viernes, 26 de julio de 2013

Carrasclet


Tal dia com avui, al 1719 el guerriller antiborbònic Carrasclet i els seus homes intentaren prendre Reus. No queda clar si ho aconseguiren. Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com a Carrasclet, fou un soldat miquelet partidari dels austracistes durant la Guerra de Successió que continuà el combat després de la derrota de 1714.

El sobrenom li prové de la professió, ja que era carboner venedor de carrascles (carbó). Tot i així, el nom registrat a les cròniques era Carrasquet o Carrascot[2] La majoria de dades històriques que es conserven d'aquest personatge provenen d'un manuscrit de Francesc de Castellví i Obando conservat a la Biblioteca de Catalunya o bé de còpies més o menys fidels d'aquest document.
Barceló, provenia d'una família de carboners que també eren Fusellers de Muntanya, el seu pare fou capità i el seu germà tinent. Ell va començar essent alferes el 1707, a l'inici de la Guerra de Successió i va arribar al grau de capità abans de la caiguda de Barcelona. El Duc de Berwick li atorgà el títol de coronel després de la caiguda de Barcelona per tal que organitzés una guerrilla per a sublevar, després confirmat per l'emperador d'Àustria. La llegenda del personatge es comença a forjar a partir d'aquest moment. Castellví relata alguns dels seus fets transmesos oralment, de dubtosa realitat. El seu rang d'activitat es centrà al sud de Catalunya, al voltant de la Serra de Llaberia.


Publicar un comentario