sábado, 28 de mayo de 2016

TV3 - amb filosofia - La bellesa

Etiquetas:

Amb filosofia - TV3 - Amb filosofia - La identitat

Etiquetas:

TV3 - amb filosofia - L'atzar

Etiquetas:

TV3 - amb filosofia - El temps

Etiquetas:

TV3 - amb filosofia - La felicitat

Etiquetas:

TV3 - amb filosofia - La vida en comú

Etiquetas:

Amb filosofia - TV3 - amb filosofia - LA LLIBERTAT

Etiquetas:

Amb filosofia - TV3 - amb filosofia - LA JUSTÍCIA

Etiquetas:

Michelangelo: Giudizio Universale (Cappella Sistina)

Etiquetas:

Amb filosofia - TV3 - Amb filosofia - LA VERITAT

Etiquetas:

viernes, 27 de mayo de 2016

Illumination - Peaceful Gregorian Chants - Dan Gibson's Solitude [Full A...

Etiquetas:

Pange Lingua

Etiquetas:

Slavoj Zizek - No actúes. Solo piensa!

Etiquetas:

Entrevista a Herbert Marcuse, 1978 (Subtítulos en español)

Etiquetas:

Escuela Frankfurt: Ind.Cultural y Cultura de Masas - Sociología - Educatina

Etiquetas:

Escuela de Frankfurt: La Racionalidad crítica - Sociología - Educatina

Etiquetas:

LA ESCUELA DE FRANKFURT

Etiquetas:

¿Qué significa ser un Verdadero Revolucionario hoy en día? - Slavoj Zizek

Etiquetas:

Andreas Scholl sings 'Flow, my tears' by John Dowland

Etiquetas:

Resumen de La teoria Critica y la escuela de Frankfurt

Etiquetas:

jueves, 26 de mayo de 2016

Enrique Dussel - Cátedra de Pensamiento Crítico- Sesión 1

Etiquetas:

Enrique Dussel y otra mirada sobre la historia universal

Etiquetas:

Escuela Crítica de Frankfurt, Filosofía e Historia, una conversación con...

Etiquetas:

Seminario CES: Michel Foucault y la Escuela de Frankfurt

Etiquetas:

Teoria critica

Etiquetas:

Escuela de Frankfurt

Etiquetas:

HABERMAS Y LAS PRETENSIONES DE VALIDEZ DE LOS DISCURSOS.

Etiquetas:

La ética del discurso de Jürgen Habermas

Etiquetas:

Capítulo 17 Theodor Adorno

Etiquetas:

Fernando Castro Flórez - Theodor W. Adorno

Etiquetas:

Estética_Canal à.flv

Etiquetas:

miércoles, 25 de mayo de 2016

German Brass goes Bach

Etiquetas:

Slavoj Zizek - Pensar Correctamente Es Cuestionar Correctamente

Etiquetas:

La filosofia de Ortega y Gasset

Etiquetas:

Hegel. Idealismo y dialéctica

Etiquetas:

La filosofía de Habermas

Etiquetas:

La Ética en Kant

Etiquetas:

Francesca Michielin - Nessun grado di separazione - Sanremo 2016



Ningún grado de separación


Es la primera vez que me pasó
En el pasado me encerré en una caja
Siempre un poco distante de las cosas de la vida
Porque nunca las sentí muy profundamente
Entonces sentí una emoción encendiéndose rápidamente
Y abriéndose paso en mi pecho sin apagar su voz
Y ya no siento tensión, solo vida, dentro de mi.
 
Ningún grado de separación
Ningún tipo de duda
Ya no hay ninguna división entre nosotros
Somos una dirección única en este mundo
Que se mueve
No hay grados de separación
Quité espacio al corazón y se lo di a la razón
Siempre un paso atrás
Y con mi alma alerta
Y vi el mundo desde una puerta
Que nunca estaba completamente abierta
Y desde lejos
Y no, no hay ninguna duda
Finalmente, dentro de mi
 
Ningún grado de separación
Ningún tipo de duda
Ya no hay ninguna división entre nosotros
Somos una dirección única en este mundo
Que se mueve
No hay grados de separación
Ninguna división
No hay grados de separación
Ningún tipo de duda
Ya no hay ninguna división entre nosotros.
 
