1 DE MAIG DE 2016 - JOAQUIN LORENTE VS FOUCAULT...! (PARTINT D´UNA FRASE PENJADA AL MUR DE FACEBOOK DEL SR. JOAN MUNTADA).

 "La ciència cerca el resultat. l'humanisme persegueix el bé".

 (Joaquin Lorente) 

I, que podria ser una ciència sense humanisme?

I, un resultat sense el bé...?

Però el bé... És subjectiu, fa com el mal... No?

La ciència és doncs molt més objectiva, el problema sembla en l'aplicació del concepte del: Bé!

Ètica i estètica, no?

Potser la paraula és: "VIRTUT", la dels individus, que sigui admirable, respectable...

El bon resultat, L´IDEAL doncs, és segons la lògica, el CONJUNT de tot plegat: El bé/el resultat +  l´humanisme/la ciència = Conjunts ideals. Realitats plurals. No?

En una entravista Michel Foucault, en la Universitat de Massachusetts, 1982, va dir: 

"L'Humanisme ha estat utilitzat per marxistes, liberals, nazis, catòlics. El que em fa por de l'Humanisme és que presenta certa forma de la nostra ètica com a model, universal per a qualsevol tipus de societat. Em sembla que hi ha més llibertats possibles i més invencions en el nostre futur del que podem imaginar l'Humanisme ... ".

L'HUMANISME ÉS PER RESOLDRE EL DILEMA QUE ES TROBA EN ESPIRAL I EN SÍ MATEIX, DONCS?

ÉS BELLÍSSIM I ABSURD per la lògica humana; si no trobem l'esquema que faci posible entendre també és inútil. Cal revisar estructures, sistemes; fer una arqueologia de les èpoques. Excavar i interpretar significats. Connexió, transit, i interrupció. El concepte del BÉ, mai ha significat el mateix en concordança amb L´ALTERITAT dels temps, les persones, les cultures, les realitats, etc. No és gens fàcil, si es vol ser estricta amb una justa metodologia que concreti el concepte del bé, amb una certa aproximació a la: VERITAT (Un concepte tant o més problemàtic què el del BÉ és aquesta VERITAT, que també és àmpliament tractat per Foucault entre altres. Però això ja és una altra historia)...

Cal doncs, una GENEALÒGIA?

Segons Foucault, sembla que sí...

Per això el primer Foucault és un ANTI-HUMANISTA. Recordem la seva gran màxima: "L'HOME HA MORT". De la seva obra clau: "LES PARAULES I LES COSES". Aquí ell veia com una salvació: "L'ESTRUCTURA".

 Però Foucault va ser molt criticat, perquè l'estructura, van dir-li: "NO BAIXA AL CARRER", "CAL EN INICIATIVA, LA PARTICIPACIÓ HUMANA ESPECIALMENT, TAMBÉ LA DE LES ESTRUCTURES. PRIMER CAL QUE HOMES I DONES PROTESTIN, QUE SIGUIN ELLS I ELLES, ELS/LES QUE BAIXIN AL CARRER PER RECLAMAR DRETS, NO PAS SOLAMENT LES ESTRUCTURES"...

Amb tot això i més, va ser a partir d'aquest retrets, i vivències què més tard, l'últim Foucault, va evolucionar cap al HUMANISME, amb els seus cursos multitudinaris i amb diàleg amb els seus estudiants, i amb diverses obres d'altres autors, o d'ell mateix, i que en fan un anàlisi o critica del que som; per poder cambiar el que cal cambiar. Una obra en especial que personalment m'agrada molt, és: "L' ÈTICA DEL PENSAMENT"... 

                   

               

Per tant,  Foucault no és pròpiament un EXISTÈNCIALISTA. No en va, ell rebutja etiquetar-se. Ell continua fins al final creient amb la naturalesa genealògica del pensament!

PODEM DIR QUE NO HI HA UN FOUCAULT, TENIM MÉS D'UN FOUCAULT, I DIFERENTS CADA UN D'ELLS!

Però, és per això mateix en què podem notar una fenomenologia en el seu propi procés particular. 

Foucault va de l´anti-humanisme al humanisme. I, això és molt semblant a la formula del seu company, el gran SARTRE. Una possible combinació dels dos que m´atreveixo a fer, i que resulta ser en ordre esquemàtic: "Primer és l'existència=estructura i a partir d'això: essència=ètica del pensament i estètica. Per això Foucault, dona més paper a la interpretació dels FETS (Hermenèutica), que a la veritat, la veritat concreta per ell és un objecta que cal diseccionar amb un bisturí. 

Foucault va saber veure en l'autor de l'Origen de la tragèdia al poeta tant com a filòsof, l'artista tant com a pensador. Per a Foucault (com per Nietzsche) la forma, el to poètic que recorre la seva escriptura i l'apel·lació a l'aforisme mai van ser qüestions secundàries.


Nietzsche també li va permetre sentir-se més segur per elaborar el seu punt de vista singular. Com sol succeir amb molts joves que se senten incòmodes a causa de la seva posició d'estrany a les normes i als estils que defineixen al grup de "pertinença", també a Foucault l'obra de Nietzsche li va revelar el poder i el gaudi de ser diferent. Aquesta obra va ser la seva guia i la seva sustentació; el va ajudar a comprendre que tenir un punt de vista original no era un pecat pel qual havia de pagar car. Hi ha un parell d'aforismes nietzscheans que el van acompanyar tota la vida, gairebé com mantres per a una meditació personal.

Un d'aquests aforismes (el qual, segons el filòsof francès, va marcar cada moment de la seva vida), ell ho parafrasejava així: "Es tracta d'arribar a ser el que un veritablement és". L'altre resa: "L'amor a la veritat és terrible i poderós".


Entre les influències que el mateix Foucault va considerar essencials per a la seva formació es destaquen Martin Heidegger i Jean-Paul Sartre (amb qui es va enfrontar més d'una vegada i de manera tan dura que el va portar molt temps reconèixer el deute que tenia amb la seva obra).

LA VERITAT ABSOLUTA, ÉS QUELCOM CONSTRUÏT PER LA NOSTRA MENT? 

Una quimera, un EFECTA FANTÀSTIC de la nostra condició humana?

Una construcció històrica, social, cultural, construïda; de la que desconeixem l'inici, la cosa genealògica de sí mateixa?

No podem dir doncs, que quelcom sigui cert o fals, en mitg de tants començaments i finals. De tants plecs en el propis significats de la cosa concreta, d' interrupció i continuació, configuració  i reconfiguració de la veritat, de la visió?

Aquí Foucault,  ja he dit que fa temps ha esdevingut: UN HUMANISTA AMB PRAXIS CIENTÍFICA GENEALÒGICA. PERQUÈ ARA L´INTERESA A MÉS, DE CERCAR EL RESULTAT DES D'UNA CIÈNCIA METODOLÒGICA. CERCA L'ÈTICA DEL PENSAMENT, I LA TECNOLOGIA POLÍTICA DELS INDIVIDUS. Tot i que ell curiosament sembla no cercar el bé, sembla no voler dir-nos on trobar la veritat. Foucault produeix des del seu humanisme dels últims temps, una caixa d'eines, i dibuixa mapes que ajudin a qui vulgui cercar la veritat, a trobar el seu propi camí. POTSER AIXÒ ÉS EL RESULTAT, I TAMBÉ ÉS EL BÉ!

Tal com suggereix la frase que avui penja al seu Mur de Facebook "La ciència cerca el resultat. l'humanisme persegueix el bé". (Joaquin Lorente), el company Joan Muntada l'ha penjat en el seu Mur de Facebook, i jo la comparteixo, per inspirar aquesta entrada de bloc.

Gràcies Joan Muntada, per la frase d'avui. Com veus, sempre donen molt de sí...

QUÈ NO SIGUIN SOLAMENT LES ESTRUCTURES LES QUE AQUEST 1 DE MAIG, BAIXIN AL CARRER. DESITJO QUE TOT D'HOMES I DONES RECLAMIN EL QUÈ ELLS I ELLES HAGIN DE RECLAMAR. PER CAMBIAR LES COSES, CAL CAMBIAR ELS FETS, CAL CAMBIAR LES PARAULES, LES ESTRUCTURES, I LES PERSONES.

MALGRAT JO, PER CIRCUMSTÀNCIES PERSONALS, POC OPURTUNES, TONTES, I ACCIDENTALS, AQUESTA VEGADA NO PODRÉ ACOMPANYAR-VOS. COSA QUE LAMENTO PROFUNDAMENT.

SIGUI DONCS, LA DE DEMÀ, UNA JORNADA MOLT EXITOSA. PEL BÉ DE TOTS I TOTES. GRÀCIES PER ENDAVANT ALS QUE PODEU I VOLEU PARTICIPAR-HI...!