sábado, 24 de octubre de 2009

Teresa Forcades: "La sexualitat és fonamental no només per reproduir-se sinó també per correlacionar-se"

Teresa Forcades: "El que és bo és de Déu; el que és plaent també" from Clack Produccions - Clack.ws on Vimeo.



El Sopar Debat 2009 organitzat per Valors en col·laboració amb Acció Catòlica Obrera, Cristianisme Segle XXI, Justícia i Pau del Maresme i Grup Tercer Món Mataró ha estat un èxit d'assistència, amb 125 persones congregades aquesta nit al Casal de la parròquia de Sant Josep de Mataró. L'encarregada d'impartir la conferència ha estat la religiosa benedictina Teresa Forcades, que ha ofert una visió suggerent i innovadora respecte el món del plaer. Forcades ha criticat la tradicional visió repressora del món del plaer per part de l'Església Catòlica: "El que és bo és de Déu, per tant el que és plaent és de Déu", ha dit. En un altre moment de la intervenció Forcades ha assegurat que la sexualitat és fonamental no només per reproduir-se sinó també per correlacionar-se i també per aprendre el desig de Déu".

Dr. Joan Mora y Xavier Uriarte: Gripe A, Verdades Escondidas (2009)

GRIPE A - VERDADES ESCONDIDAS from MIZAR-PETRUS on Vimeo.

domingo, 18 de octubre de 2009

Amancio Prada - Cántico Espiritual

(1/8)




(2/8)


'Llegaron al galope'

Llegaron al galope
soldados de un país lejano.
Hierro en la mirada,
su corazón era de oro.

Preguntaron por el agua
de un manantial extraño
para las heridas.
escoltaban un tesoro.

Y nadie supo responder.
Doncellas les ofrecieron
sus senos encendidos,
pero ellos no podían ver,
sus ojos eran de hierro.

Siguieron al galope,
buscaban una patria.
Algunas enloquecieron
mirando en un pálido mapa.

Ellos prometieron volver,
prometieron volver mañana.
¿Cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
Nadie sabe.

El agua que corre al mar
por el aire ha de volver.
Allí se queda la sal,
aquí crece la sed.

Los árboles suplican
la lluvia de las nubes
cuando pasan
levantan sus copas,
quieren gritar su nombre.

Pero ¿quién reconoce
una nube en el cielo?

Se multiplicaban
los caminos al paso,
los amigos emprendían
destinos diferentes.

Guardaban todavía
el calor en sus manos,
pero el viento del desierto
fue quemando sus ojos
y la sangre
el brillo de sus espadas.

Ningún camino era de vuelta.
Todos se alejaban.

Mañana ¿cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
Nadie sabe.
Mañana ¿cuándo es mañana?
Es inútil, mi amor, mirar afuera.
Mañana ¿cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
No sé.

Amancio Prada


domingo, 11 de octubre de 2009

Teresa Forcades, una activista amb hàbit



Un aclariment sobre l’avortament - Teresa Forcades - (Tribuna)


El passat 16 de maig de 2009 el programa ‘Singulars’ de TV3 va emetre una entrevista sobre temes diversos, en el decurs de la qual el periodista em va demanar la opinió com a metgessa i com a teòloga sobre la píndola del dia després i sobre l’avortament.

Arran de les respostes que vaig donar a aquestes dues preguntes, algunes persones m’han criticat públicament posant en qüestió la meva fidelitat a l’Església i al seu legítim magisteri.

Persones de bona voluntat que es prenen seriosament tant el tema de la llibertat d’expressió i de pensament en l’Església com el tema de l’avortament m’han fet arribar la seva perplexitat davant d’aquestes crítiques.

Fins i tot la meva abadessa va rebre una carta del cardenal Rodé, prefecte de la congregació per als religiosos, que demana que manifesti públicament la meva adhesió als principis doctrinals de l’Església, cosa que em disposo tot seguit a fer, alhora que aclareixo amb més precisió del que ho permet fer una entrevista televisiva quina és la meva postura pel que fa a aquest tema.

L’Església catòlica, a diferència d’altres Esglésies cristianes, compta amb una funció magisterial el cap de la qual és el Papa. L’església és l’encarregada de vetllar per l’autenticitat de les interpretacions i les aplicacions del missatge evangèlic.

Aquesta funció magisterial ha de ser respectada per tots els batejats catòlics i de manera particular per tots els teòlegs catòlics, però aquest respecte no exclou la manifestació pública d’hipòtesis raonables que puguin fer avançar el magisteri eclesial segons la voluntat de Déu.

Al llarg de la història del Magisteri catòlic, la importància de la teologia ‘des de sota’ s’ha manifestat en diverses ocasions, molt particularment pel que fa als dogmes marians.

Cap catòlic –sigui o no teòleg– no ha de tenir por d’expressar de forma pública dubtes raonables en relació a un punt doctrinal, amb la pau i la llibertat pròpia dels fills de Déu, com aquell que se sent i se sap en família, sense témer de ser denunciat o desqualificat.

Manifestar el propi dubte de forma prudent i raonable és una mostra de fidelitat i de confiança. És també una mostra d’humilitat i és prendre’s seriosament la pròpia pertinença eclesial i la co-responsabilitat que aquesta comporta.

Exposaré a continuació quin és el meu dubte pel que fa al tema de la píndola del dia després i de l’avortament.

El meu dubte no té a veure amb el principi de defensa de la vida com a do de Déu. Amb aquest principi hi estic plenament d’acord: la santedat de la vida com a do de Déu ha de ser respectada des de la concepció fins a la mort natural (Benet XVI). El meu dubte és si pot ser lícit segons la moral catòlica violar el dret d’autodeterminació de la mare per tal de salvar la vida del fill.

El dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que protegeix la dignitat de la persona humana i prohibeix sota qualsevol circumstància i de forma absoluta que aquesta persona pugui ser utilitzada com a objecte, com un mitjà per a aconseguir un bé, encara que aquest bé sigui salvar la vida d’una altra persona o fins i tot de la humanitat sencera.

El dret a l’autodeterminació és tan substancial i tan absolut com el dret a la vida; de fet, el dret a l’autodeterminació és el dret a la vida espiritual: és el que fa que la vida de les persones sigui reconeguda com a quelcom més que vida biològica. Ningú, ni l’Estat ni l’Església, no té el dret de violar-lo en cap circumstància. Tampoc no té ningú, ni l’Estat, ni l’Església, ni la mare, el dret de violar el dret a la vida biològica del fetus. En cap circumstància.

El dret a l’avortament no existeix. El que existeix és una col·lisió, un conflicte, de dos drets fonamentals: el dret d’autodeterminació de la mare d’una banda, i el dret a la vida del fill d’una altra.

Tres precisions respecte al que acabo de dir:

1. En relació al dret d’autodeterminació: segons l’antropologia teològica cristiana el dret d’autodeterminació no implica que les persones ens trobem en una situació neutra entre el bé i el mal ni tampoc no implica que el bé es pugui identificar amb allò que es decideix sense coacció externa; per al cristià, el Bé s’identifica en darrera instància amb Déu mateix i amb la seva voluntat d’amor sobre cada persona; el dret d’autodeterminació no és res més –ni res menys– que la condició de possibilitat de dir Sí a Déu sense que aquest Sí sigui buit de contingut; la llibertat humana no es pot identificar amb el dret d’autodeterminació perquè només som lliures en la mesura que diem Sí a Déu i al seu projecte d’amor. Els punts 8 i 9 de la Declaració sobre l’avortament de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (1974) afirmen el dret a l’autodeterminació així concebut i emfasitzen particularment que la persona humana no es pot tractar mai com un mitjà per a aconseguir un bé, per més elevat que aquest bé sigui.

2. En relació a la validesa del plantejament del tema de l’avortament com un conflicte de drets: aquest és el plantejament que fa el moralista especialitzat en bioètica Johannes Reiter, membre de la comissió teològica internacional nomenat per Joan Pau II l’any 2004 i renovat en el càrrec per Benet XVI l’any 2009 (cf. Reiter J, Keller R, ed.: Herausforderung Schwangerschaftsabbruch. Freiburg 1992, pp. 74-75); després de plantejar el tema del avortament com un conflicte de drets, el professor Reiter conclou que el dret a la vida té sempre preeminència sobre el dret a l’autodeterminació.

3. En quin sentit es pot considerar problemàtica la preeminència del dret a la vida per sobre del dret a l’autodeterminació? Aquesta preeminència no es pot considerar problemàtica en el sentit de quina és la voluntat de Déu (Déu vol que usem la nostra llibertat en bé de la vida), sinó només en el sentit de si és una preeminència que pugui ser imposada des de fora.

Per il·lustrar el conflicte entre el dret a la vida i el dret a l’autodeterminació podem prendre com a exemple el cas del transplantament de ronyó. Hi ha centenars de milers de persones al món (més de 75.000 només als EEUU de les quals més de 3.000 moren cada any) la vida de les quals podria ser salvada per mitjà d’un transplantament renal. ¿Per què no aprovar una llei que obligui les persones que tinguin ronyons compatibles a cedir-los a aquests malalts per tal de salvar-los la vida? L’Estat podria aprovar una llei així i l’Església catòlica podria excomunicar els donants potencials que rebutgessin de sotmetre’s a l’extirpació, així com a totes les persones que els donessin suport en ares d’un suposat dret d’autodeterminació o de possessió del propi cos que atemptaria directament contra el dret a la vida d’un malalt innocent.

Cal tenir en compte que avui dia l’extirpació del ronyó del donant es pot fer per laparoscòpia amb la qual cosa la cicatriu que deixa és molt menor que la cicatriu d’una episiotomia; i cal tenir en compte també que està demostrat que viure amb un sol ronyó no escurça l’esperança de vida del donant. Si Déu els ha donat un ronyó compatible que ells no necessiten i que pot salvar directament una vida innocent, ¿en quin principi es pot basar la moral catòlica per tal de considerar lícit el seu refús a salvar una vida? Si existeix un principi moral que legitimi aquest refús, ¿per què no és aplicable aquest principi en el cas de la dona embarassada, especialment si la vida de la mare corre perill o si l’embaràs ha estat fruit d’una violació? La meva consciència em fa plantejar aquest dubte amb confiança i amb tota honestedat.

La meva fe em fa deixar constància de la meva obediència al Magisteri actual.

sábado, 10 de octubre de 2009

CRIMENES FARMACEUTICOS - TERESA FORCADES

TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, hace una reflexión sobre la historia de la GRIPE A, aportando datos científicos, y enumerando las irregularidades relacionadas con el tema.

Explica las consecuencias de la declaracion de PANDEMIA, las implicaciones políticas que de ello se derivan y hace una propuesta para mantener la calma, así como un llamamiento urgente para activar los mecanismos legales y de participación ciudadana en relación a este tema.

CRIMENES FARMACEUTICOS - TERESA FORCADES

viernes, 9 de octubre de 2009

Gripe 'A' una pandemia?, debemos vacunarnos?

Os recomiendo ver unos videos, los considero muy interesantes, tomaros tiempo, puesto que el primero es un poco largo, pero contiene mucha información que creo necesario o bueno conocerla.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.



Video de la Dra.Teresa Forcades
http://vimeo.com/6790193








La Dra Rauni Kilde habla sobre la Conspiración de la Gripe Porcina (INGLÉS, SUBTÍTULOS EN ESPAÑOL)
http://www.youtube.com/watch?v=nTgyakGAddM

Grip nova: Una reflexió i una proposta
Pau i Bé

Fa uns dies que corre per la web un escrit sobre la grip A i que porta el meu nom. M’han arribat alguns correus electrònics demanant que confirmi si l’escrit és meu i especifiqui on ha estat publicat. Això és el que em disposo a fer en aquest bloc.

El dia 16 de setembre vaig acabar de redactar un document titulat "Una reflexió i una proposta en relació a la grip nova" i al cap d’uns dies vaig enviar-lo a amics i coneguts amb la indicació que es podia fer córrer. Algunes persones m’han fet notar petits errors que no afecten el contingut ni el sentit del document i que he corregit en la versió que trobareu penjada en aquest bloc.
De moment el document no ha estat publicat en cap mitjà imprès. S’està difonent per internet en versió catalana i castellana. En aquest bloc trobareu la versió original del document, les traduccions de les quals em faig responsable i qualsevol altra cosa que publiqui en el futur sobre aquest tema.

Adjunto a continuació el document en català i la traducció en castellà:

Reflexió i proposta en relació a la grip nova

Reflexión y propuesta Teresa Forcades gripe nueva

martes, 6 de octubre de 2009

índice de radiación ultravioleta

No se ve
El investigador Jaime Elías Gil Roca, autor de la página, bajo la dirección del Dr. Lucas Alados Arboledas, señala que “el principal problema de la radiación ultravioleta es que no se siente y tampoco se ve hasta que el daño se ha producido. Esto se bien sabido, como sabido es, igualmente, que tomar el sol resulta beneficioso para la salud. Pero si se sufre una exposición excesiva al sol, ya sea por motivos laborales o por motivos estéticos (bronceado), surgen problemas que pueden llegar a ser muy serios para la salud”.
De ahí la recomendación de que se consulte a diario el UVI: “Se trata de adquirir el hábito de informarse, del mismo modo que se hace para conocer si va a llover y qué temperaturas se esperan”. Será habitual en un futuro no muy lejano que en las ciudades y, sobre todo, en las playas se ofrezca información sobre Índice de Radiación Ultravioleta. De momento, ya es posible conocer el UVI en Granada.

Conocer para prevenir
El objetivo del proyecto web es, en definitiva, contribuir a superar el riesgo de desarrollar enfermedades asociadas a la exposición indebida al sol. Algo que viene motivado, además, por falsas creencias o por el desconocimiento de alguna información básica y elemental, de puro sentido común, útil para la prevención:
- Durante todo el año y en todas las estaciones hay que protegerse, contrariamente a la creencia de que si hay nubes no nos llegan los rayos ultravioleta o de que si no hace calor no nos vamos a quemar.
- Bajo las sombrillas, en la playa, no se está protegido de los rayos ultravioleta. La radiación llega no sólo desde arriba, sino también por los lados, porque el mar y la atmósfera hacen de espejo y la distribuyen.
- La nieve también refleja los rayos UVI y los dispersa en todas direcciones.
- Las personas bronceadas no están más protegidas frente al sol, lo que su piel muestra (más allá de un color estéticamente agradable) es un grado de quemaduras acumuladas. Conviene, pues, no excederse.




Nota para los medios: Si desea descargar un vídeo ilustrativo sobre esta noticia en calidad TV, puede hacerlo solicitándolo previamente en el siguiente enlace.

Referencia: Lucas Alados Arboledas (alados@ugr.es). Jaime Elías Gil Roca (jaimeegr@ugr.es). Teléfono: 958-241000 (ext. 31174). http://atmosfera.ugr.es (Investigación – Observatorio CEAMA).