Ningún tipo de duda
Somos una dirección única en este mundo
Que se mueve
Entonces sentí una emoción encendiéndose rápidamente
Y abriéndose paso en mi pecho sin apagar su voz

Etiquetas:

“Si no fuera cristiano sería budista” - Saüc blogsauc.com







Pablo d’Ors (Madrid, 1963) tiene revuelta buena parte de la feligresía y despierta no pocas suspicacias entre los doctores más conservadores de la Iglesia Católica, algunos de los cuales han llegado a calificarlo de “hereje”. Pero este sacerdote, nieto d’Eugeni d’Ors y asesor cultural del Papa Francisco, ha puesto su punto de  mira en la recuperación de la mística cristiana con la herramienta de la meditación. Tras recorrer durante siete años el camino del zen, publicó su Biografía el Silencio, un éxito editorial que va por la 18 edición y que está en el origen de Amigos del Desierto, una asociación para la meditación, presente ya en toda España. Pablo d’Ors, criado en un ambiente cultural alemán y formado en Nueva York, Roma, Viena y Praga, ha decidido recuperar la otra pata de la tradición cristiana para llegar al lugar común en el que confluye con el budismo o la tradición sufí.

Etiquetas:

lunes, 23 de mayo de 2016

Tipos de razonamientos - Filosofía - Educatina

Etiquetas:

Tipos de Argumentos | Filosofía

Etiquetas:

Debate: Las partes de un argumento

Etiquetas:

Debate: Técnicas de refutación

Etiquetas:

Debate: Sesion IV aprender a argumentar

Etiquetas:

Por qué una enseñanza basada en la discusión

Etiquetas:

¿Qué es la Metodología Dialógica?

Etiquetas:

Los Misterios de Jesus Documental

Etiquetas:

Documental Muy Bueno - Lo que No Sabías de Aristóteles, Sócrates y Platón

Etiquetas:

sábado, 21 de mayo de 2016

Francisco, discernidor (IV): El Papa Francisco y Santo Tomás de Aquino Juan Masiá, sj: "Por la Cuarta Vía caminan del brazo la buena pastoral y la sana teología"





Etiquetas:

Lang Lang plays Isaac Albéniz Iberia (Book I) - III. Fête-dieu à Seville - andantemoderato.com





Etiquetas:

Si… (Rudyard Kipling) - Poesia anglesa i nordamericana, Ed.62 ”la Caixa”, Barcelona, 1985 Traducció de Francesc Parcerisas

Se riesci a mantenere la calma
quando tutti intorno a te la stanno perdendo;
Se sai aver fiducia in te stesso quando tutti dubitano di te
tenendo però in giusto conto i loro dubbi;
Se sai aspettare senza stancarti di aspettare
o se calunniato non rispondi con calunnie
o se odiato non dai sfogo all’odio, senza tuttavia sembrare troppo buono
né parlare troppo da saggio;
Se sai sognare senza fare dei sogni i tuoi padroni;
Se riesci a pensare senza fare dei pensieri il tuo fine;
Se sai incontrarti con il successo e la sconfitta
e trattare questi due impostori allo stesso modo;
Se riesci a sopportare di sentire la verità che tu hai detto
distorta da imbroglioni che ne fanno una trappola per ingenui;
Se sai guardare con serenità alle cose e agli affetti distrutti
e ricostruirli con i tuoi strumenti ormai logori;
Se sai mettere insieme tutte le tue vittorie
e rischiarle in un solo colpo a testa e croce e perdere, e ricominciare da capo
senza mai lasciarti sfuggire una parola su quello che hai perso;
Se sai costringere il tuo cuore, i tuoi nervi, i tuoi polsi
a sorreggerti anche dopo molto tempo che non te li senti più
e così resistere quando in te non c’è più nulla
tranne la volontà che dice loro “resistete”;
Se sai parlare con i disonesti senza perdere la tua onestà
o passeggiare con i re senza perdere il comportamento normale;
Se non possono ferirti né i nemici né gli amici troppo premurosi;
Se per te contano tutti gli uomini, ma nessuno troppo;
Se riesci a riempire l’inesorabile minuto dando valore ad ogni istante che passa
tua è la Terra e tutto ciò che vi è in essa
e – quel che più conta – tu sarai un uomo, figlio mio!

Rudyard Kipling








Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odïin,
sense donar-te fums, ni parla en to sapiencial; si pots somniar — sense fer
que els somnis et dominin,
si pots pensar — sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergirversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles;
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: ” Seguiu!”
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home
 Rudyard Kipling (30.12.1865 Mumbai – 18.01.1936 Londres)


Si... (Rudyard Kipling) from Ian Fontova on Vimeo.

Etiquetas:

FEDERICO CHOPIN.- 14 Valses.--

Etiquetas:

DIALOGICA PLATÓN

Etiquetas:

viernes, 20 de mayo de 2016

Beethoven Moonlight Sonata (Sonata al chiaro di luna)

Etiquetas:

Mística, ascetismo y filosofía - el vuelo de lal echuza.com





Etiquetas:

© Klaverkoncert A-mol op 16 (1868) Edvard Grieg - Alice Sara Ott - DRSym...

Etiquetas:

"Jaspers ha definido al hombre como ´´el ser referido a Dios´´.






T'agrada la pàgina · 18 maig
 

"Jaspers ha definido al hombre como ´´el ser referido a Dios´´. Es obvio que su análisis de los alcances de la filosofía de Nietzsche dentro del pensamiento occidental, y su pretendida paganización, deviene una fascinante intriga filosófica para desentrañar nudos de nuestra sensibilidad más actual. Este examen crítico pone en evidencia la esencia de la historia del cristianismo alojada en los escritores nietzscheanos -sobre todo en los últimos- y capacita para advertir relaciones más profundas ante la imagen pavorosa del mundo moderno que nos dejó. Frente a la vida inane de los que corren tras el lucro, el maquinismo, la masificación más inerme, encuentra el significado último del pérfil de Jesús como ´´receta de felicidad´´, y todas las paradojas de la democracia moderna ´´cuando pretende que todo sea posible para cualquier ser humano´´ las filia a la pertenencia cristiana. Estas escasas cien páginas vibrantes se constituyen en una lúcida encuesta filosófica que es compendio y es síntesis de una verdadera travesía intelectual, con validez de historia universal en la medida que acompaña la exigencia de verdad y la voluntad de saber".


Etiquetas:

"Amelia: La Pintura Girando" (1998) un documental de Javier Echeverría





Data de publicació: 6 des. 2012
Una visión de la más brillante artista plástica cubana: Amelia Peláez Casal. Historia narrada en paralelo. Pinceladas de su arte, expuestas en etapas transcendentes de su creadora vida como educadora, pintora, ceramista y muralista.

Un amplio muestrario de piezas originales asombran y recrean por sus formatos, trazos y coloridos, resaltando como un símbolo personal su identidad artística impregnada de creatividad y cubanía.

El poema "Amelia" de Nicolás Guillén, textos de Alejo Carpentier y José Lezama Lima, música de Ernesto Lecuona, Félix B. Caignet y Trío Matamoros, profundizan las imágenes de Amelia.

Criterios de Alejandro G. Alonso, Blanca A. Escalante y Carmen Peláez en sus testimonios, descubren facetas técnicas, docentes y familiares con novedoso resplandor, de quien está considerada entre las tres máximas pintoras americanas de todos los tiempos: Frida Kahlo de México, Tarsila do Amaral de Brazil y Amelia Peláez Casal de Cuba.



Guión y Dirección: Javier Echeverría
Asistente de Dirección: Domingo Martinez
Fotografía: Frank Vidal
Edición (AVID Cined): Osvaldo Donatien
Producción: Javier Echeverría, "Video Eón" - CINED
Musicalización: Jorge Maleta
Sonido: Roberto Rodríguez, Eddy Leyva
Voces: Obelia Blanco, Jose Antonio Rodríguez
Investigación: Javier Echeverría
Tema: Videoarte, Documental
1998
22 min

'Vienen'

https://www.facebook.com/elpais/videos/10153556672591570/








El País ha afegit un nou vídeo: Así suena 'Vienen'
2 hores
Estrenamos el tema central de nuestro proyecto solidario ‪#‎RefugioDelSonido‬, 'Vienen', compuesto por Javier Limón en colaboración con Berklee College of Music Español e interpretado por Alejandro Sanz y una veintena de personalidades de la música y la cultura. A partir del domingo 22 de mayo, cuatro entregas semanales de librodiscos por 2,95 euros cuyos beneficios se destinarán a Médicos Sin Fronteras (MSF)

Etiquetas: ,

jueves, 19 de mayo de 2016

Arte Y Anarquía

Etiquetas:

martes, 17 de mayo de 2016

El perquè de la independència: CLAR I EN CASTELLÀ

Etiquetas:

lunes, 16 de mayo de 2016

Egyptian Music | Beautiful Arabian Soundtrack | Study & Ambience

Etiquetas:

domingo, 15 de mayo de 2016

EL MITO DE LA CAVERNA DE PLATÓN TRAÍDO A NUESTRA ÉPOCA

Etiquetas:

Ave Maria (Shubert)

La sola voce nel mondo. La seule voix dans le monde. 
La única voz en el mundo. Tylko jeden głos w świecie.
A única voz no mundo. Только один голос в мире.

Etiquetas:

ACTITUD

Etiquetas:

L´ÚS SUPERFICIAL DE LA PARAULA RELIGIÓ



La utilització de la fal•làcia argumentat iva és utilitzada pel guionista a la perfecció, i interpretada pels actors com ho faríem innocentment en la vida real les persones actuals de l'època, segons el coneixement i significat actual (episteme). Cal desmuntar la fal•làcia argumentativa per veure el mecanisme que enreda la nostra ment amb una lògica falsa, en l'ús de la paraula religió...

Fixeu-vos:

La religió és una paraula què designa un fet: "relligar".
Els fets no són veritat o mentida, no són desitjables o no. Els fets són quelcom què existeix, però no sabem què és. Podem interpretar i donar un significat possible a la percepció nostra, a la idea en sí, fet a la nostra mida.

Recordem el mite o al•legoria a la  caverna de Plató, però portem-lo a la nostra època:





L'estudi d'un fet és basa en la seva interpretació del saber total possible, di seccionar el fet, semiològic-ament, tenim una paraulota perfecta: Hermenèutica.

La paraula Religió etimològicament té moltes vessants originals, però diguem què és aquest el significat original: Relligar l'home amb Déu.

Relligar = Subjectar.




Això pot ser utilitzat per bé o per mal, però per l'home, utilitzat per l'home contra l'home.

Propi dels homes. Propi de la humanitat.

Religió. I, és perquè és una paraula. El llenguatge, una eina de la què som presoners. Però la religió no utilitza l'home, pròpiament és una ficció afirmar-ho... (Els homes i dones, s'utilitzen i manipulen entre sí en relacions de poder i així continuarà independentment de la religió), és més aviat la utilització per l'home de tot un entramat de subjectadors del subjecta, per manipular-lo com a objecta, no com a home. És el dispositiu del poder. Però aquest poder dispositiu no és un, és quelcom que engloba molts conceptes i també són a la vegada dispositius de poders. En plural. 

És com unes suposades màquines dins les altres (com nines russes) què automatitzarien el comportament humà dins un paradigma social. És absurd buscar una nova humanitat, la humanitat és la què és, és genealògica això sí. Podem CAMBIAR el vestit, però l’essència sempre sembla ser la mateixa...

Sí què en tot això hi ha una forma d'estar utilitzant una "tecnologia política" de poder, arqueològica, existia d'abans de les religions actuals. Forma part de la nostra antropologia social. Foucault la va excavar i l'anomena: El poder pastoral. La confessió. És molt interessant tenir-ho en compta. Però no podem observar mai amb certesa una realitat de poder (actual) quant sempre és genealògica. Si no coneixem el començament o el final, no tenim un fil conductor, no podem saber  com va generar-se o cap on va,  i no podem (encara que ho sembli)  conèixer la totalitat del mecanisme i la natura real de la cosa en sí. Una altre cosa és que la ment humana fa les seves (il•lusions) per interpretar el món i emplenar els forats del què ignorem amb la més LÓGICA veritat inventada. Recreació dins la cultura, la cultura què engloba, què reneix canviada en la fenomenologia del què passa en la societat.

