El Carrasclest!

jueves 10 de diciembre de 2009

Biblia El Rey David 03

sábado 28 de noviembre de 2009

El "menhir" Vidal, retrobat.(Capmany, Alt Empordà)

Publicat el DIJOUS, 27 / MARÇ / 2008 per: Geseart


El dibuix de Vidal l'any 1914

El monument el 10 de març del 2008

(fotos d'Enric Carreras)


Lluís Marià Vidal quan el va donar a conèixer l’any 1914 l’anomena “menhir” però ja comenta que per la seva forma es diferencia dels altres que havia vist. Descriu els quatre signes insculpits que segons ell són lletres de l’epigrafia ibérica.
Als envolts del 1920 Vidal va convidar Manuel Cazurro, Máximo San Miguel de la Cámara i Pere Bosch-Gimpera –aleshores tots a Barcelona- perquè, juntament amb ell, estudiessin aquesta pedra basant-se en una reproducció en guix dels gravats que Vidal havia ofert al Museu de Barcelona.
Temps desprès –l’any 1931- Bosch-Gimpera, juntament amb Josep Colominas, el va publicar comentant que varen veure que es tractava de signes gravats com els del tipus esquemàtic de l’art rupestre. Informa que va extractar-ne la descripció seguint l’escrit de Vidal del 1914, fet que sembla confirmar que no el va visitar personalment.
D’ençà de l’any 1985 el Geseart va intentar en diverses prospeccions localitzar de nou sense èxit aquest monument. Fou però Albert Aparicio Cáceres de Capmany que en veure els gravats reproduïts per un de nosaltres (Josep Tarrús) l’any 2002 va adonar-se que la pedra amb inscultures que havia trobat casualment algun temps abans era en realitat el “menhir” Vidal.
El nostre grup (Geseart) el va visitar acompanyats de Jesús Panareda de Capmany el març del 2008. Ens trobàvem, finalment, davant d’un dels monument megalítics, publicats d’antic a l’Alt Empordà, que havia estat més difícil de retrobar. De fet, ha estat el darrer que s’ha retrobat, 92 anys després de la seva primera publicació.
No és cap menhir. Es tracta d’un bloc erràtic de granit. Sobre l’extrem convex superior de la pedra hi ha, per testa, quatre gravats. El motiu central és un antropomorf en forma de creu llatina amb el final de les aspes potençades amb una cassoleta. L’acompanya un cercle simple a ponent i un cercle doble en forma de vuit a llevant que presenta el sector nord més triangular que circular. Vora el cercle de ponent hi ha un semicercle en forma de ferradura. Cal esmentar que la part superior, triangular, del signe en forma de 8 sembla un afegitó d’època moderna a un cercle original, segurament per marcar aquesta pedra i fer-la servir com a límit territorial i el signe cruciforme sembla resseguit modernament, perquè el seu solc és força més profund i té les cassoletes dels extrems lleugerament deformades, com si volguessin aproximar-lo a una creu barrada.
Aquests signes insculpits podrien molt bé ser contemporanis dels de la Pedra dels Sacrificis, també a Capmany, que es troba a poc més de mig kilòmetre de distància. Allí també hi veiem cercles i cruciformes, dels tipus que apareixen en els menhirs i dòlmens de la contrada entre el neolític mitjà i el calcolític.

Publicat el DIJOUS, 27 / MARÇ / 2008 per: Geseart

Per saber-ne més vegí's:
Enric Carreras i Josep Tarrús,
El "menhir" Vidal, retrobat. (Capmany, Alt Empordà)
Butlletí del Centre Excursionista d'Olot, núm.167, abril-juny 2008, pàg.
GESEART

jueves 29 de octubre de 2009

HORSE TALK™ Relationship Preview

Caballos Espanoles Charros Rancho los Jimenez

CAPMANY

CAPMANY
El meu poble estimat...!!!

El temps a Capmany

El temps a Capmany
meteocapmany.net

El terme municipal de Capmany

s'estén al llarg dels últims contraforts meridionals de la serralada de l'Albera i limita amb els termes municipals de Cantallops, la Jonquera i Agullana per la banda nord; Darnius, per l'oest i sud-oest; Biure, pel sud, i Masarac i Sant Climent Sescebes per l'est. Pertany a la comarca de l'Alt Empordà i el seu partit judicial és Figueres. Dista de la capital altempordanesa 14 km i de Girona 52 km. Té una extensió de 26,58 km2 i es troba a 109 metres d'altitud sobre el nivell del mar.

Pel sector occidental del terme hi passen la carretera N-II, de Madrid a la Jonquera, i l'autopista A-17, en la mateixa direcció. A tocar el poble hi trobem la comarcal GI-602-610, que enllaça amb la Nacional II i mena a Roses.

El terreny és força accidental i envoltat per diferents serres: la Comunera, la Blanca i la dels Estanys, al nord; la serra de la Solana i de Bosquerós, a l'oest, i la serra de l'Horta, al sud. Hi ha grans extensions de sureres i d'alzinars, malgrat que l'incendi de 1986 en destruí una gran part. El terme és drenat pel Llobregat d'Empordà, afluent de la Muga; la riera de Torrelles; el Merdançà, que neix als estanys de Canadal i travessa el municipi; el torrent del barranc de les Tórtores i el torrent de Bosquerós, tots ells afluents del Llobregat; al nord-est del terme també hi trobem el torrent de la Verneda.

La vinya i la indústria que en deriva són les principals fonts de riquesa. Capmany és un dels més importants centres vitivinícoles de l'Empordà i hi ha també una part de la població que viu del sector terciari, atesa la proximitat de la carretera N-II i l'autopista A-17.

A part del mateix poble de Capmany, cap del municipi, hi ha algunes masies disseminades i dos veïnats: Bosquerós i la Vall.

http://webspobles.ddgi.cat/sites/capmany/Pages_LeftMenu/Coneix.aspx





Imatge de l´embassament de Boadella

Imatge de l´embassament de Boadella

Embassament de BOADELLA

Embalses.net - Estado de los embalses y pantanos de España

ruskisblog-reader

EL PA DE CASA

Canal UGT

www.3cat24.cat

AVUI

Elpais.com

Esperando Contenido Widget ...
Esperando Contenido Widget ...

Blogs de Gastronomia, Fantàstics Productes, Cuinetes, bons Vins, i bones Viandes...

Blogs variados...

ENLLAÇOS RECOMENATS PER: