martes, 14 de agosto de 2018

Al Face referent a una frase de Brecht

Crec que el meu amic Bertolt es referia al gran drama del crim moral dels hipòcrites ...
Als que assassinen a la veritat concreta dels fets, coneixent els fets perfectament, mentint i negant.
Instrumentalitzant així a la falsedat, i això és fer ús d'activitats delictives contra els drets humans relatius a l'honor de les persones; i, els seus productes són sempre danys morals contra persones innocents, danys col·lectius directes o indirectes contra un grup de persones. Mals sobre mals que creixen i s'expandeixen ...
Entre moltes altres calamitats:
Com l'assetjament laboral a treballadors ...
L'empresonament de polítics ...
O fins i tot contra la mateixa democràcia interna d'organitzacions, institucions i nacions, contra els que no formen part del seu ideal polític i sistema de poder, la seva acció és la de justificar qualsevol cosa per aconseguir encara que sigui amb mitjans de joc brut, i així perverteixen i ignoren i destrueixen òrgans reguladors democràtics, contra persones amb drets, negant-los la llibertat de decidir a aquests ciutadans per la seva manera de pensar, i actuant contra el seu dret d'expressió, llevant-los del mig si cal, i barbaritats injustificables d'aquestes per a fins tendenciosos i perversos, negant tot valor ètic universal al seu actuar, etc ...
En fi, lamentablement injustícies de moda avui per aquestes contrades ...
Coses de confondre els interessos i desitjos personals i partidistes de poder, amb els fets reals o la democràcia i manipular a conveniència i sense escrúpols contra altres persones ...
Crec que el Sr. Bertolt Brecht coneixia bé el context de la seva frase i la va aplicar amb coneixement de causa i molt correctament. Jo no tinc cap dubte referent a la certesa de la seva frase. Per sort tard o d'hora la veritat sempre surt a la llum pública malgrat estiguem com ell creía en una societat de delinqüents, i de la qual ell es burla, que si es pot tenir alguna certesa, aquesta certesa és la del canvi perpetu!
Comentaris
David Paraire Brugués Ahora en castellano, por si no me entienden o no saben usar el Google Traductor:

Creo que mi amigo Bertolt se refería al gran drama del crimen moral de los hipócritas ...


A los que asesinan a la verdad concreta de los hechos, conociendo los hechos perfectamente, mintiendo y negando.

Instrumentalizando así a la falsedad, y esto es hacer uso de actividades delictivas contra los derechos humanos relativos al honor de las personas; y, sus productos son siempre daños morales contra personas inocentes, daños colectivos directos o indirectos contra un grupo de personas. Males sobre males que crecen y se expanden ...

Entre muchas otras calamidades:
Como el acoso laboral a trabajadores ...
El encarcelamiento de políticos ...

O incluso contra la misma democracia interna de organizaciones, instituciones y naciones, contra los que no forman parte de su ideal político y sistema de poder, su acción es la de justificar cualquier cosa para conseguir aunque sea por medios con juego sucio, y así pervierten e ignoran y destruyen órganos reguladores democráticos, contra personas con derechos, negándose la libertad de decidir a estos ciudadanos por su manera de pensar, y actuando contra su derecho de expresión, quitándoles del medio si es necesario, y barbaridades injustificables de estas para fines tendenciosos y perversos, negando todo valor ético universal a su actuar, etc ...

En fin, lamentablemente injusticias de moda hoy por estos lares...

Cosas de confundir los intereses y deseos personales y partidistas de poder, con los hechos reales o la democracia y manipular a conveniencia y sin escrúpulos contra otras personas ...

Creo que el Sr. Bertolt Brecht conocía bien el contexto de su frase y la aplicó con conocimiento de causa y muy correctamente. Yo no tengo ninguna duda referente a la certeza de su frase. Por suerte tarde o temprano la verdad siempre sale a la luz pública a pesar estemos como él creía en una sociedad de delincuentes, y de la que él se burla, que si se puede tener alguna certeza, esta certeza es la del cambio perpetuo!
Administra
Las 20 mejores frases de Bertolt Brecht
https://psicologiaymente.com/reflexiones/frases-bertolt-brecht

martes, 3 de julio de 2018

Postveritat


-Aquest cartell és un exemple clar de POSTVERITAT, algú pot dir les raons contraries per rebatre la meva afirmació sense entrar de manera maniqueista en el tema de l’avort o fer servir les falacies lògiques...? Fixeu-vos que el tema central sembla "QUALQUIERA DE ELLAS PUEDE DECIDIR" en front del capellà "TÚ NO", (remarcat en vermell), i no pas el tema de "L’AVORT" encara que diguin: "sobre el aborto" l’ ho anterior fa que quedi en segon terme, i en primer terme el capellà com a imatge central, amb el "TÚ NO" remarcat...!


"La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals.[1] És un eufemisme de novaparla per a mentida.


Oxford Dictionaries va triar post-truth, traduïda al català com «postveritat», com a expressió de l'any 2016. Segons l'entrada en el mateix diccionari, post-truth va ser usat per primera vegada en aquest sentit el 1992 pel dramaturg Steve Tesich, que, en referència a l'escàndol Iran-Contra i la guerra del Golf, va escriure: «nosaltres, com a poble lliure, hem decidit lliurement que volem viure en un món de postveritat».[2]


És una variació moderna al vell refrany cinic «mundus vult decipi» o al poble li agrada ser enganyat".


FONT:

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Postveritat



Decàleg de lògica 

Bon dia. Tinguem presents algunes de les falacies lògiques més habituals que es fan servir quan hom és incapaç d’argumentar de manera lògica un tema... Un exercici positiu sempre és revisar errors de lògica que podem cometre sense adonar-nos quan debatem un tema. És molt pràctic aquest decàleg... SALUT!


jueves, 7 de junio de 2018

La vida és...

Ho acabo de llegir en un blog, i jo pensó que és del tot veritat...

"La vida és un pacte constant entre natura i cultura, entre ideals i realitat, entre voler i poder, entre la veritat íntima i la veritat dels altres. Els esclaus no poden pactar perquè no tenen llibertat. Afortunat qui pot pactar! I és cert que en tot pacte s' ha de cedir. I a més, el pacte comporta la càrrega del compromís. Però qui pacta assoleix un bé major: allò que el beneficia a ell i allò que beneficia a l' altre."

Font on ho he trobat:




miércoles, 23 de mayo de 2018

L’Arbre de La Muntantanyeta

Una vegada va existir a casa nostra un arbre bonic,

Font del do d’ una bona ombra,

Molt preciosa a l’estiu,

I, que generós res-guardava de la potència dels raigs del sol,

A tot-hom que volgués amparar-si per fer-hi un petit recés del seu camí...

Va ser, ho recordo molt bé, que el dia de les eleccions imposades a Catalunya,

A la nostra terra, un 21 de desembre de 2017, el van tallar...

I, com sempre passa, ho van fer uns interessats per fer-lo desaparèixer, per raons politíques...

Va ser per posar aquests cartells que van tallar l’arbre, imagineu. Això en un lloc rústic (finca rústica i de propietat privada), que a més n’era l’Alcaldía  de   l’Ajuntament de Capmany el promotor i l’impulsor que ho va fer on no ho permet la normativa (segurament per desconeixement). I sense convenir-ho formalment amb nosaltres com a propietaris, i sense autorizació de La Generalitat (conditio sine qua non), era competència de dos departaments, forestal i de carreteres en aquest cas, i un dels requisits fonamentals, la manca de les pertinents autoritzacions podría haber comportat una sanció important a la propietat en un primer moment. Ja que el Conveni no estava llest i el cartell sí estava ja emplazat. Finalment el "projecte caprici" no va reeixir a causa del desordre en la gestió i manca de permisos, i no pas per manca de concens amb nosaltres. L’Ajuntament de Capmany va rebre dos requeriments, el de la Generalitat (el que ho va parar tot) i després el de la propietat (motivat per l’anterior), i passat un temps, van retirar-ho a poc a poc i encara i remenen. 


I, ara el cartell Il·legal com a mínim ja no el tenim generant CONTROVERSIA amb la Normativa de Carreteres i amb La Generalitat de Catalunya .


 Però l’arbre ja era tallat. Inútilment i sense cap mena de sensibilitat. Lamentable ho trobo jo això!



Aquesta és la finca rústica cadastral on s’han produït aquests fets, i l’arbre tallat (Alzina Surera - Nom científic: Quercus suber), és el que es veu en la punta inferior esquerra de la imatge gràfica...


El meu bonic arbre ja és al cel. El pintarem per recordar-lo amb anyorança...


Una vegada fora els cartells i vist des de dins...


I, per la part de fora, ho trobem desemparat fins que no s’escampi la Vinya verge i l’ Aptenia cordifolia, i tot i així es trobará a faltar l’arbre que van tallar!


Malgrat tot, i finalment...

La integritat de tot líder polític es reflecteix en tot el que fa i és aquí on la seva paraula obté major valor, aconseguint que el que diu sigui fiable i com a reflex creguem que complirà el que promet. Així és la política, una generadora d'il·lusions on la base de totes elles es diu confiança.

Si un fa el que diu, i al seu torn, diu el que fa, genera reputació i amb ella obté la tranquil·litat necessària per disposar del temps imprescindible per dur a terme els projectes polítics. En política i en el personal aixecar una sòlida reputació és realment difícil, però perdre-la és francament molt fàcil...

Malgrat les coses no surtin sempre com hom vol, els errors, els mals entesos... 

Quan la integritat és la coherencia entre el pensar, dir i fer...

El que val  son els fets, encara que aquests no es coneguin...



No teniem cap dubta de que el Sr. Alcalde de Capmany cumpliría amb la seva paraula i que és una persona integre i digne mereixedor de la nostra confiança. 

Gràcies per cumplir la paraula donada Sr. Alcalde Joan Fuentes Pomes.

 Per molts anys!


La punta de l’usucapión o millor dit i amb llatinades incloses per fer el joc CAP-MANY = CAPITE - MAGNO (CAP-GROS): "dux super extremum auriculæ dextræ". (Jefe de una punta, o Cap d'una punta). Que és quelcom semblant a: "Tip ad gubernatoris", o sigui (La punta del cacique)... Jo hi posaría un menhir súper alt i coronat, que és el que és cosa de temps inmemorials... 

Amb fulles de vinya i raïm, i una adient inscripció: 

-"Menhir metuendam auctor faciebat montis, Capite Magno"- (Menhir del Capgrós. O, Menhir de La Muntanya, Capmany). 

I, potser ho faré per conmemorar la cosa! hahahaha

P.D.: Però, el fill de l’arbre resurgirá d’aquell que el va precedir en aquesta terra, i ho farà encara amb molta més força; no es pot mai aturar a la vida...!

domingo, 20 de mayo de 2018

Mapa Conceptual Hermenèutica