Ir al contenido principal

Comentaris amistosos i experimentals. Molt Pseudo-Derridians; a Facebook. Vista de la capa magna, i interpretacions de la frase neutra de: IL Grande Inganno...!






"Los sacerdotes que condenaron a Jesús eran menos ostentosos".




-0:31

1.608.642 visualitzacions

Principio del formulario

Comentaris

Ana Martin Carmona Això, és ridícul

Jordi López Bruguera Priscilla reina del desert!

Santa Maria La Jonquera Cañizares rito Toledano. Si us plau, no generalitzis

David Paraire Brugués No ho he fet; a més, la frase no és una generalització. I no és meva...!





Santa Maria La Jonquera Al ser sacerdote, el encabezamiento dice...Los sacerdotes que condenaron a Jesús eran menos Ostentosos ( 1p.pl) todo un colectivo. Ahora, si tu no has dicho la frase hay que remitirse la a quien la dijo que tu conoces un cura amigo que no es así

David Paraire Brugués Però parteixes de "sacerdot" catòlic com a pressuposició; a més cal que tinguis en compta la relació amb les altres paraules de la frase... (de totes maneres això que dius, que també ho pot ser ehhh), els sacerdots que van condemnar Jesús no eren "catòlics" però eren sacerdots també. I, sí, menys ostentosos, almenys des del punt de vista d'estètica contemporània (en aquest cas de les imatges del vídeo concret, aquest). Però potser, la interpretació d'una frase, depèn sovint del context, i de qui la dit. Si s'hagués citat un altre suposat autor, potser fins i tot la frase hagués donat una altre percepció. Algú imagina, o recorda, qui hagués pogut dir aquesta frase perfectament...? Però la frase per si sola, no es pot analitzar, en la seva puresa (és força neutre), sense tenir a veure, en la irrupció de l'autor, o la seva autoritat moral, la seva significació...? El fet pur, ara, només és imatge... I temo què he de d'estar d'acord amb la frase amb independència de qui la diu. "Res hi ha fora del text". La faig perfectament meva, moralment i serà inici d´una dialèctica que s´anirà fent dialògica-ment. Si tot va com ha d´anar i jo vull fer arribar caurem al parany de les diferències binaries que discriminen significat. I, observarem els significats més que el significant. Desconstrucció...!

David Paraire Brugués 'Els sacerdots" és molt clar, no és "un" i en singular, és en plural i diversifica epistèmica-ment les diferències (temps), per això no és una generalització encotillada als teus paràmetres, tal com la veus, el significat l'aportes tu, no la frase, no la imatge. Perquè aquests no són el centre. El centre el formem cada un de nosaltres. Tingueu més imaginació del significants, és col•lectius en tot cas no pas col•lectiu. A més el episteme de l'època de Jesús no s’adequa al d'ara. I, la religió, tampoc era la mateixa, a més la "semiologia" simbòlica formes dels ritus (capa magna), ja m’explicaràs si vols, de que van, com a intenció...

Santa Maria La Jonquera Pero David som en una "cultura light" on els elements del Passat es fan veure com els d' avui. Acrònimes històrics, que fan i farem molt de mal al nostres dies. Ara entenc que al veure l' image podríem dir que és totalment diferent al que volia expresar el sr il grand inngano

David Paraire Brugués No existeix cultura, en singular. Insisteixo. Existeixen cultures. I cada una és una construcció. A l'igual que els valors morals que porten a veure o percebre l'ètica d'un comportament, simplement en si quadren o no amb els valors socials actuals que hem fet nostres, i passen a formar part de la nostra identitat. Posar en dubta algun d´aquests valors o la simple sospita fa trontollar la raó humana, i això ens porta no a la defensa de la veritat en si mateixa, sinó més aviat a l´ego de la defensa de la nostra veritat d´aquest valors que tenim integrats. Per això només és un indici, no del que pot estar bé o malament en sí mateix, sinó que té més a veure amb com es percep avui dia, segons els valors social culturals, com el de "cultura light " que no és més que una etiqueta per denominar una cultura. Però una cultura no és una i estàtica, és diversa, flexible, i canviant, plural. I, no es pot definir sense excloure realitats... Per això... (No es pot denominar res mutable, si no es vol faltar a la veritat). El que fa mal és no entendre aquest fenomen de mutabilitat genealògica, la seva resistència i la lluita dels valors com a veritats amb les que potser hem integrat com identitat. Però nosaltres no som res d´això com a veritat. Quedeu-vos doncs amb dos paraules... "logocentrisme" i "Presencia".

Per altra banda:

-Exemple: Per demostrar això (fenomen de la veritat canviant), Hegel va dir a uns alumnes, la veritat si s'escriu, no és menys veritat.

Ara és de dies o és de nits?
De dies diuen els alumnes!
Escriu, diu Hegel!
A la nit, Hegel diu als alumnes, això que heu escrit anterior-ment, ara, és veritat?
És fals, ara és de nits...
Per tant el problema no és del bé o el mal, de la veritat o la falsedat. La cosa és o era, era adequat abans, i no ho és ara. A Toledo, o vist aquí, en una xarxa social, que possibilita veure-ho a per tot arreu!

Santa Maria La Jonquera Insisteixo al predominar una cultura light li estic posant un adjective que inclou un comportament que segons el tipus de individus al món tenen la seva manera de expresar. Ara entenc que seria fer reduccionisme de la paraula cultura, però en aquest sentit he de dir que té un adjectiu que Matiza un comportament ètic de un gran grup de gent arreu del món. Ara el que podrías afegir-li tot el que vulguis sempre i quan vegis que li has posat un adjective que qualifica un comportament de un grup de persones arreu de tot el món.

David Paraire Brugués Però un comportament cultural, no pot ser jutjat o etiquetat, és fer trampes a l'objectivitat... Podríem dir que no es pot dir, de fet un autor del que encara no vull dir els nom, això ho anomena "un indecible" (ja que és un fora de mida), és subjectar un objecta que no pot ser subjectat. Fer-ho és una comparació inevitable. I, una comparació és una resistència de dos forces culturals. O dos valors binaris, positiu i negatiu, bé i mal, light i calòric, integral i refinat, verdader o fals, canònic o no canònic. Etc. El gran problema sociològic i antropològic d'avui a occident...

Només pot ser observat, o contemplat. Té significat per si mateix, i valors culturals per si mateixos, un organisme viu. I tot una paleta de colors i valors. Amb una genealògica manera de funcionar, de expandir-se. De relacionar-se. De moure's, de canviar. Com un riu...!

No podem posar-nos al costat del riu, copsar amb la mirada tota la veritat, i dir, això que veig és el riu, sense faltar a la veritat absoluta. El riu és molt més. La mare terra.




Podem dir: Mireu, això que jo veig, només és una part del riu.

Més amunt és un cel ennuvolat. Una pluja tempestuosa. És una muntanya. El riu és molt més... És l´aigua que circula. Una gota d´aigua. És una muntanya gelada. És la blanca nevada d´amunt del prat verd. És un torrent salvatge. És un riu d'aigua clara i de gran caudal. És un estany putrefacta. Una mar salada. És un oceà grandiós.

Fer-ho, (etiquetar) és forçosament una lluita de poder. Un intent d´imposició d´una visió, un intent de protecció, o dominació, o colonització cultural i de valors morals implícits al epistemes i llenguatges o condicions i circumstàncies de les persones. Posar-se en una posició o banda en defensa d'uns valors en front d'altres. Jo no vull dir que estigui bé o malament, però. No és una qüestió dicotòmica tampoc...
Estic explicant, a la meva manera i molt mancada i breu, una manera de mirar tal com explica Hegel a la Fenomenologia de l´Esperit.
Això de la lluita. De fet és natural segons ell, i sempre ha estat així i serà així. Segons Hegel és la imposició de la idea, l'esperit universal. En la fenomenologia de l'esperit.

Mireu com pot donar de sí una innocent i neutre frase, i unes imatges. El que compta és la contraposició de valors.

Encara podem complicar-ho més. Com ho veurien els empiristes primer, després els racionalistes, Kant... I, després el romanticisme europeu. Hegel ja ho hem vist ara. I després Marx, que en diria Marx de tot això...?

DE LA GRAMATOLOGIA: "A radicalitzar els conceptes d'interpretació, de perspectiva, d'avaluació, de diferència i tots els motius "empiristes" o no filosòfics que al llarg de la història d'Occident no han deixat de turmentar a la filosofia i que no han tingut sinó la debilitat, d'altra banda ineluctable, de produir-se en el camp filosòfic, Nietzsche , lluny de romandre simplement (amb Hegel i tal com ho voldria Heidegger) dins de la metafísica, hauria contribuït amb força a alliberar el significant de la seva dependència o de la seva derivació en relació al logos i al concepte connex de veritat o de significat primer, en qualsevol sentit que l'hi entengui."...
Va, animeu-vos, no és un atac o judici o opinió contra res. És un exercici, un passeig bonic per la historia dels valors culturals partint d'una frase i unes imatges. El que m'agrada és veure les mirades, no tenir una sola mirada. Recordeu les ulleres de Foucault...!

Jordi López Bruguera David, em tens una mica preocupat....parles directament amb Sta Maria???

David Paraire Brugués Sí, Jordi López BrugueraSanta Maria La Jonqueraés un bon amic a qui aprecio molt, veus com les coses no són mai el que semblen...? Moltes vegades la confusió és la Veritat Absoluta de la IDEA, i, és incognoscible, no ho copsem... Però és la nostra natura, com ho podem veure? Coses de L´ESPERIT UNIVERSAL, cal mirar amb altres ulls, o almenys amb diferents ulleres, LA DIFERENCIA...!

Jordi López Bruguera M'ho imaginava home...


Jordi López Bruguera La confusió veritat absoluta...hi pensaré;suposo que les certeses doncs sempre són relatives

David Paraire Brugués Si, segurament... No ho voldria dir així però... segurament provocaria que la meva pobre persona es veuria seriosa-ment, i vil-ment etiquetada. Per tant: Res mes lluny de la veritat o res més proper a la veritat. Tant és, els contraris sempre es toquen... hahahaha

Jordi López Bruguera Bé,suposo que la filosofia és això,dubtar,debatre....



YOUTUBE.COM





David Paraire Brugués Però, també parlo amb tothom que vulgui ficar-hi cullerada, que queda convidada a fer-ho lliurement. Tot i que temo que ara he de fer una llarga pausa, se´m gira feina per una bona estona. I, podeu anar fent si voleu, en aquest mur, com a casa vostra... Abraçades a tots...!

Merce Martinez Caro Mira David tot el que tu vulguis, pero el que es cristia y catolic sap que aquestes obstentacions van en contra de la paraula de Jesus, en quan per exemple a la parabola del fariseo ostentos i el humilt pecador que esta en un reco del Temple, segons les escritures bibliques es nes facil que entri al cel el pobre pecador que el ostentos, com que un ostentos (tec tualmente que un rico) entri pel forat de una agulla.
Aquestes ostentacios no son ni cultura ni costum ni res a defensar es un senyor que es creu un emperador. Mal exemple.

David Paraire Brugués Sí, això estic d'acord. Tan és així, que precisament estas donant la raó al que vaig dient. Ja he dit que jo faig meva la frase Merce Martinez Caro . Quedi clar però, que el tema que estic posant a la palestra, no és en cap cas la religió í els seus ritus que, això és el que vosaltres enteneu, (els ritus són molt interessants, potser el ritu Toledano, del senyor aquest, el Cañizares, té un motiu i un perquè, això té a veure amb la semiologia, o sigui els estudis dels símbols, penso; però ja és un altre tema), el que a mi m’interessa aquí, és fer un ejercici com a objectiu, això va de la filosofia de la percepció (filosofia del pensament). Aquest és el cas, sigui d'imatges, sigui de la frase neutre posada expressament per fer que passi el que ha passat, un guirigall d´opinió i mals-entesos, de defensa o rebuig, i opinió centrada amb l´afora. D´aquesta manera ara es pot explicar la cosa del logocentrisme, el significat, el significant, la moral l’època i la cultura etc.... I, jo vull demostrar a la meva manera, la multitud d'interpretació que es pot tenir. O sigui, jo no vull convèncer de res, o dir si una cosa està bé o malament, és un passeig i una observació que tothom ha d'entendre com vulgui, i pensar el que l´hi vingui. És tractar d´adonar-nos del fenomen de per que passa això que estem sentint, però no jutjar l´afora (significant)... Derrida hi va dir, el significant no té res a veure amb el significat. Perquè el significat no procedeix de la imatge i del text. Aquest prové del que cada persona coneix, dels valors que té, de la seva identitat amb la cultura de la qual prové. O sigui que el significat ha de venir determinat per la pròpia construcció social que cada un tenim. Per què una mateixa imatge i un mateix text, tothom se’l pren a la seva manera i Hi atribueix la interpretació personal, amb un significat que no tè res a veure amb text i imatge. J. Derrida ho va anomenar amb el neologisme aquest: "logocentrismo" ... Mireu a la FiloXarxa potser, ho aclarir millor: "...En aquest context el treball de Derrida demostra que no hi ha cap significant que procuri la presència plena del significat. D'alguna manera el seu diagnòstic és encara mes devastador, perquè posa en relleu que el significant és totalment incongruent amb aquesta possible plenitud...".

Veure: “ trace i différance”.

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou52bhr.htm
M'agrada · Resposta · 1 · 20 hores · Editat

Merce Martinez Caro Tens rao David, pero tambe pot induir el teu comentari com no donar importancia al fet de la obstentacio de aquest tipus que fa mal nomes de. veure'l. A mi en fa molta pena pensar que a molte gent aquest gest li sigui normal.

David Paraire Brugués Quin comentari, si jo dic el contrari...?

David Paraire Brugués A més, no és una qüestió de mal o bé, pròpiament dit... Ja veus com sí, que és una qüestió de diferències binaries, ja ho he explicat... Doncs aixó té a veure amb la moral i valors de la nostra interpretació que cada un pot fer. Per tant, el text i la imatge, no són en cap cas significat. Aquest el posem nosaltres...!
M'agrada · Resposta · 1 · 21 hores · Editat

Jordi López Bruguera Dos-mil anys d'herència judeo-cristiana ens han deixat una imprompta molt forta i una tendència a passar pel sedàs moral tot el que pensem ,incloent-hi la nostra percepció condicionada del bé i del mal

David Paraire Brugués Just a la fusta Jordi López Bruguera. Però això passa a per totes les culturas, i épocas. Ho trobo fascinant. I, no en sóm conscients...

Jordi López Bruguera Exactament,a totes les cultures hi ha un bagatge socio-cultural que fins i tot de manera inconscient ens afecta molts segles després. Ex:la prohibició d'ingerir porc en el cas dels musulmans ,diuen que té l'origen en una epidèmia de triquinosi del segle VII d.c.Llavors ha anat arrelant durant anys aquesta creença i ara els musulmans quan veuen un porc,li atorguen un significant totalment diferent que el que pugui donar-li jo.


Jordi López Bruguera Ex:imatge porc;1.significant musulmà:pecat i prohibició

Jordi López Bruguera Ex 2:imatge porc;significant per molts de nosaltres:pernil d'aglà i exquisidesa...


David Paraire Brugués Sí, molt bons exemples Jordi . I, si féssim un llibre amb un recull d'exemples tipus els donats per tu, podríem flipar d'esgarrifats i també d'humor, pel tragicòmic de les conseqüències absurdes i terribles que han tingut i tenen a la vida de les persones. Crec què també té a veure amb la psicologia social, això. Que et sembla Ana Martin Carmona, crec que vas estudiar el tema, no? Pots comentar alguna cosa del tema per il·lustrar-nos amb el que vas estudiar i ets anat veient a la pràctica, si no et fa res, tu ets una persona interessada en el feminisme, aquí tens un bon camp per explorar, no...?

Ana Martin Carmona He estat fora uns dies, David no se de què va tot això. A veure si puc llegir tots els comentaris
No m'agrada · Resposta · 1 · 16 hores

Ana Martin Carmona David, no entenc ben bé què és el que em preguntes
No m'agrada · Resposta · 1 · 14 hores

David Paraire Brugués Hahahaha ja m'ho penso!
M'agrada · Resposta · 1 · 14 hores

Ana Martin Carmona Si, no? Hahahah...
No m'agrada · Resposta · 1 · 14 hores

David Paraire Brugués Sobre el logocentrisme, vist en psicologia social; o encara millor, el fal.logocentrisme vist des del feminisme. Recorda que són conceptes Derridians... com ho veus, complicat?

David Paraire Brugués La societat d'avui. Les confusions que porten a una violència en la cultura Patriarcal, avui, pels valors del passat... La diferència com una dialèctica binària, avui per deconstruir...!https://es.wikipedia.org/wiki/Deconstrucci%C3%B3n

David Paraire Brugués Fes un cop d'ull a això, primer, i mira de trobar relació al tema de emancipació feminista avui, i qüestiona si la deconstrucció com a eina, és valida. Com ho veus? https://youtu.be/c3InSc0sFnw

Ana Martin Carmona Falologocentrisme, que ve de falocentrisme que pel feminisme significa la possibilitat d'eines per deconstruir el gènere. logos (veritat) i el falos, aquesta unió vindria a representar l'erecció del logos patern com a significant privilegiat de la relació asimètric entre els sexes. Però, continuo sense entendre què té a veure això amb el vídeo hahaha...
No m'agrada · Resposta · 1 · 14 hores

David Paraire Brugués Els conceptes Derridians de desconstrucció, logocentrisme, presencia, diferencia, representació de l'arquitectura metafísica, i el sistema binari de deducció i relació de significat i significant dels occidentals que s'origina i implanta des de l' època clàssica platònica, amb l'origen de la mentalitat de l'idea perfecta, i el no perfecta. El que és intel·ligible i el sensible. El creatiu i el creador. La veritat i la falsedat. Actiu i passiu. Vaja, el corpus cultural del Patriarcat. El centre: Déu/mascle fal.logocentrisme per Derrida, és això). El marge/femení. Etc.

David Paraire Brugués Aquesta és la relació. La desconstrucció, vindria a ser una eina no només de descodificació d'aquests significats binaris positiu/negatiu. Per desmantellar (deconstruir) la cultura patriarcal... És que Heidegger ja va parlar de "destruir la metafísica", Derrida va substituir "destruir" per "deconstruir" a la CENTRALITAT (Derrida). / A el SER per Heidegger. Heidegger té molta relació ja que Derrida veu força de la seva font, a més d'altres...

David Paraire Brugués Més clar, ara? Jo és que creia que vas estudiar alguna cosa de Derrida, per uns comentaris de fa temps. Perdona. Ja veig que potser no? És que Derrida és llarg d'explicar i un pel complicat... Però molt útil veig, m'estic iniciant últimament, migro de Foucault a Derrida...jajajajaja

David Paraire Brugués Ana Martin Carmona No, no, és “logocentrisme” i afegeix “falo”. Derrida anomena 'logocentrisme'. La paraula 'logos', en grec, significa 'paraula', però també 'raó'. Òbviament, els grecs van entendre que el llenguatge i el pensament van de la mà. Derrida considera que, en la civilització occidental, s'ha privilegiat el racional per sobre de l'irracional, i això, al seu parer, constitueix una forma de violència. Violència també cap a les dones. Patriarcat. Cultures de la diferència... Derrida és conseqüent (i per a això, sembla haver emprat els principis deductius de la lògica, una òbvia concessió al 'logocentrisme' que ell mateix critica) en entendre que, per atacar el 'logocentrisme', ha d'atacar el cor de la racionalitat : el llenguatge. Hi ha una tradició filosòfica estimable que ha intentat col·locar límits a les pretensions i abast del llenguatge. Potser de forma ingènua, alguns filòsofs han confiat que el llenguatge és una representació clara de la realitat, o que en tot cas, és possible formular un llenguatge que representi el món d'una manera fidel i nítida. Per això, ha estat estimable la tasca d'alguns filòsofs per assenyalar algunes de les limitacions del llenguatge. I clar, el camp de lluita és aquest.

David Paraire Brugués Derrida diu 'indecidibles' o sigui [fora mida] als elements que no encaixen en les nostres categories de pensament. I, segons el seu propi testimoni, el seu principal objectiu en la filosofia ha estat buscar indecidibles [fora de mida], de tal manera que col·loquin en escac les bases que reposen sobre les oposicions binàries. Com les dels exemples trobats per en Jordi López Bruguera, en comentaris de més amunt, on jo té anomenat, Ana Martin Carmona. La racionalitat és un intent per ordenar el món en categories. Derrida considera que allò que ell anomena 'logocentrisme' ha consistit en dividir al món en parells binaris (tal com fa la lògica), i privilegiar un element per sobre de l'altre (home vs dona, occidental vs. oriental, colonitzador vs. colonitzat, etc.). Derrida intenta subvertir l'ordre logocèntric, buscant elements que no encaixen nítidament en les seves categories.

David Paraire Brugués Com ho veus Ana Martin Carmona , estaves en "onda" d'això...? O, trobes útil la cosa aquesta, com eina estratègica de treball feminista? Com a eina en psicologia social? O, en altres àmbits, com el sindical?

Ana Martin Carmona Ara he vist el vídeo. Bé, no se... no diu res que no sapiguem, no? El falogocentrisme s'ha de tenir en compta pel fet de què suposa relació jeràrquica i, per tant, exclusió.

David Paraire Brugués Bé, més que relació gerarquica, és relació d'oposició. Sí, ja ho sabem... però la cosa és trobar els “indecibles”, els [fora mida], i veure que el significant no és el mateix que el significat. I, la interpretació de les persones és el camp, la deconstrucció com a eina sorprenent per fer veure's a un mateix veient... No?

David Paraire Brugués Vindria a ser la utilització d'aquesta senzilla frase com a eina de treball...



M'agrada · Resposta · 1 · 13 hores

David Paraire Brugués I fer-ho evident, per a conscienciar... És que, fins i tot, Derrida arriba a sostenir en altres racons de la seva obra que el logos està associat al fal·lus, i que per tant, la civilització occidental no només s'ha caracteritzat per ser logocèntrica, sinó també 'falogocéntrica'. L'èmfasi en la racionalitat, suggereix Derrida, ha propiciat el domini dels homes per sobre de les dones. I, l'evidencia és indispensable. Falta això, si no es veu, no es pot lluitar...!
M'agrada · Resposta · 1 · 13 hores · Editat

Ana Martin Carmona Existeixen diferents formes de deconstrucció i feminismes. Per exemple, existeix el feminisme de la igualtat i el de la diferencia. Ambdós tenen enfocs i estratègies diferents per enfrontar-se al falogocentrisme, però la lluita és comuna. Pot ser, també haurem de deconstruir a Derrida !! hahahah...
No m'agrada · Resposta · 1 · 13 hores






David Paraire Brugués El fet de que el mossèn Santa Maria La Jonquera, i tuMerce Martinez Caro , o jo, tinguem opinions diferents és natural. Però no implica que un té raó i l'altre no, per què no té a veure amb la imatge i el text neutre. Aquests són els significants no els significats. Llavors la lectura i interpretació que en facin els individus ha de diferir per força, no tenim pas una cultura. En tenim moltes. I depèn de moltes variables.

Santa Maria La Jonquera Mercè en David segosn el que miro, vols canviar el concepte. Vol crear un altre estil i es resptable


David Paraire Brugués Santa Maria La Jonquera d'on ho treus això, amb que et bases...?

David Paraire Brugués Ja està inventat, i jo no he sigut ehhh... De totes maneres cal que pugueu adonar-vos de que heu caigut tots de potes amb tot plegat, la imatge i la frase neutre aquesta, i queda ben demostrat hahahahahaha

Santa Maria La Jonquera David David David t' agraden els Neologismes

David Paraire Brugués Derrida, Heu sentir a parlar "De la gramatologia"...?


Santa Maria La Jonquera Pero segons l' enunciat es de conaiderar l' enunciat.

David Paraire Brugués Doncs ja va siguent hora hahahaha Apa... Mireu:
Jacques Derrida es un intelectual de origen argelino que removió la filosofía francesa con tres libros publicados en 1967: 'De la Gramatologia'; 'La escritura y diferencia'; y 'La voz y el fenómeno'. Formado en filosofía en École Normale Supérieure y Harvard, se nutre de la tradicion de Nietzsche, Husserl, Levinas y Heidegger. Sus primeros trabajos estuvieron centrados en analizar la arquitectura de la metafísica occidental (que desde la tradición platónica la denomina: logocentrismo); a su vez, nombra su ejercicio hermeneutico como deconstrucción, una forma de desmontaje del discurso, que habilita la exploración de los multiples caminos de la palabra.

Un día como hoy, en el 2004 falleció el filósofo argelino-francés Derrida

#Derrida #Filosofia #Deconstruccion




David Paraire Brugués I, la psicología...?

David Paraire Brugués El llibre: (es por descarregar si voleu llegir...)

De la Gramatología expone los principios centrales que utiliza en sus análisis deconstructivistas, mostrándolo como una metodología explícita (aunque él mismo renegaría de llamarlo así) de interpretación de los textos. Y es que para el filósofo francés la sociedad occidental está organizada en pares opuestos, como espíritu y cuerpo, sentido y signo, lo dentro y lo fuera, lo cual es un legado de la metafísica que desde Platón se sustenta entre lo sensible y lo inteligible (lo que él llama “logocéntrico”). El problema básico a partir de esto es que el logos es el origen y fundamento de toda verdad, esto es, es el pensamiento que se presenta como la conciencia de uno mismo. Por lo tanto, si se siguen sus pasos se vuelve imposible pensar nuestra historia y evolución desde otro punto de vista que no sea aquel, llevando a la exclusión de la lengua del otro, la cultura del otro, y en general todas la formas de alteración. La deconstrucción, precisamente, sería una salida para evitar las trampas del logocentrismo, así como para interpretar los textos que se fundamentan en el mismo.

Link de descarga: http://bit.ly/2a2KZsG

#Derrida #Filosofia #Deconstrucion

David Paraire Brugués També hi han documents a YouTube si voleu...https://youtu.be/u0VVGGrBSD0


YOUTUBE.COM

Santa Maria La Jonquera Ok




David Paraire Brugués La escritura sólo es la representación del habla;,
es extraño que se ponga más cuidado en deter-minar la imagen que el objeto.

J . - J . ROUSSEAU, Fragment inédit d'un essai sur les langues.
David Paraire Brugués -CONSIDERAD EN PRIMER TERMINO ESTOS CARACTERES: SU APARIENCIA NO ES SU REALIDAD...

-CONSIDERAD ESTOS CARACTERES: SU INSCRIPCION ES Y NO ES LO QUE ENTENDEIS POR ESAS PALABRAS...

"La palabra 'literatura' expresada como un reproche es una abreviación tan poderosa que ha acarreado poco a poco —y allí había quizá una intención desde el principio— una abreviación de pensa-miento que suprime la perspectiva exacta y hace caer el reproche muy adelante del objeto, y a un lado." ¿Y ahora? ¿El objeto? ¿Del otro lado?

PHILIPPE SOLLERS
David Paraire Brugués Un dels llibres aconseguit, ja ha costat l'ho seu...!
David Paraire Brugués La contraportada...

ALTRES POSTS, QUE JO RELACIONO...


David Paraire Brugués ha afegit una nova foto.
13 h
M'agradaMostra'm més reaccions
Comenta-ho
Comentaris
Olga Sellas Miro Domines tots els tèmas!!!
No m'agradaResposta113 hores

No... Saps que no...!

   Però sentir molta curiositat, i per a moltes coses, sí... I, que  la majoria de gent no sent aquesta curiositat, i per això no els importa per a res, i no en poden conèixer i valorar-ho... Doncs, això potser també; aquesta és de segur la diferencia.  Però saps, si a mi m'agrada, i tinc la fortuna de poder utilitzar el meu temps (que és la única cosa nostra de veritat i que tots tenim a la vida), doncs jo n'estic molt content. 

   També, no té perquè agradar-nos a tots i a totes el mateix, i qualsevol excusa o retret, és per justificar el no ser conscient d'un mateix, dels altres, i de les possibilitats que tenim, i de la nostra finitud...!
David Paraire Brugués

Escriu una resposta...
David Paraire Brugués
Escriu un comentari...


"Solo podemos hablar y pensar sobre lo que existe. Y lo que existe no ha sido creado y es imperecedero porque es un todo, completo y no cambia. No fue o no debería ser diferente de lo que es ahora, todo a la vez, uno y contínuo."

Parménides de Elea

...CONCLUSIÓ FINAL, TOTHOM S´HO PREN COM SAP I COM POT...!


Comentarios

Entradas populares