jueves, 23 de junio de 2016

05 El meu poble - Txarango

Etiquetas:

8. Un pam de nas - Txarango

Etiquetas:

DIÀLEG A FACEBOOK AMB UNA AMIGA, REFERENT AL TEMA DE LA MECANITZACIÓ DE LES TASQUES AGRARIAS AL CAMP

       



VÍDEO: 
https://www.facebook.com/agriproducts78/videos


ENLLAÇ AL DIÀLEG A FACEBOOK: 


Comentaris
             AMIGA, DIU:
 No m'agradan l'eliminaciò de la mà de l ' home ....
No m'agradaResposta110 hores
David Paraire Brugués Doncs a mi tampoc. Però els pobres pagesos n'hi mecanitzats poden sortir-se'n i sobreviure dignament... Ara, imagina fer-ho tot a ma com abans. Molt romàntic però uff...
             AMIGA, DIU:
 Si, pero tothom tenía feina ....pesada o no!!! Ara els qu'estant al paro potser agafarían lo que fos per sobre viure !!!!

              AMIGA, DIU:
Pero hauran de mirar com las máquinas els han eliminat del mon laboral...entre d'altres causes !!!

              AMIGA, DIU:
Els inventors de certes máquinas son egoítas ...s'enriquiran mentres amb el seu ingèni contribueixen a l'empobriment de l'humanitat !!!!
No m'agradaResposta110 hores
             AMIGA, DIU:
No m'agradaResposta110 hores
David Paraire Brugués Sí, però saps AMIGA... No crec pas jo, què siguin els inventors de màquines, els culpables; ells són persones extraordinàries i amb ments dotades d´idees ingenioses. Moltes vegades no és cap industria de maquinaria, i aquests inventors són els pagès mateix, algun parent, o amic, o veí, i què coneix bé l'ofici de ferrer, o el de mecànic, o amant de la tecnologia; i què passa hores i hores provant, fent i desfent la maquina què confecciona, programant i re-programant, i què coneix bé les necessitats i dificultats del pagès... I, ells fan tot això per ajudar, clar, també per guanyar-se la vida amb la seva feina, però com un repta per millorar en les feines i adaptar-se a les circumstàncies i necessitats.... Moltes vegades la maquina inventada és fruit d'una passió per facilitar la vida i la feina, simplement. Ara, una altra cosa, com tot, és llavors, l'intent d'altres de comprar patents, aprofitar-se'n, comercialitzar i explotar drets, i paulatinament la competència què crea l'adquisició i utilització de l'invent, l'addicció al sistema que la fa imprescindible finalment. I, com es va embolicant tot en el sector, i mercat global, competitiva-ment... És una carrera diabòlica cap al desastre... (Alguna cosa falla, mercantil-ment).

Jo penso què el problema és molt més ampli del què pot semblar... És principalment del paradigma de mercat que tenim ara... 

Jo no entenc massa de pagès, però la meva família, parents propers i amics què si dediquen tenen grans dificultats, tot i ser propietaris de l'explotació (què és una manera de dir, perquè els propietaris són els bancs i el deutes, o els governs comunitaris, ja que els tenen sempre sotmesos a normes i subvencions) els és molt complicat subsistir de la seva feina, ells mateixos, no poden pagar moltes vegades el seu propi jornal, (quan no han de plegar, si poden, què moltes vegades queden tant entrampats què no poden plegar). Clar què tot depèn del tipus d'explotació agrària. Però la majoria no poden pagar treballadors, i si poguessin, serien un sou tant miserable i indigna, a part de la duresa i sacrifici de la feina, què seria un esclavatge. Pobres, si moltes vegades no i guanyen ni ells, o i perden diners i tot.

Moltes vegades inverteixen tot el que tenen, per tenir una explotació tècnicament rendible, per exemple: de vaques per vendre llet, papers, permisos, inspecció, i amb avantatge que tenen camps per fer-se ells el menjar dels animals, però comporta què s'endeuten per màquines del camp, per alimentar tant bestiar (si no hi ha molt bestiar no és rendible, i manualment impossible) i una vegada tot fet. Baixa el preu de la llet, o una infecció el algun animal, o no els compren la llet, o etc. I, apa, a sacrificar tots els animals. I a perdre-ho tot...

Abans, les famílies de pagesos vivien del que tenien (eren una o varies famílies, i de varies generacions i branques, què convivien en una sola casa, en una petita comunitat vital rústica, avui impensable i incomparable). 

I, s'ajudaven solidàriament entre ells, no eren rics, però vivien i menjaven. Era una feina duríssima. L'expectativa d'anys de vida, era molt baixa en la pagesia. Generalment els propietaris eren rics hereus que no es dedicaven al camp, ells tant sols recollien una vegada a l'any les seves rendes. Els pagesos (masovers) no guanyaven pas diners, o molt pocs al mercat setmanals, (simple i senzilla economia de subsistència) però podien menjar del seu treball i tenir sostre, i criar amb feines i treballs, molt miserable-ment, molts fills per ajudar-se al camp, no podent oferir-l'ós educació. Era una societat molt diferent. No pas més justa però. De fet eren tant o més dolentes què ara, però adaptades a l'època. Per això no es poden comparar...

Malgrat no fa tant de temps, ara des de l'oblit i ignorància ens sembla quelcom molt bonic i romàntic. 

Ara des del desconeixement, admirem pintures precioses de la vida del camp, bucòliques, precioses, i què ens fan somniar truites. Però la imatge distorsiona completament la realitat. No tot era tant bonic. I, molt menys eren tant feliços com sembla!

I, el pitjor, les pintures eren dels propietaris senyorets que vivien còmodament a la ciutat, en els seus cercles socials allunyats de tot això. 

Els rics, què es consideraven superiors i civilitzats, si què podien permetre's de tenir-ho tot, a costa de la suor, treball, i vida dels pobres camperols. Coses materials valuosos tresors (art, i tota mena de luxes banals, que ara per sort conservem, i podem fer una arqueològica antropologia política, i admirar l'est ètica de l'art, què no l'ètica), i potser el mecanisme psicològic, era el d'idealitzar la vida al camp i normalitzar per ells, la crua realitat dels altres, potser per sentir-se menys culpables de la seva actitud cruels i insensibles d'escanya-pobres. Ells, com a terratinents amb tots els drets, es dedicaven inflexible-ment a cobrar les servituds, i vivien orgullosos i fatxendes de les seves propietats, i noblesa, tot explotant: Heretats, pobles sencers, terres, immobles, títols, animals i persones... Tots eren tractats, com coses a les seves mans, es valorava menys la vida d'una persona o animal, què una saca de farina. I, tenien poder sobre la seva vida o mort, fins i tot...

Ara, aquesta societat dispositiva i de mercat global, en el món de la agrària comença a ser insostenible, econòmica, social, i ecològicament... És un símptoma social, un reflex general potser... Com en l'antiguitat... El camp, és la imatge de salubritat política d'arrel d'una societat què podria ser el retrat diagnòstic de la decadència en la que ens trobem, o una porta a la salvació. Ara la solució, no és tant la industria decadent, o altres coses del què es parla per tenir-nos entretinguts en un món de consumisme (fins i tot de notícies i informació) del tot insostenible i irracional... És la Societat del cansament. Un paradigma decadent què cau pel seu propi pes...

LA HUMANITAT HEM DE CAMBIAR RADICAL-MENT MOLTES COSES, PERÒ SOM ESCLAUS DELS NOSTRES PROPIS SISTEMES I INTERESSOS, I NO SABEM COM SORTIR-NE...!

Etiquetas:

domingo, 19 de junio de 2016

Century 4 - Trouvères & troubadours

Etiquetas:

Solfeggio Frequency 528 Hz: Has been Said to help Mend DNA: Cell Regener...

Etiquetas:

sábado, 18 de junio de 2016

Meditative Gregorian Chants Part 1

Etiquetas:

Sacred Georgian Chants

Etiquetas:

jueves, 16 de junio de 2016

Entrevista a PABLO D´ORS en mariatalavera.com

Etiquetas:

el silencio por pablo d'Ors

Etiquetas:

miércoles, 15 de junio de 2016

Beethoven - Silencio

Etiquetas:

Albinoni : Adagio

Etiquetas:

EL TEMPS HO DEMOSTRA!

DESPRÈS DE VISUALITZAR AQUEST VÍDEO:

https://www.facebook.com/adritorresft7/videos/764015197038490/

No tenim temps...

 Depèn...Tot depèn...

Hahaha ara m'expandeixo en ment i temps, tot deixant-me anar divertit (almenys per mi mateix) lliure i amb llibertinatge...!

En mecànica relativista la mesura del transcurs del temps depèn del sistema de referència on estigui situat l'observador i del seu estat de moviment, és a dir, diferents observadors mesuren diferents temps transcorreguts entre dos esdeveniments causalment connectats. Per tant, la durada d'un procés depèn del sistema de referència on es trobi l'observador. 

PÀNIKKAR ENTREVISTAT: (Aviso: Jo en relació al "DEPÈN..." Relatiu, i ho escric de memòria, i hi poso molt més d'alguna cullerada meva, permetent-me la llicencia hahaha)...!

Entrevistador: 
Però, potser millor dit què el temps és com la realitat, o com Déu...?

Pànikkar: 
Existeix? No! I... Sí! 
Dualitat? No!
Monoteisme? No!
Politeisme? No!
Trinitat! Sí! (...La trinitat és "la culminació d'una veritat que penetra tots els dominis del Ser i la consciència i aquesta visió ens uneix a tots els homes", és una mena de "invariant" cultural i humana; és una de les visions més profundes i més universals que l'Home pot tenir de si mateix i de Déu, de la Creació i del Creador. Vincula el misteri immanent amb el Déu econòmic (ad extra), en què el destí de totalitat del món està en joc...).

Misteri...! Sí!

A Raimon Pànikkar, savi i sacerdot Catòlic, filòsof, teòleg, budista i cristià, i molt més... 

En una entrevista van preguntar- li: Quants Deus existeixen en el món?
Va contestar amb un gran somriure: 
-Cap...!
El periodista va exclamar: Com pot contestar això, un sacerdot catòlic!
Raimon Pànikkar va replicar: De la mateixa manera què puc dir tots...!
Com? -va dir l'entrevistador...! L'excomunicarà el papa, per heretge...!
No...! 
Perquè?
Doncs, qüestionà Raimon Pànikkar a l'entrevistador...
Vostè, creu amb vostè mateix?
Clar què sí...!
Vostè sap què moltes persones què ja no existeixen ara, van estar segurs d'ells mateixos, i van fer grans coses durant el seu temps...!
-Clar, diu l'entrevistador...!
Sant Agustí, va dir, diu Pànikkar:
"NO SURTIS FORA DE TU, RETORNA A TU MATEIX, PERQUÈ LA VERITAT HABITA EN L'HOME INTERIOR"...
Aquesta VERITAT és el teu Jo sóc, per tant aquest JO SÓC, és Déu...! 
"TOTS": tenen, han tingut, i tindran JO SÓC!
"QUANTS, pregunta vostè? He dit cap!
Ho he dit, perquè no es pots conceptualitzar numèrica-ment Déu, com no és pot mesurar el temps més enllà de la nostra percepció individual, o explicar què és la realitat, de la mateixa manera!

Fascinant no? 

Per tant no podem dir que no tenim temps, de la mateixa manera que tenim temps... 

Doncs és que no podem mesurar el temps, i fins i tot no sabem què és el temps...

Potser el temps és Déu mateix...!

Però què és Déu o l'Absolut, o el Tot; en relació a la persona, en la seva realitat...? Pregunta el periodista:

Diu Pànikkar, com la realitat del peix petit què pregunta al peix gran, què és l'oceà? La resposta del peix gran: l' oceà és la immensitat de l'aigua on vivim...! -Diu el peix petit, jo no veig l'aigua, no puc creure amb la immensitat, i menys encara amb l'oceà! 

Pànikkar diu: doncs nosaltres soms com el peix petit. 
Ara soms UNA GOTA D'AIGUA, per un TEMPS FINIT. 
En la nostra mort, serem L'AIGUA DE LA GOTA DINS L'OCEÀ, per un TEMPS INDEFINIT.
PREGUNTA Pànikkar: 

Som doncs la gota d'aigua de l'oceà, o l'aigua de l'oceà en una gota?

SOM EL TEMPS QUE TENIM EN QUANT A GOTA D'AIGUA D' OCEÀ, O SOM L'OCEÀ PER UN TEMPS INDEFINIT?

L'OCEÀ, EL CEL, DÉU, L'ABSOLUT, EL TOT, HAN DE SER DONCS EL TEMPS INFINIT, LA REALITAT. LA VERITAT. LA PARAULA!

-Pregunta el periodista: 
Així doncs LA PARAULA DE DÉU, HAN DE SER ELS TEXTOS DELS LLIBRES SAGRATS DE TOTES LES RELIGIONS?
-Diu Pànikkar, NO...!

LA PARAULA DE DÉU NO ÉS ESCRITA, el que sempre queda escrit és la paraula de l'home. La llei. 

Perquè: LA PARAULA DE DÉU NEIX I S'ESCRIU EN EL SILENCI INEFABLE...!

Continua: 
Els textos sagrats, la paraula de l'home, podem dir només què s’assemblen a mapes espirituals i normes o guies... 


I, aquests  no sempre porten on han de portar. NO SON FIABLES...

 Avui sabem tanta hermenèutica com per trobar en un text sagrat, el què vulguem trobar-hi...!


EL TEMPS HO DEMOSTRA!


Som temps...

Hahahaha M'encanta!





Etiquetas:

martes, 14 de junio de 2016

Schubert "Serenade"

Etiquetas:

Raimon Panikkar. Negro sobre blanco. Sanchez Dragó 2

Etiquetas:

Raimon Panikkar. Negro sobre blanco. Sanchez Dragó 1

Etiquetas:

El arte de la meditación: la aventura del silencio interior - Pablo D'Ors

Etiquetas:

El Silencio Interior - La Tabla Redonda - TVE

Etiquetas:

Oriente y Occidente - La Tabla Redonda - TVE

Etiquetas:

Raimon Panikkar - Saber vivir saber morir

Etiquetas:

Raimon Panikkar: Filosofía, Pensamiento y Religión.

Etiquetas:

Entrevista amb el filòsof i teòleg Raimon Panikkar

Etiquetas:

El testimoni de Raimon Panikkar

Etiquetas:

domingo, 12 de junio de 2016

Cistercian chant - Dedit Dominus Confessionem Sancto Suo

Etiquetas:

lunes, 6 de junio de 2016

J. S. Bach - Suites para Orquesta BWV 1066 - 1069 - N. Harnoncourt

Etiquetas:

Mozart: Requiem in D minor, K626 | Gardiner

Etiquetas:

Bach - Magnificat in D major, BWV 243 - Harnoncourt

Etiquetas: