martes, 14 de julio de 2015

Només l’augment dels salaris i una ocupació de qualitat permetran parlar de sortida de la crisi

Dolors Bassa, és pura observació personal: La frase TITULAR, S'assembla en la seva construcció filosòfica argumental, a l'estil: "Veritat Lògica" de la FE I RAÓ, feta igual a l'argument cosmológic de Sant Tomàs. Ehhh... Quedi clar què jo hi crec, però aquesta, una miqueta més materialista, actualitzada, pragmàtica, lògica, i urgent, en la situació socioeconòmica...!  

Sí, i el nostra petitum és: "Reclamem un canvi de polítiques econòmiques i laborals. UN CANVI DE RUMB, URGENT I INMINENT, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya."...!

Però, malgrat les dades de l' informe, i la lògica veritat què desprèn, si no creuen, o la creença per sí sola, no fa canviar el rumb, i no sembla pas què hi hagi cap reacció o acció dirigida a satisfer de cap manera el "PETITUM" formulat, i reformulat d'acord amb la nostra visió de "LA REALITAT"...

1- La qüestió lògica doncs, és: Què cal fer, o almenys, què plantegem a patir d'aquí...?                     
2- Potser, sembla: No respondre...? 
3- I, deixar fer, a veure com peta tot...?

No respondre és en sí una resposta, paradoxalment, i per ser més exactes: Una inequívoca resposta de direcció.
Almenys, de moment... 

4- PERQUÈ EN LA VERITAT REAL POTSER DE MOMENT, HI HA TAMBÉ, ENCARA PER RESOLDRE, UN COM RESPONDRE MATERIALMENT A  LA VERITAT FORMAL...?


P.D.: La veritat formal: Valor de veritat a què condueix la lògica formal, conforme al qual la conclusió d'un raonament serà veritat en tant sigui veritat el contingut de les premisses, i indicarà només que hi ha una congruència d'aquest raciocini, amb si mateix; de manera tal que si en un raonament existeix falsedat en les premisses i la conclusió així mateix és falsa; de totes maneres el raonament serà correcte o vàlid com a raonament. 

L'escenari ideal, i el que més es necessita, és que la Veritat Formal sigui un reflex de la Veritat Material perquè així hi hagi coherència i exactitud entre el que realment  passa i els registres documentaris a càrrec de l'autoritat administrativa. No obstant això, això no sempre passa.
En efecte, i sense entrar a l'anàlisi d'actes intencionals i dolosos, succeeix amb molta freqüència que els administrats o els administradors cometen errors involuntaris al moment d'efectuar les seves declaracions, situació que origina un sil·logisme en que la Veritat Material no sigui igual  amb la Veritat Formal.  El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S). És possible que les premisses siguin ambdues veritables o bé que una sigui veritable i l'altra falsa (mai no poden ser falses totes dues), però la conclusió ha de ser necessàriament veritable o falsa. Ara bé, és impossible extreure una conclusió falsa a partir de premisses veritables, i també és impossible extreure una conclusió veritable de dues conclusions falses. En tots els sil·logismes hi ha també un terme mitjà (M) que coincideix en les dues premisses i que és la unió d'ambdues, ja que sense ell no se'n podria extreure la conclusió. Així mateix, però, en la conclusió el terme mitjà no hi ha d'aparèixer mai.


Etiquetas:

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio