lunes, 10 de marzo de 2008

El chaval i el cavall.

--------------------------------------------------------------------------------


Era un chaval de quinze anys, que vivia en companyia del seu padrastre.
Son pare va morir quan ell era chicotet, i sa mare tornà a casar-se, i mes avant es morí d'una pulmonia.
Les relacions entre padrastre i fillastre no eren molt bones, perque el padrastre es dedicava a la captura, doma i venta de cavalls, i al fillastre no li pareixia be com es comportava en est ofici.
Aço va succeir en territori americà, en un punt aon hi havia cavalls silvestres. El fillastre, Jordi, estava sempre rebotat contra son padrastre perque no tractava be als animal no els prenia voluntat i els desocupava prontament.
Jordi, fisicament, era un jovenet prou alt per a la seua edat, fornit, de cabells rossos, ulls blau-palit, cara sonrosada: moralment, de bons sentiments, de caracter retret, un poc brofec, pero amant dels animalets.
Tenia un gos, i alguns pardalets en gabietes, als que cuidava esmeradament. Ademes a Jordi li agrada va estar en contacte en la Naturalea.
En la montanya s'havia arreglat una cova natural, engrandint-la per a fer d'ella la seua cabanya, i tots els dies fea la vida alli, llegint llibres d'aventures i de vaquers.

Un dia, al arribar a la cova, Jordi es va trotar un intrus: un cavall silvetre, que segurament va fer cap alli desorientat, i al vore's tancat en aquell recint estava mes manset que una malva.
Jordi, al primer moment, tingue por d'aproximar-se ad ell, per si el cavall el mamprenia a mossos o a coces, pero va anar acostant-se ad ell, li va donar un carrocet de sucre i li va pasar la ma pel llom acariciant-lo, i es va fer en ell.
L'animal olorà el sucre i se'l traga. El jove acarona al cavall, este se deixa tocar, i cavall i chaval se feren amics, una amistat que es va continuar els dies següents, per que totes les vesprades Jordi anava a la cova i alli encontrava al cavall.



Este cavall era jove, de molt bona planta, de pel negre, en uns rodalins blancs en el front i en les proximitats de les potes.
Quan mamprenia el trot donava gust vorel correr, llauger, pel camp. Jordi ademes de carrocets de sucre, li portava herba tendra, garrofes i algun rosego de pa.
Tan amics se feren, que el cavall li permetia a Jordi que el montara i fera alguna carrereta pels alrededors de la cova.
Al final, quan li pareixia, el cavall picava sola. Pero un dia el padrastre es va enterar pels veíns de que el seu chic passejava pel camp en un cavall precios, i li va dir a Jordi: ¿ D'a on t'has tret eixe cavall en que't paseges pel camp?.
Jordi, fent-se l'ignorant, contesta ¿ quin cavall? i es va posar de carn de gallina, pensant en el final que se li esperava al seu cavall si caia en mans del padrastre.
" El domarà, pensava Jordi a força de colps, i el vendra sense cap consideracio, i yo me quedare sense cavall.
El padrastre insistí: El cavall que montaves l'atre dia. ¿Que't penses que no ho se?, T'ha vist massa gent per a que vullgues negar-ho, Saps molt be a on esta.
Per fi no va tindre mes remei que explicar-li-ho tot al padrastre. Si que ho se, digue Jordi, pero no vullc dir-li ho perque si cau en les seus mans, el maltractarà i despres el vendra i yo me quedare sense un cavall que ha, volgut ser amic meu.
Ya podia voste deixar-se eixe ofici tan dur de domador de potros, i dedicar-se a un atre ofici mes noble.
El padrastre al oir aquella contestacio, va agarrar a Jordi de les orelles i a pegar-li espentes, hasta que este prometre que el duria al punt en que tenia cada dia la seua cita en el cavall.
Anaren a la cova els dos i el cavall acodi com sempre i com estava present Jordi, es va portar la mar de be, deixant que el pujara tambe el padrastre, qui va donar unes voltes a cavall d'ell.
Pero va escomençiar a pegar-li, com solia fer en els animals que domava, i el cavall, fent una cabriola el va tirar a terra, el patejà varies vegades i el deixa com un drap.



A continuacio el cavall va tornar a la cova, a on l'espera Jordi.
Este va suposar que en avant seria dificil la convivencia en el padrastre i va decirdir anarse'n pel mon.
Jordi parlava en el cavall com si este l'entenguera: “ Cavall, no m'abandones , que eres l'unic amic que tinc. Dema comprarém tot lo que faça falta i nos en anirem fora d'aci “.
El cavall menejant el cap, de dalt a baix, pareixia assentir a tot lo que li dia Jordi, qui va passar la nit larguestes en terra en la cova.
Al dia següent se, despertà volgue anàr a casa, a despedir-se del padrastre, i al vore'l en el llit, tot machucat, li va donar llastima, se'n ana a la cova, montà a cavall i se dirigi al poble del costat, en busca del mege.
El cavall corria que volava, tant a l'ana com al retorn, portant al doctor a la grupa.
Gracies a eixa rapidea arribaren a temps par a salvar la vida del malferit tractant de cavalleries.
Quan estigue bo el padastre, va dir a Jordi: el cavall m'ha donat una bona lliço, perque yo el maltractava sense mereixer-se-ho, d'ara per avant tractare be als animals: estic repenedit.
Ya que vols tant al cavall, que siga per a tu. Jordi tots els dies montava un rato el cavall i despres li donava llibertat.
El cavall acodia sempre a la cita de la cova, Jordi lil donava, carrocets de sucre, rosegons de pa, garrofes i herba tendra i, cavall, padrastre i fillastre, cada u a la seua manera, tots eren feliços.




--------------------------------------------------------------------------------


Artana Estiu 1994


Per Josep Maria Guinot i Galan



El Pare Guinot.
Publicar un comentario