Gegants i capgrossos

Pilar Rahola

Mon article a la Vanguardia dedicat a Miquel Iceta...
FONT A FACEBOOK:

 https://www.facebook.com/355158457911717/photos/a.355637514530478.84736.355158457911717/862976260463265/?type=1&fref=nf&pnref=story
---------------
Miquel Iceta és un home donat a la paraula florida i té un sentit agut de la metàfora, de manera que no és sorprenent que siguin de la seva autoria algunes expressions felices per a l'infeliç art de la política. Per exemple, la darrera floritura, un petit míssil retòric dirigit al procés català. Diu Iceta: "La creació de gegants fantasmals no fa les lluites més èpiques". Per descomptat, té raó en genèric, per bé que els fantasmagòrics gegants del Quixot no van treure èpica al simpàtic gentilhome. Però el que de veritat importa no és l'armadura dialèctica amb què s'arma el líder del PSC quan va a la caça del sobiranista, sinó el que hi amaga a sota. I aquest rei nu que queda, després de tanta retòrica, no el deixa en gaire bon lloc.

Anem a l'intent de desconstruir el seu discurs. El primer parany que munta té a veure amb la idea de la irrealitat, la fantasmalitat -per abusar del terme icetista- amb la qual descriu un moviment ciutadà d'ampli espectre que mobilitza milions de persones. Segons el seu notable discurs, el que passa a Catalunya no arrela en profundes raons ni ha cristal·litzat en el dur asfalt de la realitat, sinó que és el somni embogit d'una nit estiu. Ergo, no han existit agressions de l'Estat, drets retallats, autonomia capada, Constitucional saturat amb lleis catalanes recorregudes, espoli econòmic, menyspreu generalitzat, infraestructures incomplertes, campanyes anticatalanes, res. De fet, és tal el virtuosisme dialèctic de Miquel Iceta que aconsegueix vendre com una mena de deliri d'un pobre orat en baixes hores polítiques el que és l'emprenyament pregon d'una àmplia ciutadania. Alhora que converteix en ridícul el Quixot català, també intenta fer-nos creure que el que hi ha davant del procés són simples molins i no un Estat que, referent a Catalunya, precisament engeganteix molt. I per reblar el clau, focalitza tot el procés en una sola persona, amb Artur Mas de boc expiatori de totes les culpes. En això és poc original, perquè tota la peperada, els riverites, els podemites i la resta de l'alegre companyia fan el mateix: reduir un procés ciutadà massiu, únic a Europa, la unitat del qual neix d'un alt propòsit col·lectiu, a l'al·lucinació d'un simple polític. Mas, Mas i el senyor Mas, l'únic que hi és, que decideix, que proposa i que delira. I així, reduït un complex entramat de gent de tota condició a una sola figura política, tots aquests creuen que ho tenen més fàcil per a la caça de l'ànec. Perquè d'això es tracta, de matar políticament Mas amb la vana idea que així maten tot el procés. Que curta la mira d'Iceta, per a un cervell tan notable!

En qualsevol cas, i en resposta a la floritura menystenidora d'Iceta, ­potser el líder del PSC hauria de mirar cap al seu interior i buscar si per allà hi ha gegants. Però que miri bé, no ­fos cas que es confongués amb els ­capgrossos que pasturen pels prats socialistes.