Religió implica molt més què creença o fe, és: vida, cultura, política, espiritualitat, tradició, relació social (camí), poder i coneixement, llibertat, veritat, moralitat.





La religió és un fet social, no hi fa res que no la vulguem, sí no la podem eliminar però és absurd dir què no la volem. No?
I, perquè no la podem eliminar la religió?
Doncs perquè és un relligament ontològic i cosmològic.
És un humanisme possiblement?
Sí... Però cal diferenciar L'HUMANISME de la Religió de L'HUMANISME del cristianisme. Fins i tot aquí cal estudiar les grans diferencies, i separar-ne conceptes, per no confondre la ment. 

Podem doncs fer-nos una idea de què la cosa va per llarg si ho volem pensar bé. Una altre cosa és què no ho vulguem pensar. Què per mandra preferim ser conscients tant sols de la superficialitat conceptual. Però  no podrem jutjar, n'hi tant sols podrem prejutjar amb una mínima gràcia...

Cal parar esment a un pensador molt interessant, diu:


"Avui dia, en molts països del món, les Esglésies i les institucions acadèmiques es beneficien de la llibertat a condició que no posin en perill l' statu quo de l' Estat.

Sòcrates fou un savi religiós, Jesús un home religiós, al-Hal.lāg un místic religiós. Tots tres van estar compromesos amb el diàleg. I tots tres van ser -políticament- condemnats a mort.

La religió no es pot separar-se de la política. Això no solament fa referencia a les institucions religioses, que necessàriament són estructures polítiques, sinó a la mateixa religió en la seva dimensió antropològica. Encara que algú volgués defensar la idea de la religió com una qüestió purament interior, el diàleg religiós pertany en qualsevol cas a la comunitat i manifesta un caràcter polític. Pertany a la Polis -com a vida pública-, tant de manera directa com indirecta".




* (Cf. Raimon Pànikkar, L' esperit de la política. Homo politicus, Edicions 62 Barcelona 1999. - Diàleg intercultural i interreligiós, Fragmenta Editorial 2014).







La contraportada d´aquest llibre és també molt interessant, i diu:


"LA TROBADA ENTRE LES RELIGIONS i entre les cultures és avui un fet ineludible. Afirmar satisfets que hauríem de poder trobar en la nostra tradició tot el que estem cercant no és convincent ni suficient. En primer lloc, molt sovint només descobrim el significat profund del nostre món després d´haver tastat quelcom exòticament diferent. En segon lloc, considerar-nos fins i tot col•lectivament, autosuficients implica una certa condemna dels altres. L´obertura és part de l´essència mateixa del diàleg.
   El diàleg intercultural i interreligiós, pel fet d´ajudar-nos a descobrir l´altre en nosaltres mateixos, contribueix a la realització personal i a la fecundació mútua de les tradicions humanes, que ja no poden permetre´s viure en un estat d´isolació o de guerra".


Sí aconseguíssim eliminar la religió (socialment concreta) cauríem en la paradoxa. El fet antireligiós és també una religió, una creença feta i refeta, una fe, no un coneixement.

Per això la religió és impossible d'eliminar mentre existeixi la humanitat. Cal doncs una trobada de les religións (o, anti-religions) com diu RAIMON PANIKKAR? Més aviat jo diria, què sembla lògic, què sí, sens dubta...!

RAIMÓN PANIKKAR, en la pàgina 70 i 71, a 5 DIÀLEG DIALÒGIC, aclara i fa què reflexionem molt amb això què explica aquí sobre aquest tema tant interessant des del meu personal punt de vista: 

"El diàleg dialèctic és un diàleg sobre objectes que -cosa interessant- la llengua anglesa anomena -subject matters-, `matèries subjectes´ (a la nostra atenció). El diàleg dialògic , per altra banda, és un diàleg entre subjectes que vol ser un diàleg sobre subjectes. Aquests subjectes volen dialogar no sobre alguna cosa, sinó sobre ells mateixos: ells mateixos dialoguen. En una paraula, si tot pensament és diàleg, no tot diàleg és dialògic. El diàleg dialògic no és tant sobre opinions -els famosos ENDOXA D´ARISTÒTIL, objecta de la dialèctica- com sobre aquells que tenen aquestes opinions, i al capdavall no és sobre tu, sinó sobre mi parlant amb tu. Per dialogar sobre opinions, doctrines, punts de vista, etc., el diàleg dialèctic és indispensable. En el diàleg dialògic l´interlocutor no és un objecta , ni un subjecte que es limita a exposar uns pensaments objectius per ser discutits, sinó un tu, un veritable tu, i no un -allò-. He de tractar amb tu i no únicament amb el teu pensament, i viceversa, naturalment. Tu mateix ets una font de comprensió.

   Ara bé, dues persones no poden parlar -l´una l´altre-, han de parlar l´una -a-  l´altra. Això vol dir que el discurs ha de ser mediatitzat per alguna altra cosa. El mitjà és el llenguatge , i si hi ha pensament. Aquests dos no poden dialogar ells mateixos; necessiten la mediació del llenguatge. En tot diàleg hi ha alguna cosa fora dels interlocutors, i en certa manera superior a ells, que els enllaça. Han de parlar de quelcom, i aquest quelcom té una estructura interna que els participants han de respectar i reconèixer. Però aquest quelcom només és un mitjancer que transmet a cadascun d´ells no sols -pensaments-, és a dir, idees objectivables, sinó temàticament alguna cosa d´ells mateixos. Dit d´una altra manera, aquest quelcom no esdevé independent, -objectiu-, sinó que és vist en la seva peculiar -intencionalitat dialògica-..."

També va publicar (“Las religiones”, La Vanguardia, Barcelona 12­I­1995). Aquest és l´escrit del tema:

Diàleg dialògic o diàleg dialogal “El diàleg dialogal no és una simple conversa, no és un mer enriquiment mutu per la informació suplementària que s’hi aporta, no és un exclusiu correctiu de malentesos... és la recerca conjunta del que és comú i el que és diferent, és la fecundació mútua amb allò que cadascú aporta... és el reconeixement implícit i explícit que no som autosuficients... Déu és qui fa possible que el diàleg sigui alguna cosa més que un estèril encreuar-se de dos monòlegs” (“¿Mística comparada?”, en D.A.,La mística en el siglo XXI, Madrid 2002). 

El diàleg dialògic o diàleg dialogal tracta d’anar més enllà del diàleg dialèctic per a arribar a una autèntica comprensió de l’altre, que permeti una veritable comunicació mútua, en l’intent de forjar un llenguatge comú que sàpiga travessar els límits del llenguatge propi, particular. Panikkar vol anar més enllà d’un mer diàleg que busqui només atènyer un cert pacte de respecte mutu; parla d’un diàleg obert a un enriquiment mutu. El seu pensament i el seu camí existencial han estat cercar un diàleg ecumènic que suposa apropar-se a l’altre no solament superant la temptació de conquerir-lo, sinó buscant d’obrir­s’hi sense por de perdre posicions pròpies, i fins i tot amb el convenciment que aquestes es veuran enriquides amb les aportacions dels altres. Perquè la diversitat de les religions “participa de la bellesa de la realitat, que no és monocromàtica”.

 Es tracta de superar el nivell de dialèctica de les idees, on domina la lluita mútua amb la victòria del més fort, per a arribar a un diàleg obert i acollidor on es posi de relleu una alteritat de comunió: “Estimar el proïsme com a tu mateix” significa estimar-lo tal com és, sense voler convertir-lo a les meves idees. Per això urgeix superar les actituds exclusivistes, caminant vers un veritable pluralisme. Totes les grans religions són camins vàlids d’experiència del sagrat, camins de trobament amb l’Absolut, sota les seves diferents formes. No és suficient un diàleg inter­religiós, ens cal arribar a un diàleg intra­religiós; un ecumenisme ecumènic (cf. a continuació) que porti a un diàleg a l’interior de la nostra vida religiosa, que cada creient ha de realitzar a l’interior de la pròpia experiència per a obrir­se a la dels altres. Es tracta d’arribar a una veritable interpenetració religiosa, un mutu influx de les distintes religions, per a atènyer un autèntic pluralisme, que s’oposi activament al tot monopoli cultural o religiós. 

