martes, 28 de marzo de 2017

Conversacions facebookianas PROFUNDAS,

Comentaris
David Paraire Brugués Si són persones adequadas, clar que no té valor i preu, només és agradable, també m'ho sembla. Suposo que el valor el té tenir aquesta conversa profunda amb persones inadequadas, això tampoc té preu, però si que té valor i molt de mèrit. Vaig bé?
Ana Martin Carmona Sobretot molt de mèrit!!! Jajaja... O no... jo personalment, ja no aguanto converses amb persones inadequades, la vida és massa curta
David Paraire Brugués Potser sí... hahaha Derrida estava convençut que aquest tipus de raonament conté una aporia, una inconsistència interna sense resolució possible. I, tu com ho veus Ana Martin Carmona hahaha
Ana Martin Carmona A quin raonament et refereixes?
David Paraire Brugués Al del post, clar... hahaha
David Paraire Brugués Ell deconstruiria la paraula "adequat" en la frase aquesta... I es preguntaria quin valor o preu té una conversa amb la persona adequada? Tal com va fer amb la paraula perdonar, tot un llibre tú hahahaha
Ana Martin Carmona Bé, en allò "adequat" tornem a entrar en el terreny subjectiu, sens dubte. Referent al perdó, pel que he llegit, de la foto que m'has passat, així d'entrada... em sembla una mica poc definit. El perdó, per a mi, és una cosa necessària tan cap a un mateix com cap a els altres. És una mena de reconciliació amb la vida, la qual ens permet seguir avançant. No t'ho puc discutir des de la perspectiva d'en Derrida perquè no l'he llegit
David Paraire Brugués Sí, potser és subjectiu el (significat) però no pas el (significant) "d'adequat", o "perdó" el que importa a Derrida és fer les distincions de les paraules entre parèntesis" però igualment i en el cas de "perdó", (per-donar). El "perdó" com a significat per tu o per mi com a individus que no sempre coincideix... Per tú, és la definició que pots fer, més o menys tècnica, però això no importa, és el significat teu, o del que t' han ensenyat, importen els significats múltiples relacionats amb el significant ... I aquí juga l'equivocació traïdora del logos de cada persona, en la relació amb la seva pròpia realitat... 

Derrida es refereix a "la paraula escrita" perdó. Aquesta paraula escrita, pel fet de ser escrita ja no és significat, és significant. Significat el posem nosaltres. És d'aquí la mena de perjuri del que parla. Per això amb la paraula "adequat" i moltes altres paraules, escrites tenen tot de inequívocs metafísics. (Especificament es refereix però a paraules escrites)...
David Paraire Brugués Per exemple, el significant en aquest cas, és la paraula en escrit "perdó"... Significat per una psicòloga és més o menys el que tu pots donar... Per un cristià ultra-catòlic té un significat diferent. Per una tribu perduda a la selva té un altre significat... Etc. Però qui té la definició logocentrica correcta, qui té el dret o el poder, o la seguretat de posseir la raó significativa de la paraula escrita?
Ana Martin Carmona Sens dubte, i a més, està envoltada d'un cert ritual. Però, al final, acaba sent un sentiment el que li dóna sentit i certesa
David Paraire Brugués Sí, però... Fals, tornem al problema... Però ets anar a triar precisament les paraules clau...
David Paraire Brugués Recordes el tema d'una ocassió que vam tenir entre sentir/dissentir (i no només com a positiu/negatiu, entre mitg tot un món 
de graus i matisos infinits), i altra vegada amb la distinció del "significat" i "significant" d'aquestes dos paraules escrites: SENTIT I CERTESA...
David Paraire Brugués No hi ha sentit i no hi ha certeses vàlides i iguals per tothom. El pitjor és que no podem acceptar-ho... I, aquesta és la irresolubilitat de la que parla Derrida!
Ana Martin Carmona clar que no! Però, si té sentit per a tu, és vàlid, és el què importa
David Paraire Brugués Individualment... Vàlid com a concepta, potser. I sentit potser també com a concepta. Però concepta equival a la neutralitat del significant escrit. Significat ja no és el mateix, no és igual per tots. No és cert per tots, no té el mateix sentit... Etc... La subjectivitat del logocentrisme...
Ana Martin Carmona Naturalment, no és el mateix per tots
David Paraire Brugués Aquest és el gran problema...
Ana Martin Carmona però també la grandesa i riquesa de l'ésser humà
David Paraire Brugués Hahaha tornem al problema hahaha
David Paraire Brugués Recordes els ultra catòlics...
David Paraire Brugués Són grans i rics per tu com a éssers humans? (Millor no responguis) hahahaha
David Paraire Brugués I, com defineixen ells a la ideologia de gènere?
David Paraire Brugués Doncs aquest és el problema del sentit i certesa del món, n' hi més n' hi menys hahahaha
Ana Martin Carmona si, però és inevitable
David Paraire Brugués Inevitable, una paraula més que no escapa del problema hahahaha
Ana Martin Carmona David, no hi ha res cert, tot té el sentit que tu li vulguis donar, però necessitem les paraules, tot i que podem jugar tan com vulguem amb elles
David Paraire Brugués Sí hahaha Per això en la contraportada del llibre de Derrida diuen: "decir lo indecible" i "suponer una suerte de perjurio"... Però Derrida es baralla amb la paraula escrita, dona preferència a la paraula parlada...
Ana Martin Carmona la filosofia, per mi, ho deixo clar hahaha... és l'art d'explicar-ho tot i no arribar a res. En fi... però és necessària i molt!!
David Paraire Brugués Clar, no vol arribar enlloc, la filosofia no té encomanada la tasca de trobar solució. Tot el contrari, troba problemes, per fer-nos veure allò tan Socràtic de "Només sé que no sé res" i això equival a desaprendre... Fins aviat!
Ana Martin Carmona Ho sé, ho sé... Fins aviat!!
Publicar un comentario