dictadura", esdevindria intocable, utilitzant els argument d´aliança amb "Estats Units d´Amèrica" en contra del "Comunisme", a causa de l´ajuda que va rebre Espanya del "Exercit Vermell", amb l´enviament de tropes en contra de "l´Alçament Nacional" dels militars Franquistes i d´altres institucions per doblegar el seu poder i força, el poder "dels Nacionals"!!! Pel fet de que el Comunisme havia sigut aliat de la República, i sempre enemic "Del Movimiento Nacional".

  La gent jove d´ara, segurament
que no fan memòria molts d´ells, de “Torrejon de Ardoz”
i de altres "bases aéreas",  inclús es pot trobar en la història bibliogràfica moltes coses relacionades amb "Relaciones España-EEUU: La Bomba de Palomares" , que i feia? "l´avió que va caure a les costes d´Alacant" i que portava una "Bomba Atòmica"?, si, si, si, una "Bomba Atòmica!!!", no és pas una cosa que jo ara m´inventi "s´en va parlar molt en el seu moment".  O també pot interessar-vos:"EEUU: El cas de la bomba termonuclear desapareguda" o també "La bomba atòmica que va planejar Franco".

Encuentro entre Dunn, Artajo y Franco

Encuentro
ente el embajador de Estados Unidos, James Dunn, el ministro de Asuntos
Exteriores, Martín Artajo, y Francisco Franco, en 1953, en el marco de
los Pactos hispano-norteamericanos de 1953.

Los primeros años cincuenta supusieron la consolidación definitiva del franquismo.

Durante estos años, la vida española se caracterizó por la división
entre vencedores y vencidos, la represión política, el exilio de miles
de personas, las privaciones y el aislamiento internacional.

• En política exterior,
  finalizó el aislamiento internacional del régimen. En 1953, en uno de
  los momentos más tensos de la guerra fría (estaba finalizando la guerra
  de Corea), España firmó tratados con Estados Unidos: se permitía la
  construcción de bases militares estadounidenses en suelo español a
  cambio de ayuda económica. Ese mismo año se firmó un concordato con la
  Santa Sede. En 1955 se permitió el ingreso de España en la ONU y los
  países europeos comenzaron a mantener relaciones diplomáticas y
  económicas. En 1956 se reconoció la independencia de Marruecos.
• En política interior
  la década de 1950 supuso el declive del poder político de los
  falangistas y el comienzo de la actividad de los grupos católicos. La
  Ley de Principios Fundamentales del Movimiento (1958) eliminó los
  aspectos más fascistas del régimen. A pesar de esto, se mantuvo una
  férrea dictadura basada en el rechazo de la democracia y de la libertad
  de expresión.
• La situación económica mejoró
  ligeramente con el relajamiento de la política autárquica y la llegada
  de los créditos occidentales tras el fin del aislamiento.

Sin
embargo, persistieron los problemas económicos, aunque ya no fuesen
años de hambre como los de la posguerra. Esta situación provocó las
primeras huelgas en la minería asturiana y otras protestas en grandes
ciudades como Barcelona o la Universidad de Madrid. La protesta social
estudiantil tomó el relevo de la protesta política que había encabezado la
guerrilla rural (maquis) en los años anteriores.

  Son coses que sempre
quedaran en el dubte, del perquè
de les guerres,  tot són coses  d´aquelles egoistes en les que les Nacions i algunes persones, fan tot el possible i impossible
per tal de treure tot el profit, encara que sigui  de la sang o del patiment de persones innocents, no importa pas el que pot costar el guanyar una guerra, que lògicament es sang del poble, molt poques vegades perden la vida els interessats directes, polítics o altres, normalment sempre els que surten perdent son els
ciutadans, jo pocs polítics he vist morir en les guerres.

   Ara crec que ja m´estic embolicant amb això dels polítics, ara ja fa molts anys, (però potser no pas tants) penso que si que van existir bons polítics que lluitaven per la idea del benestar i progrés  dels pobles
de totes les Nacions.

Vaig començar  explicant-vos les meves memòries perquè per mi encara són tant reals com el primer dia, espero que les copseu amb la intensitat que crec que han de merèixer, i de la que jo puc ser capaç de traspassar-vos tant bé com puc, no permeteu que la relativa distància en el temps faci que desmereixin per vosaltres els joves, la vostra atenció.

   Havent tornat (per sort!!!) a  Catalunya, la meva estimada CATALUNYA, una Catalunya de la que com sabeu, vaig haver de fugir per la força, i ara que no fa massa temps vaig poguer estar de tornada duran un determinat temps, he pogut adonar-me, que si en l´any 1945, els que en aquell moment teníem la idea de seguir aquella  lluita d´alliberació arreu d´Europa, per acabar d´alliberar Catalunya i Espanya del Franquisme. 

  Segurament ens haurien aniquilat amb molta facilitat, ja que vaig poguer constatar els nius de metralladores que estaven preparades i completament construïdes en moltes
parts estratègiques, i ara encara es veuen, nosaltres, que segurament hauríem sigut pocs i ens hagueren rebut amb una calorosa benvinguda de trets i metralla, ja que l´aniquilació era el més probable.

Tot
demostra que el Franco estava molt assabentat
de que volíem anar a treure  la seva cadira, i a ell mateix de l´escena en que s´havia empoltronat, per alliberar
del seu Feixisme la nostra estimada terra.

   Amb sort podré seguir explicant les meves memòries tot intentant de no possar-me en política, ja que jo no voldria pas faltar el pensament dels que no pensen com jo.

    FINS A LA 
PROPERA, TOT 
ESPERANT QUE NO SIGUI MASSA TARD!!!

UGT I CCOO CONVOCA A TOTS/ES ELS

UGT I CCOO CONVOCA A TOTS/ES ELS
TREBALLADORS DE COMERÇ A UNA
MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DEL
SECTOR EL 18 DE JUNY A LES 11H

Després de sis mesos de negociació del conveni, les
empreses el que volen fer, és
que paguem nosaltres la
crisis!

La proposta de increment de 1’4% es insultant per
els treballadors/es del sector. No podem acceptar de
cap manera, que vulguin continuar amb els immorals
beneficis a canvi de fer més pobres els
treballadors/es.

En el comerç s’estan aprofitant de nosaltres. Volen
el noi i noia per a tot, portis un any com trenta
anys de treball!!.

A tot això, cal afegir-l’hi el fet de no voler regularitzar
el descans setmanal, fet que dificulta la conciliació
familiar i personal.

Per aquest motiu demanem la participació i suport del
conjunt dels treballadors/es del sector per aquesta
manifestació que considerem serà determinant per tal
d’aconseguir un conveni que dignifiqui les nostres
condicions de treball i econòmiques.

L’INICI DE LA MANIFESTACIÓ SERÀ AL C/
NOU DE GIRONA FINS A LA RAMBLA DE
LA LLIBERTAT. ENS TROBEM A LA PL. INDEPENDÈNCIA

UGT Y CCOO CONVOCA A TODOS/AS LOS
TRABAJADORES/AS DE COMERCIO A
UNA MANIFESTACIÓN EN DEFENSA DEL
SECTOR EL 18 DE JUNIO A LAS 11H

Tras seis meses de negociación del convenio, las empresas lo
que quieren volver hacer, es
que pagamos nosotros la
crisis!

La propuesta de incremento de 1,4% es insultante para los
trabajadores/as del sector. No podemos aceptar de ninguna
forma, que quieran continuar con los inmorales beneficios a
cambio de hacer más pobres los trabajadores/as.
En el comercio se están aprovechando de nosotros. Quieren el
chico y chica para todo, lleves un año como treinta años de
trabajo!!.

A todo esto, hace falta añadirle el hecho de no querer
regularizar el descanso semanal, hecho que dificulta la
conciliación familiar y personal.

Por este motivo pedimos la participación y apoyo del conjunto
de los trabajadores/as del sector a esta manifestación que
consideramos será determinante para conseguir un convenio
que dignifique nuestras condiciones de trabajo y económicas.

EL INICIO DE LA MANIFESTACIÓN SERÁ AL
C/ NOU DE GIRONA HASTA LA RAMBLA DE
LA LIBERTAD. Nos encontramos en la Pl. Independencia

Han cambiado los detalles del siguiente evento:

UGT I CCOO CONVOCA A TOTS/ES ELS

jue 18 de jun de 2009


(Zona horaria:
Madrid)

L’INICI DE LA MANIFESTACIÓ
SERÀ AL C/ NOU DE GIRONA FINS A LA RAMBLA DE LA LLIBERTAT. ENS TROBEM A
LA PL. INDEPENDÈNCIA LES 11 HORES (mapa)

Calendario:
Paco Velasco




Propietario/Autor:
dapabru@gmail.com


Otros asistentes: 24 personas

Visualitza aquest document: http://docs.google.com/Doc?id=dpn74f7_1295dnbfgnd4

Más detalles del evento»

¿Asistirás?

Sí
|Quizás
|No

 

Recibes este mensaje de cortesía en la dirección laboral.ugt.gi@gmail.com de la cuenta porque eres uno de los asistentes a este evento.

Si deseas dejar de recibir notificaciones para este evento, recházalo. Si lo prefieres, solicita una cuenta de Google en http://www.google.com/calendar/ y controla la configuración relativa a las notificaciones de todo el calendario.

Concurs de creditors

Concurs de creditors

Què és?

És el procediment únic que substitueix la suspensió de pagaments i fallida.

Quan s’inicia aquest procediment?

Davant
de la insolvència tant d’empresaris com de particulars, essent
l’objecte del procediment que els creditors puguin cobrar els seus
crèdits o la major part.

Qui l’inicia?

Per sol·licitud del deutor (concurs voluntari) o per sol·licitud d’un o més creditors (concurs necessari).

Davant de qui s’ha de dirigir?

Es tramita en una nova jurisdicció, els jutjats mercantils d’àmbit provincial.

Procediment

La declaració del concurs comporta el nomenament d’un o tres
administradors concursals (un jurista, un economista auditor i un
representant dels creditors). Aquests administradors concursals només
substitueixen els de l’empresa si el jutge expressament inhabilita els
administradors empresarials. La funció primordial dels administradors
concursals és l’elaboració d’un informe sobre la veritable situació del
deutor mitjançant les comprova-cions que estimin pertinents, com una
mena d’auditoria externa controlada pel jutge.

Procés

El procés s’estructura en dues fases: la primera fase comuna des de la
declaració del concurs per part del jutge fins a l’informe de
l’administració concursal (aproximadament entre tres i quatre mesos,
ampliables en casos d’especial complexitat), i una segona fase que pot
ser de liquidació o de conveni amb els creditors.

 

Afectació situació laboral dels treballadors

Quines persones estan legitimades per a sol·licitar al jutjat mercantil que adopti mesures laborals?
En
aquest sentit, els legitimats per demanar al jutge del concurs la
modificació substancial de les seves condicions de treball i l’extinció
o suspensió de forma col·lectiva dels contractes de treball seran:
“l’Administració concursal, el deutor o les persones treballadores de
l’empresa concursada mitjançant els seus representants legals”. Art.
64.2 Llei Concursal

La declaració de concurs té una sèrie
d’efectes respecte als contractes de treball, en concret, pot provocar:
Art. 64 de la Llei Concursal

a) La modificació substancial de les condicions de treball.
b) La suspensió i/o extinció de forma col·lectiva d’aquests contractes.

•
La modificació substancial de les condicions de treball de caràcter
col·lectiu comportarà que el dret de rescissió, juntament amb la
indemnització prevista a  l’article 41
de l’Estatut dels Treballadors, no serà aplicable, restarà en suspens
durant tota la tramitació del concurs i amb el límit màxim d’un any des
que s’hagi dictat l’acte judicial que autoritzi aquesta modificació.

•
Suspensió dels contractes de treball en aquest supòsit, un cop
presentada davant del jutjat mercantil la sol·licitud de concurs,
qualsevol suspensió per alguna de les causes previstes en l’article 47
de l’Estatut dels Treballadors (econòmiques, tècniques, organitzatives
o de producció, derivades de força major) haurà de ser autoritzada pel
jutge del concurs, independentment del nombre total de persones
treballadores afectades.

• Extinció dels contractes de treball. En aquest supòsit, som davant d’un acomiadament de caràcter col·lectiu, article 51 de
l’Estatut dels Treballadors. D’aquesta forma, el jutge concursal serà
el competent per resoldre i substituirà l’autoritat laboral. La
indemnització mínima legal en aquest supòsit serà de 20 dies per any
amb el límit d’una anualitat.

Suspensió del contracte de treball

 Art. 45, 46, 47 i 48 ET

És la interrupció temporal de la prestació laboral sense trencar el vincle contractual entre empresa i persona treballadora.

Causes de suspensió

---

• Per mutu acord de les parts.
• Causes consignades vàlidament en el contracte.
• Excedència forçosa.
• Incapacitat temporal.
• Per riscos durant l’embaràs en els termes previstos en la Llei de prevenció de riscos laborals.
• Maternitat o paternitat.
• Per risc durant la lactància natural d’un menor de nou mesos.
• Adopció o acolliment.
•
Per decisió de la treballadora quan es vegi obligada a abandonar el seu
lloc de treball, perquè és víctima de violència de gènere.
• Per privació de la llibertat, mentre no existeixi sentència.
• Força major temporal.
• Causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ERO de suspensió de contractes.
• Exercici d’una càrrega de responsabilitat sindical d’àmbit provincial o superior.
• Exercici d’un càrrec públic representatiu.
• Exercici del dret a vaga.
• Tancament legal d’empresa.
• Suspensió de sou i feina per raons disciplinàries.
• Permís de formació o perfeccionament professional.
•
Suspensió del contracte durant 3 mesos per a fer un curs de reconversió
o readaptació a les modificacions tècniques del seu lloc de treball.
• Violència de gènere.

Efectes

---

La
suspensió del contracte deixa sense efectes les obligacions d’ambdues
parts: treballar i remunerar el treball. Amb caràcter general, el
treballador té dret a reincorporar-se al lloc de treball que ocupava
una vegada cessin les causes que van motivar la suspensió.
En
funció de la causa de la suspensió del contracte de la persona
treballadora, aquesta pot passar a situació de baixa de la Seguretat
Social, així com també pot tenir dret a una prestació, subsidi, etc. o
no tenir-hi dret.

 

Acomiadaments individuals.

Art. 49 i següents ET


Acomiadament disciplinari  Art. 54 i 55 ET

Concepte i motius
És
l’extinció del contracte de treball per decisió de l’empresari,
fonamentada en l’incompliment greu i culpable de les obligacions de la
persona treballadora.

Els motius que fonamenten aquest
acomiadament són, entre d’altres: les faltes repetides i injustificades
d’assistència o puntualitat, la indisciplina o desobediència, la
transgressió de la bona fe contractual o la disminució continuada i
voluntària en el rendiment del treball normal i pactat.

Actuació de l’empresa
•
El termini per portar a terme l’acomiadament serà de 60 dies a partir
de la data de l’incompliment de la persona treballadora, en tot cas,
durant els 6 mesos posteriors d’haver-se comès.
• L’acomiadament
s’haurà de notificar per escrit i fent constar els fets que el motiven
i la data en la qual tindrà efectes. Al conveni col·lectiu, s’hi poden
establir altres exigències formals per a l’acomiadament.
• Quan la persona acomiadada sigui representant legal o delegat sindical, procedirà l’inici d’expedient contradictori.
•
Si la persona treballadores està afiliada a un sindicat i a l’empresari
així li consta, haurà de donar audiència prèvia als delegats sindicals.

Actuació de la persona treballadora
•
El termini per a poder reclamar davant dels tribunals contra
l’acomiadament és de 20 dies hàbils a partir de l’endemà de rebre la
carta d’acomiadament.
• No s’ha de signar cap quitança, ni
acceptar cap mena de liquidació fins que no s’estigui segur que
l’acomiadament és totalment lícit i que, en tot cas, les quantitats
ofertes siguin les que corresponen.
• La persona treballadora podrà recórrer la decisió d’extinció de la relació laboral.

Acomiadament objectiu Art. 51, 52 i 53 ET

Causes d’extinció objectives Art. 52 ET
El contracte podrà extingir-se per:
•
Ineptitud sobrevinguda de la persona treballadora o falta d’adaptació a
les possibles modificacions del lloc de treball que ocupi.
• Amortització de llocs de treball, objectivament acreditada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
•
Les faltes d’assistència al treball, tot i justificades, que superin el
20% de la jornada en dos mesos consecutius o el 25% de la jornada en
quatre mesos discontinus, sempre en un període de dotze mesos i si
l’absentisme global de la plantilla de l’empresa supera el 5% en el
mateix període. Existeixen algunes absències que no poden ser
computades per arribar a aquest percentatge, com per exemple: absències
per vagues legals, accidents de treball, etc. Art. 52 ET
• La insuficiència de consignació pressupostària per a l’execució de plans i programes públics. Art. 52.e ET

Actuació de l’empresa
• Caldrà notificar-ho per escrit, 30 dies abans de fer-se efectiu l’acomiadament, fent-hi constar la causa.
•
Posar a disposició de la persona treballadora una indemnització de 20
dies de salari per any de servei, en el moment de la notificació de
l’acomiadament i amb un màxim de 12 mensualitats.
• Donar al treballador una llicència de 6 hores a la setmana amb l’objectiu que cerqui una nova ocupació.

Actuació de la persona treballadora
• La persona treballadora podrà recórrer la decisió d’extinció de la relació laboral.


Procediment per recórrer la decisió extintiva

1.- Acte de conciliació Art. 63, LPL

És
un requisit previ per a la tramitació de qualsevol procediment per
acomiadament davant el jutjat social. L’acte de conciliació cal
presentar-lo en els primers 20 dies hàbils des de la notificació o la
data d’efectes de l’acomiadament.

Cal tenir en compte que en
els acomiadaments per causes objectives, l’acte de conciliació pot
presentar-se al Tribunal Laboral de Catalunya o al  CEMAC; en canvi, en
els acomiadaments disciplinaris, l’acte de conciliació, únicament pot
presentar-se al CEMAC.

El resultat d’aquest acte de conciliació pot finalitzar amb:
• Acord (reincorporació al lloc de treball o indemnització).
• Sense acord.
•
Intentat sense efecte. En aquests darrers dos casos, la persona
treballadora podrà interposar demanda davant el jutjat social.
• Arxiu. La part sol·licitant no es presenta davant l’acte de conciliació. En aquest cas, s’arxiva l’actuació.

2.- Demanda davant el jutjat social

En
el mateix termini dels vint dies hàbils des de la data de
l’acomiadament, el treballador haurà d’imposar demanda davant de la
jurisdicció social.

El jutjat social, un cop celebrat el judici,
dictarà sentència en el termini de 5 dies, en la qual haurà de
qualificar l’acomiadament com a: nul, improcedent o procedent.

3.- Qualificació

• Acomiadament nul
Els supòsits d’acomiadament nul son els consignats a l’article 55.5 i 53.4 de l’ET
La declaració de nul·litat suposa la readmissió de la persona treballadora, i el cobrament dels salaris de tramitació.

• Acomiadament procedent
La
declaració judicial, en aquest sentit, convalida l’extinció del
contracte decidida per l’empresari, sense que la persona treballadora
tingui dret ni a indemnització ni a salaris de tramitació.

• Acomiadament improcedent
Es
considera improcedent quan no s’acrediti l’incompliment estipulat a la
carta d’acomiadament o hi hagi incompliment en les formalitats
requerides.

En aquests casos, l’empresari pot optar entre:
1. La readmissió del treballador en les mateixes condicions que tenia abans de l’acomiadament.
2. Indemnitzar-lo amb 45 dies de salari per any de servei amb un màxim de 42 mensualitats.
3. En ambdós casos, l’empresari ha d’abonar també els salaris de tramitació.

En
el cas que el treballador sigui delegat de personal o membre del comitè
d’empresa, l’opció entre la readmissió o la indemnització correspon al
treballador.

 

Acomiadaments col·lectius (ERO)

Art. 47, 49 i 51 de l’Estatut dels Treballadors i RD 43/1996

Què és?

---

És
un procediment administratiu-laboral de caràcter especial adreçat a
obtenir de l’autoritat laboral competent l’autorització per suspendre o
extingir les relacions laborals quan existeixin determinades causes.

Quan s’inicia aquest procediment?

---

En la tramitació de les extincions o suspensions de contracte de treball següents:
• Acomiadament col·lectiu fonamentat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
• Suspensió o extinció de la relació laboral per força major.
• Suspensió de la relació laboral fonamentada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
• Extinció de la relació laboral per extinció de la personalitat jurídica del contractant.

Qui l’inicia?

---

L’empresari
interessat o les persones treballadores, mitjançant els seus
representants legals, en el cas que es presumeixi que en no haver-lo
tramitat l’empresari, es pot ocasionar un perjudici d’impossible o
difícil reparació.

Davant de qui s’ha de dirigir?

---

• 
En les empreses, indiferentment de la seva plantilla, sempre que la
mesura no afecti més de 200 persones treballadores, en l’àmbit de la
seva província, davant l’autoritat laboral de la seva província.  
•
Quan la resolució que es dicti pugui afectar més de 200 persones
treballadores o la mesura tingui especial transcendència social, la
Direcció General de Treball del Ministeri de Treball tindrà competència
per a tramitar i resoldre el procediment.
• En l’àmbit de les
comunitats autònomes que hagin rebut el traspàs dels serveis de l’Estat
en matèria de regulació d’ocupació, tindrà la consideració d’autoritat
laboral competent per a la resolució d’aquells procediments l’òrgan que
determini la comunitat autònoma.
• Si l’empresa té més d’un centre
de treball afectat per l’expedient en diferents províncies i ubicats en
una mateixa comunitat autònoma on no s’hagi produït el traspàs de
funcions i serveis de l’Estat en matèria de regulació d’ocupació; o en
tot cas, quan l’autorització afecti els centres de treball o persones
treballadores ubicades en dues o més comunitats autònomes, n’haurà de
conèixer la Direcció General de Treball del Ministeri de Treball,
excepte delegació expressa en alguna de les autoritats laborals
provincials competents per raó del territori.

Procediment

---

• Quan l’expedient l’iniciï l’empresa i no sigui per força major:
· Sol·licitud d’aprovació d’expedient de regulació a l’autoritat laboral competent.
·
Inici d’un període de consultes mitjançant escrit adreçat als
representants legals dels treballadors. Una còpia del qual s’haurà de
fer arribar amb la sol·licitud a l’autoritat laboral.
· Comunicació a l’autoritat laboral del resultat de les consultes efectuades a la finalització del període esmentat.
· Resolució de l’autoritat laboral de l’expedient.
• Quan l’expedient l’iniciïn les persones treballadores:
·
El procediment és el mateix que quan l’inicia l’empresa, però en aquest
cas són els representats de les persones treballadores les que efectuen
la sol·licitud a l’autoritat laboral.
• Quan l’expedient sigui per força major:
· Sol·licitud de l’empresa de l’aprovació de l’expedient.
· Comunicació, als representants legals dels treballadors, d’aquesta actuació.
· Resolució de l’autoritat laboral de l’expedient.

Procés

---

1.-
Sol·licitud de l’expedient de regulació d’ocupació. S’adjuntarà a la
sol·licitud tota la documentació necessària per acreditar les causes
motivadores; així com la memòria explicativa de les causes i la
documentació econòmica. També caldrà aportar el Pla d’acompanyament
social si es tracta d’una empresa de 50 o més persones treballadores.

2.-
Període de consultes. Tindrà una durada no inferior a 30 dies naturals
(o de 15 dies en el cas d’empreses de menys de 50 persones
treballadores). Durant aquest període, l’empresa i els representants
legals hauran de negociar amb l’objectiu d’arribar a un acord.

L’autoritat
laboral procedirà a la resolució de l’expedient, previ informe de la
Inspecció de Treball i Seguretat Social sobre les causes motivadores de
l’expedient.

Aquest període pot acabar:
• Amb acord de les
parts. L’autoritat laboral procedirà a dictar resolució en el termini
de 15 dies naturals, autoritzant la reducció, suspensió o extinció de
les relacions laborals.
• Si l’autoritat laboral considera que
l’acord s’ha assolit entre les parts amb frau, dol, coacció o abús de
dret, podrà remetre’l al jutjat social perquè l’examini i en declari la
nul·litat, si s’escau.
• Sense acord de les parts. L’Autoritat
laboral dictarà resolució estimant o desestimant, en part o la
totalitat, la sol·licitud efectuada, en el termini de 15 dies naturals.
Si un cop finalitzat aquest termini no s’ha pronunciat, s’entendrà
autoritzada la mesura proposada.

Indemnitzacions

---

•
Quan hi hagi acord entre les parts, la indemnització serà la fixada de
mutu acord, tenint com a base mínima els 20 dies de salari.
• Quan
no hi hagi acord, la indemnització serà de 20 dies de salari per any de
servei amb un màxim de 12 mensualitats. Els períodes inferiors a l’any
seran prorratejats per mesos.
• Quan es tracti d’empreses de menys
de 25 treballadors, el 40% de la indemnització mínima l’abonarà
directament el Fons de Garantia Salarial al treballador afectat.    
 

Situacions legals de desocupació

Perquè el treballador tingui dret a la prestació d’atur, l’extinció o
suspensió de l’activitat laboral ha de tenir la seva raó en algunes de
les causes que s’indiquen a continuació:

• Per acomiadament col·lectiu.

• Per mort, jubilació i incapacitat de l’empresari individual.

• Per acomiadament procedent o improcedent.

• Per acomiadament degut a causes objectives, recollides a l’art. 52 LET.

• Declaració d’incapacitat permanent total per a la professió habitual del treballador.

• Per resolució de la relació laboral per l’empresari en el període de prova.

• Per acabament del contracte per expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte.

•
Per resolució voluntària del treballador, per trasllat, modificació
substancial de les condicions de treball o per alguna de les causes
justes previstes a l’art. 50 LET.

• Per suspensió temporal del contracte de treball per alguna de les causes establertes a l’art. 47 LET (causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o derivades de força major).

•
Per reducció temporal de la jornada ordinària de treball en almenys una
tercera part, en virtut d’autorització de l’ERO per part de l’Autoritat
Laboral.

• El retorn a Espanya dels treballadors a qui s’extingeixi la relació laboral a l’estranger.

• L’alliberament de presó per compliment de condemna o llibertat condicional.

• La finalització o interrupció de l’activitat intermitent dels treballadors fixos discontinus o de temporada.

Durada de la prestació

La
durada de la prestació és en funció del període d’ocupació cotitzada,
en règims de la Seguretat Social que contemplin aquesta contingència en
els últims sis anys anteriors a la situació legal de desocupació o al
moment en què va cessar l’obligació de cotitzar, o, si escau, des del
naixement del dret a la prestació per desocupació anterior, d’acord amb
l’escala següent:

 

 

Quantia de la prestació

La quantia de la prestació d’atur a nivell contributiu es deduirà
aplicant un percentatge a la base reguladora que resulti de la mitjana
de les bases per les quals s’hagi cotitzat per atur durant els últims
180 dies anteriors a la situació legal d’atur.

Durant els 180 primers dies correspon al treballador el 70% de la base reguladora.

A partir del 181, el 60% de la base reguladora.

Els
imports que resultin de l’aplicació d’aquestes fórmules no podran ser
superiors al límit màxim ni inferiors al límit mínim establerts.

La prestació no podrà ser inferior:

•
Si el treballador no té fills, al 80% de l’IPREM, incrementat en 1/6
per la part proporcional de les pagues extraordinàries (492,09 €).

•
Si el treballador té almenys un fill a càrrec seu, no podrà ser
inferior al 107% de l’IPREM, incrementat en 1/6 per la part
proporcional de les pagues extraordinàries (658,1 €).

La prestació no podrà ser superior:

•
Si el treballador no té fills a càrrec seu, al 175% de l’IPREM,
incrementat en 1/6 per  la part proporcional de les pagues
extraordinàries (1.076,45€).

• Si el treballador té fills menors
de 26 anys a càrrec seu, la prestació no podrà ser superior al 200% de
l’IPREM o del 225% en funció que tingui un o més fills a càrrec seu
(1.230,23€ o 1.384,00€).

En el cas d’atur per pèrdua d’un
treball a temps parcial, el límit màxim i mínim de la prestació es
calcularà aplicant als límits el mateix percentatge que suposi la
jornada realitzada sobre la que sigui habitual de l’empresa.

Retencions: l’entitat gestora n’efectuarà les següents:

•
Seguretat Social: 65% de l’import a efectuar pel treballador, que és
del 4,7% per contingències comunes (base mitjana dels últims sis mesos
per aquesta contingència).

• IRPF: el percentatge d’IRPF en funció de l’import que suposi la quantia de la prestació d’atur que té reconegut durant l’any.

 

Suspensió i finançament del dret a la prestació

La prestació d’atur es pot interrompre per:

• Trasllat a l’estranger per a realitzar un treball per a perfeccionament professional per un període inferior a sis mesos.

• Realització d’un treball per compte propi o d’altri de durada inferior a dotze mesos.

•
Per compliment de condemna que suposi privació de llibertat, excepte
que tingui càrregues familiars i no disposi de cap renda familiar, que
tingui una quantia en còmput mensual que excedeixi el salari mínim
interprofessional, exclosa la part proporcional de les pagues
extraordinàries, i en aquest cas continuarà percebent la prestació amb
la sol·licitud prèvia de l’interessat.

• Per sanció de l’INEM, infraccions lleus / greus:

• No comparèixer davant de l’entitat gestora quan ho hagi requerit.

• No renovar la demanda d’ocupació en la data i forma establertes.

•
No tornar a l’oficina d’ocupació o a les agències de col·locació sense
fins lucratius, en el termini de cinc dies, el justificant corresponent
d’haver comparegut en el lloc i dates indicats per a cobrir les ofertes
d’ocupació que els hagin facilitat aquests organismes.

• No complir les exigències del compromís d’activitat, excepte causa justificada.

• Rebutjar una oferta d’ocupació adequada.

•
Negar-se a participar en els treballs de col·laboració social,
programes d’ocupació, o en accions de promoció, formació o reconversió
professional.

En finalitzar la causa de suspensió, el
treballador ha de sol·licitar la represa del dret a continuar rebent la
prestació a l’oficina d’ocupació que li correspongui, excepte en els
casos de suspensió per sanció, que a més de la interrupció en
l’abonament de les prestacions, suposarà la reducció de la durada de la
prestació reconeguda en un mes, com a mínim, o de tres, segons es
tracti d’infracció lleu o greu, i fins a un màxim de 6 mesos, en els
casos de reincidència.

La prestació s’extingeix:

• Per esgotar el període per al qual es va reconèixer la prestació.

•
Per trasllat de residència a l’estranger del treballador, excepte en
els casos de suspensió o d’autorització per a percebre la prestació en
un altre país membre de la Unió Europea.

• Per defunció del beneficiari.

•
Perquè el beneficiari passi a ser perceptor d’una pensió per jubilació
o incapacitat permanent (total, absoluta o gran invalidesa), podent, en
cas d’invalidesa, optar entre una o altra prestació.

• Renúncia voluntària al dret.

• Realització de treball per compte propi o d’altri, de durada igual o superior a dotze mesos.

•
Compliment, per part del beneficiari, de l’edat ordinària de jubilació,
excepte que no tingui dret a la pensió per aquesta contingència.

• Reincidència en una infracció lleu.

• Per comissió d’una infracció de caràcter greu o molt greu.