Aquest pluralisme és la cosa oposada a la vella temptació del sincretisme, ja que aquest pretén eliminar aquestes diferències que enriqueixen les religions. “El sincretisme és desorientador i no mena enlloc... Es diu que tots els camins van a Roma. Però hi ha dues maneres de no arribar-­hi: si ens aturem en qualsevol dels camins o si caminem fent salts de l’un a l’altre... La religió és un camí, una vida, una actitud global de l’home que s’enfronta amb el misteri, amb el sentit que pot tenir la seva vida i l’existència en general”.



Per altra banda: Nietzsche va dir: Déu ha mort. Així com Foucault va dir: L'Home ha mort.

Tot va ser a conseqüència de què el Súper-Home de Nietzsche, va matar a Déu. La mort de Déu, per Foucault (Las palabras y las cosas) implica la mort de l'Home!

De fet si ets ateu, gnòstic, agnòstic, creient etc... No implica la existència o no de Déu.

Déu té religió? Jo diria què no!

És l'home què en tot cas té una religió.


Podem dir doncs què la paraula religió i la paraula cultura són fets semblants en quant al desenvolupament de la humanitat en societat crea la cultura? Mirem de trobar la definició:



Per tant la religió és un humanisme i com a tal té a veure amb la llibertat teva i/o de l'altra. És quelcom relacionat intrínsecament amb la naturalesa de la humanitat. Amb la convivència relaciona-dora social de les persones.








Però dir: No voler religió, o no creure en la religió és tapar-se els ulls a un fet, simplement significa doncs: que donem a conèixer la nostra realitat humana com a individus, en quant a expectatives, en quant a ideals, en quant a visió personal.

Aquesta realitat fa evident en nosaltres (subjectes) no només un desconeixement del significat etimològic (o significats), o del fet concret de la religió i el seu mecanisme tecnològic  cultural a traves de la historia dins la societat, (com a  individus objecta) o en acció i relació dels subjectes subjectats per aquesta, o millor dit, dels actors relligats, i la seva fenomenologia històrica.







La no volença de la religió també significa una falta de respecta (per no dir un totalitarisme) contra la llibertat de l'altra. És no voler què l'altre sigui el què és, el què ha de ser. El valor moral veu l'afora com una interpretació de la seva realitat pròpia, aquesta mai s'ajusta a la veritat de l'altra, la veritat no la podem conèixer n'hi uns, n'hi altres, és fora de la nostra consciencia. La veritat és sempre aliena a nosaltres.

Conceptes com ser bo o dolent, veritat, així com la llibertat són conceptes molt complicats i subjectius. Poden fins i tot considerar-se valors morals, aquest es compliquen quan es confronten amb els d'altres cultures i tradicions... Tots vivim en construccions socials, aquestes generen contínuament codis de conducta a partir dels valors morals què queden inserits als individus. Aquests individus (subjectes) tenen la seva perspectives morals i culturals fetes a mida.

Difícil és coincidir amb els dels altres subjectes socials, especialment si és d'individus cultural i antropològica-ment allunyats. El fenomen del conflicte no és només psicològic (empàtic), és d'interpretació del codi moral de l'altra. Una cosa ben diferent és la moral des d' on mirem el nostra "afora". Aquí és on neixen els prejudicis de les persones ja què la nostra certesa de la veritat, fins i tot la nostra realitat, no pot ajustar-se amb la de l'altra. A més intervé dins la llibertat confrontada, el joc d' interessos, dret, i força (el poder). 


Maxs Weber té una sociologia de la religió molt interessant:




Pot interessar molt anar a l´enllaç:







Emile Durkheim també va contribuir molt a els estudis de sociologia del coneixement dels fets immaterial dins la cultura. Potser va ser el més lúcid. 






Pot interessar molt anar a l´enllaç:





L'imperi de Roma, Egipte Faraònic, Nazisme, Comunisme, Religions varies, els corrents ideològics siguin filosòfics polítics o religiosos que s'han instrumentalitzat. I tot amb un llarg etc. Han fet ús del poder totalitari i han volgut assolir la supremacia, la dominació i l'eliminació del contrari o diferent per assolir i exercir el poder terrible al llarg de la historia humana, sobre l'altra amb un ús criminal de la força...!

El meu nebot Arnau, de 8 anys, va regalar-me molt encertada-ment per aquest Sant Jordi, a la parada de la seva escola, un llibre de segona ma, però què per mi és de primera. Ell, el meu nebot, ho sabia, mira què és eixerit ell, sí, sap el què m´agrada. El llibre en concret és aquest:




En la contraportada, diu divulgació universitària, quaderns per el diàleg, sèrie socialisme. I, el text què informa del llibre que tinc a les mans, diu: 

"Este libro, el último publicado por Roger Garaudy, constituye una feroz requisitoria contra los crímenes del hombre blanco...


   ...Es preciso, dice el autor, reencontrar nuevas dimensiones del hombre, estableciendo bases de un nuevo orden mundial fundamentado en un diálogo enriquecedor con las civilizaciones...


  ...En este DIÁLOGO DE CIVILIZACIONES, Roger Garaudy prolonga la búsqueda de nuevos caminos para el hombre y la política...". 

    
Michel Foucault va dir en una entrevista unes paraules que venen al cas: "No he querido identificar poder y opresión en absoluto. ¿Por qué? En primer lugar porque pienso que no hay un poder sino que, dentro de una sociedad, existen relaciones de poder extraordinariamente numerosas y múltiples, colocadas en diferentes niveles, apoyándose unas sobre las otras y cuestionándose mutuamente. Relaciones de poder muy diferentes se actualizan en el interior de una institución, por ejemplo, en las relaciones de clase o en las relaciones sexuales tenemos relaciones de poder y sería simplista afirmar que éstas son la proyección del poder de clase. Igualmente, desde un punto estrictamente político, puede verse que en algunos países occidentales el poder político es ejercido por individuos y clases sociales que no detentan en absoluto el poder económico. Las relaciones de poder son sutiles, múltiples y se dan en distintos niveles; no podemos hablar de 'un' poder sin describir 'las' relaciones de poder, tarea larga y difícil que acarrearía un largo proceso" («La verdad y las formas jurídicas»; Barcelona: Gedisa, 1998 [1978], páginas 168-169).

Michel Foucault és entrevistat per un professor de Filosofia de Lovaina sobre els objectius i mètodes de les seves investigacions. Exposa quina és la novetat del seu pensament respecte a altres maneres d'anàlisi filosòfics com fenomenologia, marxisme, història de les ciències. La clau: sempre problematitzar el que sembla evident:






En filosofia es diu què: LA VERITAT no es quelcom que s'aconsegueix amb acord, justícia, força, o mentalitat democràtica. LA VERITAT MAJÚSCULA, és sempre allò què no sabem.

Com va dir Sòcrates: Jo només sé que no sé res...!


Ho podem deixar aquí: 




Eduardo Galeano - Te doy mi palabra:

El genial escriptor uruguaià, tristament ja desaparegut, selecciona i relata els textos més destacats de la seva obra. La seva particular mirada sobre la història, els homes, l'art i les passions es van entrellaçant amb imatges i documents que il•lustren el testimoni d'un dels més atents observadors dels nostres temps.

  Els seus breus i contundents relats van des de petits detalls fins a grans plantejaments que enfronta la humanitat actualment. El recorregut no té límits; la guia és la sinceritat i la sorpresa pels éssers i les coses que ens envolten.


  Aquest il•lustre intel•lectual llatinoamericà compartirà amb l'audiència idees, relats i diversos dels seus textos que conflueixen en recuperar la història i les històries per saber quin passat hem aixecat i quin futur estem construint.






La palabra tiene 
mucho de aritmética: 
divide cuando se utiliza 
como navaja, para lesionar; 
resta cuando se usa 
con ligereza para censurar; 
suma cuando se emplea 
para dialogar, 
y multiplica cuando se 
da con generosidad para servir. 



Carlos Siller

Etiquetas: