EL FOC OBSCUR
Voldria Estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.
No puc negar-te vergonya, no puc.
L´espurneig poeta del llenguatge desesperat.
La lluentor que cenyeix el clam traïdor.
No compareu els glaços que emergeixen dels fets
amb l´enginy que esclata dels meus fracassos.
Oh, plors fragmentats en el temps.
Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.
Avui, el cel sembla voler morir, com un vel
gris i suspès en el buit gelat, avança tot apagat,
governant el món ert i desolat.
Jo arrancaré el meu propi cor de la presó,
amb l´alada llibertat de l´ànima fugitiva, i endevinare
el misteri lluentissim, l´eternitat.
Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.
Ja no fingiré en el perfecta horitzó,
i mai més la vergonya no farà secret el meu desitg.
Substituiré l´íntim dolor terrenal per un
somni maravellós, ara podré deixar desbocar
els batecs del cor, i deslligaré la capacitat
del meu orgull, entre la boira voluntària.
Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.
David Paraire (1997).
Etiquetas: Entrades més comentades, Literatura i poemes
3 comentarios:
El teu blog i les teves imatges em tenen captivada...
9 de abril de 2008, 3:20
Visita el meu blog. Hi ha una coseta per a tu.
10 de abril de 2008, 2:33
Que boniques, les paraules i les imatges! Ara mateix continuo xafardejant per casa teva. Gràcies per la visita que m'ha permès conèixer el teu blog
15 de abril de 2008, 11:32
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio