miércoles, 15 de febrero de 2017

Jacques Derrida: texto y différance

 ...El meu arbre anomenat Carrasclest!: Jacques Derrida: texto y différance.

RUMORS, EMBOLICS TEXTUALS, I EL DIFERIR DE LES VERSIONS. DIVERSIONS DIVERSES NO DIVERTIDES!

 Això que altres puguin escoltar o entendre coses diferents al que hom ha dit passa sovint, (és la presència mental de l'individu), però que certament un no ha dit: Escrit o pronunciat, es diuen equívocs o distorsions en deriva a causa del nostre logocentrisme, això del "logocentrisme", o en el cas oral és un "fonocentrisme" i consisteix en un concepte Derridià molt curiós, i resulta molt habitual i tragicòmic l'accident del logos; un cop pronunciat o escrit el llenguatge té vida pròpia. I és clar, porta a equívocs que cabregen molt per què trobem injusta la situació, i si barregen emocions, i no comprenem. Sovint pot afectar a les persones per moltes i variades raons o circumstàncies personals o laborals, etc. Causant gran dolor.


Però aquests, vistos amb calma i amb lupa resulten en cert punt divertits, i ens enriqueixen en coneixement. Si els des-construïm sabrem molt més de l'altra persona del que ella sap d'ella mateixa, i fins i tot sabrem més de nosaltres mateixos... Consisteix en llegir la diferència del que tu dius, i del que l'altre entén. Resulta que el que tu dius és "un significant" la imatge sonora que barreja el teu logos present, el "significat" aquest és els conceptes que produeix en els individus. Però l'altre escolta el "significant" i li barreja també el seu logos present; el seu sentit significatiu: El seu coneixement, i el seu desig o la por (el seu relat). 

Una reflexió:

"Moltes vegades ens preocupem per situacions que si les passéssim pel filtre de les "tres portes", trobem: No mereixerien la pena.

És Important valorar i reflexionar  abans de desgastar-nos l´energia  en assumptes que no s'ho mereixen, i que a més poden causar un gran mal que a més, desconeixem, a altres persones".

És un missatge que transmès és absolutament ambigu, va directe a les emocions, arriba de manera irracional i el seu contingut és sempre fals per difús i subliminal. Acaba sent una mena d'assetjament social.



El que crea aquest relat interior individual té una anomenada filosófica: Es tracta de l´anomenada dictadura de la metafísica de la presencia. És la maledicció de la nostra llibertat imaginativa que porta a interpretar la realitat, i a edificar les nostres construccións mentals d'acord amb aquesta presencia mental, fent tota una estructura damunt del fang del prejudici de la presencia com a fonament real.

 Això passa de manera que inevitablement a l'anar fent creació amb paraules i definició de les paraules.  I, aquestes difereixen, configuren nous significats que no tenen res a veure a la llarga, amb l´original textual d'ús (és com el joc de dir una frase a cau d´orella d´algú I d´anar passant boca-orella a tot un seguit d´un cercle de persones, una vegada retorna a la primera persona que va dir la frase original, es troba que el que arriba ja no té res a veure amb res del que es va dir inicial-ment), amb tot un joc de significats en oposicions binàries i diferències. 





I, com no tots tenim la mateixa informació, totes les versions de la realitat no coincideixen en significat; això es diu de fet "diferir". Diferir en la interpretació del text, de la realitat (dels conceptes produïts en la nostra ment). Text és  d´alguna manera la imatge de  realitat. Les paraules no surten de les coses. Tot és text diu: Derrida...!

Es crea un desnivell d'informació. 

Una mutació del logos. Una dissolució del principi de realitat. La comunicació a través del llenguatge barreja significats i significants. I al ser els individus diferents amb coneixements i motivacions i sentiments diferents. Es creen malentesos lògics. Però si amb  una miqueta de desconstrucció podem adonar-nos,  que això no sol ser sovint cosa de mala intenció d´uns o altres. Sempre pot  ocórrer simple i accidentalment. 

Hauríem de procurar d'observar no només el que es diu: La "textualitat", sinó la "contextualitat" amb la complexa relació i interacció entre el que es diu i el que no es diu; i on es diu; i els que ho diuen o escriuen; o els que escolten o ho llegiran. I el més important que cal interpretar és el contingut implícit no dit o no escrit, en el que es diu o es pot llegir. 

La diferència interessant és entre múltiples possibles significats, en direcció al referent i singular significant: La textualitat, (no hi ha res fora del text diu Derrida), per això resideix aquí que no hi ha una realitat, les realitats només són plurals i múltiples, incertes; i es construeixen, i destrueixen, i reconstrueixen permanent-ment. 

La realitat de cada un és diferent i les seves formes s´estructuren per força, no deixen de ser variables, i anem creant el món amb el llenguatge i amb els nostres significats individuals. I, la gent simple com nosaltres, no som més que sentit únic i el nostre món és mental...!


Publicar un comentario