domingo, 22 de febrero de 2015

DIALECTICA FACEBOOKIANA ENTRE CAMARADES...












(J.M.R.): Un Company al Facebook, comenta inicialment des del seu mur:
Cada dia més, veig que l'infantilisme polític pren més força a les organitzacions polítiques i socials. Critiquen a la gent per les sigles no per la feina, “maxaquen” les persones per interessos propis. La veritat, si no som capaços de superar les sigles i anar a lo important que es la gent. Potser, és que la gent importa una merda i prioritzen sigles i egos personals”.

(J.C.M.): Seguidament respon el comentari, i diu com a resposta: “Tens molta raó company...”.
(M.R.M.): La cosa segueix. I respon el comentari, i diu com a resposta: “Cert... però es que hi han ocasions camarada, que pesen realitats heretades. Tot i que estigui d'acord amb el fons, no deixa també de ser cert allò de "siembra vientos que cosecharas tempestades"... doncs això, ara tenim la mare de les tempestes. :_(“.
(O.M.): Diu com a resposta: “És cert però ho fem tots...”.
(R.G.D.): Diu com a resposta: “ La realitat no és heretada, és ben actual i present... (J.M.R.), deixa ja de defensar lo indefensable!”.
(M.R.M.): Diu com a resposta: “Amic  (R.G.D.), no crec que (J.M.R.) defensi lo indefensable. De fet, hi té molta raó, que els que estem dia si i dia també defensant a peu de canó, o en les nostres empreses, posicions de dignificació i millora en les condicions laborals, ens mengem molts "sapos", en ocasions gens a veure amb la feina i les postures que estàs treballant. Tot i això, i la importància cada dia mes clara, de enfortí mitjançant l'organització dels treballadors/es al voltant de estructures de classe, com son els sindicats, no resta de tenir una certa normalitat que hi hagi gent que ens pugui mirar amb escepticisme”.
(D.P.B.): Diu com a resposta: “La realitat com a tal, no existeix. El que probablement si que existeixen són les tendències humanes, que a partir d´un conglomerat de factors múltiples, que formen les circumstàncies de les persones, com la genètica, els factors ambientals... Com els patiments, el confort, les il·lusions, les seves esperança o desesperança... Les emocions, les alegries, les penes. La seva visió idealitzada, i les seves actituds, les interpretacions individuals, els egos personals, i l'herència o transmissió de guions no massa pensats. Resulta que moltes vegades, les nostres accions i ideals no són fruit del nostra interior tal com ens creiem nosaltres, és però tal la manera com n´estem de predeterminats tots plegats per factors externs i aliens a nosaltres, que s'estructura el nostra caràcter a partir d´una cosa, que inicialment no és originaria de nosaltres, que no és part del nostra esperit, o quelcom que neix d' una reflexió interna i nostra, i llavors d'aquí parteixen les nostres accions o reaccions, o no i el que en resulta. Els somnis fins i tot, potser no són els nostres somnis. I tot amanit amb la necessària i humana voluntat de sentir que pertanys a un grup, classe, o ramat. Els interessos aliens, i voluntats altament manipulables que renuncien a ser "ells" i a la emancipació, especialment per mandra de deixar la zona de confort, o per pors diverses, i de tot això en resulten les conseqüències personals, socials i polítiques... Hi han massa seguidors i poques voluntats de ser un mateix, únic, individu especial i diferenciat dins del grup, amb els mateixos interessos, però sense renunciar a un esperit propi, algú ni superior ni inferior, i sense deixar de respectar els altres i els seus valors o característiques personals. Però el pitjor de tot, són els cecs sense esperit, els que no busquen ulls per veure-hi, aquells que els mou solament el desig de poder sobre els altres, d´escalar individus com si d´esglaons de pedra es tractés, i tot per sentir-se pastors del ramat, gran problema perquè els xais existeixen, igual com existeix el terrible llop que tots volem vèncer, i tot de xaiets irreflexius, segueixen el seu pastor, i es pugen i s´escalen els uns a els altres, fins que cauen tots i s´escalabra l´invent col·lectiu de la manera més absurda i ineficaç, amb el tip de riure que es fa el llop. I irònicament el que volen aquests “pastors”, és seguidors per poder creure que trepitgen el camí de la certesa, i és que la certesa, és aquesta realitat que no existeix... En fi, és una llàstima. Per sort el contrari de tot això que he dit, irònicament, també és possible que existeixi, i de fet segurament existeix alguna cosa totalment diferent. Menys "LA REALITAT", aquesta és la cosa més irreal del nostra Univers”.
(M.R.M.): Diu com a resposta: “Amic (D.P.B.), massa sovint dones giravoltes sobre giravolta en una espiral dialèctica que em forca, i molt, a posar a prova la meva capacitat d'estudi. Tot i poder estar d'acord en part de la teva exposició, permetem que faci un anàlisi materialista, i et contradigui sobre la realitat. Aquesta existeix, i en tot cas, es la interpretació personal i condicionada que cada un fem, que en traíem una u altre conclusió. Te m'has posat d'un idealista Hegelià de la Leche. ;-P”.

