lunes, 8 de agosto de 2016

La metafísica del jo

Aquesta podria ser una imatge gràfica que suggereix alguna cosa semblant a això: Algú en acció de trobar un pensament emancipador a partir de l´acceptació dels altres, i que passa per desaprendre, i re-conèixer a sí mateix, com un “ent” que vol apartar-se per veure-hi una miqueta millor.  És una nova llibertat dels vincles que han de situar-nos en una posició personal (carnalitat) en front del món comú. És un acabament que comença a re-aprendre´s un mateix i a compondre en aquesta distància mínima, un lloc determinat que possibilita  fer una nova i  pròpia ètica, per anar per la vida en un moment determinat de la nostra existència. (Potser alguna cosa semblant va pensar Maurice Merleau-Ponty).





Aprendre a dir nosaltres és aprendre a veure´ns com un individu enfront dels altres i al mateix temps descobrir la nostra impossibilitat de ser nosaltres sense els altres, la nostra posició ha de ser frontal, però propera i de reconeixement de la intersubjectivitat. Sense caure en el solipsisme com a objectes de criteri, de percepció. Veient però, el perill de que la suma de “jo´s” pot fer dissoldre el jo individual. I, el perill també de l´altre costat de la balla, on un “jo” profund també pot dissoldre´s en l´infinit de la metafísica del jo...




Publicar un comentario