"JO SÓC " ...!

Com mantindrà pur un jove el seu camí?

Vivint d'acord amb la teva paraula.

Vostès diuen: Tu, "estàs" amb nosaltres o amb ells?

No: "JO NO ESTIC "…!

Abans de res: "JO SÓC " ...!

"JO SÉ"...!

Respectin la meva "unicitat", la meva "singularitat". No vulguin uns o altres envair la meva intenció, la meva determinació.

Jo, "sóc" un ésser lliure de decidir i de fer el que veig bé i el que no, el que vull i el que no vull, en cada cas; JO SÓC el responsable de triar el sentit, encara que m'equivoqui moltes vegades, n' encerto moltes més.

En tot cas: jo sé què sóc la porta oberta què no poden tancar, jo sóc independent de vostès i d'ells, i al mateix temps unit en tot. Jo no sóc el centre. Jo no domino la realitat. Ningú humà és el meu centre, n'hi pot centralitzar-me. Ningú humà pot dominar la meva pròpia realitat.

Detesto les versions que diguin “tenir” vostès de mi. Jo no sóc una “cosa”, i no poden “tenir-me”, no poden "cosificar l'ésser espiritual". Jo no sóc cap “versió”, de vostès, les d'uns i les d'altres, jo no estic reduït a la seva versió. Els recomano que ho comprenguin.

Jo sóc la meva versió, i segurament la més encertada. I sóc jo l´únic que té el dret de tenir la versió original de mi mateix. Vostès tenen únicament dret de tenir-ne una aproximació facilitada per la seva percepció, i a més, mancada aquesta percepció de tota objectivitat per la naturalesa humana. Quedi clar.

Jo sóc jo. No pas millor, no pas pitjor.

No hi ha "res dolent" en “ser un en sí i per a sí”, "en voler-ho ser". És el què "ha de ser".

"És el què és"...!

Trobo dolent i de mal gust voler diluir a l´individu dins el grup. Voler dominar-lo. Voler robar-li la seva llibertat natural fonamental de l'ésser.

Un individu fa més dins el grup si manté intacta la seva essència individual, què això no té res a veure amb el dualisme de ser algú: individualista o individu anul•lat. No caiguem al parany simplista de la dualitat limitant.

No intentin apropiar-se de mi. Jo sóc meu i del tot, en essència i unicitat total en esperit i existència, i de ningú més. Rebutjo aquell o aquella que vulgui fer una colonització de mi. Que sàpiga bé què penso defensar-me. La consciència està en risc en aquest món, perquè està llançada, no la trepitgeu. La aixeco, La reivindico. JO SÓC.

 Tinc els recursos per fer-ho bé. El meu judici. La meva veu. Jo tinc el meu propi coneixement. Tinc el meu jo crític i el meu propi discurs... "JO SÓC"...!

Què ningú pugui prendre’s aquesta expressió a la lleugera, perquè aquesta és la màxima expressió de mi mateix i del meu universal...

Vostès no poden copsar el meu "ABSOLUT".

Al anomenar-me vostès es limiten. Al anomenar-me, s’anomenen vostès mateixos dins el seu propi nivell.

Aquest és el moment què el meu "JO SÓC" s´eleva per d' amunt de vostès.

És per això què, repeteixo: "JO SÓC " ...!

Aquesta és una eina que recomano pels que vulguin evitar ser enganyats. Cliqueu aquest enllaç per accedir al document: Discurso y manipulación: Discusión teórica y algunas aplicaciones*

Un escrit és molt sovint una "pulsió" de l´ànima, i hi ha probablement un "perquè", però no hi ha en aquest cas un "per algú" concret. Qui tingui oïda, què escolti bé. Gràcies als que ho llegeixin, m'alegro què pugui agradar, i si voleu podeu deixar els vostres comentaris...!

Recomano aquests vídeos per si teniu ganes d´instal·lar coneixaments dins el vostra ésser:

David Paraire Brugués. CAPMANY – REVETLLA DE SANT JOAN,  23 / 06 / 2015.