(D.P.B.): Diu com a resposta: “ Sí, és la interpretació personal i condicionada que cada un fem. Que en traiem una u altre conclusió. Com jo he deixat clar, i com tu també dius, però la resta, va a ser que no... hahaha (M.R.M.) La METAFISICA es pot estudiar des d´una perspectiva material...? Jo penso que és l’antítesi...! Consulta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Metaf%C3%ADsica Existeixen "les realitats" potser, no pas "la realitat, reitero. Perquè el que tu dius i tu penses no és pas el mateix que dic i penso jo. Vols millor proba que aquesta... No cal que estiguis d´acord o no, no és cap negociació. No es tracta d´estudiar o no, es tracta de pensar el "problema", si vols... Jo el que m´agrada és expressar-ho, no pas comunicar-ho, no n´espero resposta però si vols pots respondre i dir la teva opinió, (opinió i visió no és el mateix:
Sempre, entenent la teva opinió com una construcció lògica basada en la teva visió, i construïda aquesta amb el teu llenguatge del discurs, o el que podríem anomenar, la teva: "dialèctica" de discussió...). Jo no estic opinant, simplement manifesto la meva manera de pensar o veure-ho, cosa que pot canviar seguidament... En discussió amb altres persones, i sí, m´encanta discutir aquestes coses, si algú vol un s´ho pot passar pipa, tot i que la gent, podem “liar-nos” o "mal interpretar", i llavors es cansen, i que moltes vegades ho sentim com perdre una partida d´un joc, però no és un joc de taula, és el joc de la ment, i no hem perdut, sempre hem guanyat. És un bon entrenament avui dia... Jo no espero que agradi a algú, o que no agradi. Per això penso que ningú pot sentir-se ferit o violentat, tot i que a vegades passa que algú sent un atac a les seves conviccions, perquè de cop i volta alguna cosa que sembla evident desapareix per prendre un altre significat inesperat, i pot fer mal a alguns amors propis mal entesos, però és un esquinç del cervell que ja millora amb pomada i massatges, no és el meu problema, i aviat, tampoc el de l´altre persona, que agafa musculatura... Però poden jutjar-te els altres si ho volen, tot i que espero que no ho condemnin... hahaha Més aviat ajuda a posar-nos a tots a veure les coses des d´una perspectiva filosòfica enmig d´una conversa banal i/o quotidiana, i treure-hi ferro, amb aquesta broma seriosa, tot aprofundint en la mateixa conversa, que a part de treure ferro a el que considerem la nostra "realitat" ens posa en contacta amb conceptes fonamentals i inesperats, i que ens sorprenen en aquell moment, i capgiren els pensaments fent guspirejar-los d´una manera efervescent i refrescant, i espero que per bé, tot i que el "bé" i el "mal" ja m´enteneu eh, millor no continuar que puc dispersar-me una miqueta ara... hahaha”.
La metafísica és la branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'abstracció que transcendeix el de qualsevol altra disciplina. Investiga els fonaments (causes i "primers principis"), les estructures més generals, el sentit i la finalitat de tota realitat i tot ésse…
CA.WIKIPEDIA.ORG

(D.P.B.): Continua com a resposta: “Per cert l´Hegel és una bona opció per estudiar, si ho vols. A mi el que últimament m´absorbeix és el: Monsieur Michel Foucault. Més concretament , i molt especialment ara mateix, el llibre: " La Tecnología del Yo" i per si ús interessa el llibre en pdf, aquí el teniu:http://www.pueg.unam.mx/.../sem.../identidad/u_2/fou_mic.pdf Crec que és molt adient, pel tema tant interessant a partir del comentari (mereix una reflexió profunda) sobre el que treu el (J.M.R.) aquí, i també, jo encara no l' he pogut tastar com cal: “Omnes et singulatium: hacia una crítica de la razón política”. I en “La vida de los hombres infames.” Edit. La Piqueta, 1990. http://www.edipica.com.ar/archivos/jorge/filosofia/foucault2.pdf  Igualment, “La filosofia analítica de la política.” Foucault és molt indicat pel tema aquest, i l´enriqueix com si entressis en una mina plena de diamants. Aquests últims, prometen, i segur que també són encertats pel que sembla que vol engegar el (R.G.D.)... Aquest últim, és quelcom que pot ser útil al context (té a veure amb el poder pastoral i la subjectivitat subjectada dels subjectes), el recomano molt: http://www.azc.uam.mx/publicac.../alegatos/pdfs/64/71-04.pdf

Ara que espera, que no em doni per la poètica aviat, que també i tinc certa tendència... hahaha”.





(D.P.B.): Continua com a resposta: “Mireu el que diu: http://es.wikipedia.org/wiki/Realidad”.

El problema: "La realidad"...
Esto es real, equivale a no decir nada puesto que no sabemos qué es esto. Equivale a afirmar: x es x. 'Esto es real → esto es real'.
Esto que está ahí, es real, equivale a señalar algo que está ahí. Pero su realidad consiste en estar ahí y, por tanto, viene a significar: 'Esto que está ahí', está ahí. Lo que retrotrae el significado a: ¿Qué significa estar ahí? Si estar ahí significa ser percibido por mí, entonces la realidad de esto consiste en ser percibido por mí en la experiencia. (Así pensaron los empiristas). Pero seguimos sin saber qué es esto que está ahí.
Esto que está ahí es un gato. En este caso reconocemos eso que está ahí como gato es decir, como algo que tiene la cualidad, nota o esencia de gato, es decir que tiene la gatidad y le asimila a todos aquellos seres que tienen esa cualidad o cualidades, notas, o esencias que comprendemos como gatos. La realidad de eso consiste pues en tener gatidad y se ha de suponer que se conoce antes la gatidad que el reconocimiento de eso como gato, como pensó Platón. (Véase más adelante que no es ilusión o apariencia fantasiosa).
La realidad como un Todo: ¿Existe una realidad cuya esencia es hacer posible y real la existencia de todo lo que individualmente existe como elemento constitutivo de la misma, o simplemente es un concepto abstracto como un conjunto cuya realidad es meramente conceptual?
La realidad concreta: Afirmar «x es real», o «x es una realidad», puede significar: NADA: puesto que no sabemos lo que es x, qué cualidad realiza, es decir qué nota o esencia hace real a x., bien sea como ser posible o como ser cuantificable como individuo existente.
La realidad (del latín realitas y éste de res, «cosa»), es el término lingüístico que expresa el concepto abstracto de lo real.[1]
ES.WIKIPEDIA.ORG
(D.P.B.): Continua com a resposta: “Mireu que va dir M. Foucault...”.

El Subjecte no està al centre ni domina "La Realitat" (Michel Foucault, Les Paraules i les Coses). De quan li preguntaven per la filosofia, ell deia que es tractava de "la Política de la veritat".


(D.P.B.): Publica un enllaç i comenta, uns dies més tard des del seu mur: “"Hegel and Foucault Re-visited" http://t.co/Fs3A1qKUPd via @academia



This paper argues that, despite their many differences, Hegelian 'phenomenology' and Foucauldian 'genealogy' pose a common challenge to philosophy by questioning the conception of knowledge and truth prevalent in philosophy, namely,
ACADEMIA.EDU

Excel·lent i recomanable antologia, que m´ha portat a fer recerca comparativa gràcies a un comentari del company (M.R.M.) hahaha Salut company...!”.




(D.P.B.): Continua com a resposta: COMPANYS: HE TROBAT PERSONALMENT TANT INTERESSANT EL QUE ENS HA SORTIT, QUE HE VOLGUT PUBLICAR-HO AL MEU BLOG, LA NOSTRA DIALECTICA... ESPERO QUE NO HI TINGUEU RES EN CONTRA, JA QUE NO PENSO QUE AIXÒ PUGUI PERJUDICAR A DINGÙ, I QUEDEN MÉS O MENYS ANONIMS ELS NOSTRES COMENTARIS, JA QUE HE MARCAT EN INICIALS ELS COMENTARIS I LES ALUSSIÓNS. I SI TENIU  RES EN CONTRA AMB AQUEST FET, PER ALGUN MOTIU, FEU-HO SABER, JA QUE HO RETIRO INMEDIATAMENT. MOLTES GRÀCIES A TOTS...!!
Publicar un comentario