sábado, 28 de noviembre de 2009

El "menhir" Vidal, retrobat.(Capmany, Alt Empordà)

Publicat el DIJOUS, 27 / MARÇ / 2008 per: Geseart


El dibuix de Vidal l'any 1914

El monument el 10 de març del 2008

(fotos d'Enric Carreras)


Lluís Marià Vidal quan el va donar a conèixer l’any 1914 l’anomena “menhir” però ja comenta que per la seva forma es diferencia dels altres que havia vist. Descriu els quatre signes insculpits que segons ell són lletres de l’epigrafia ibérica.
Als envolts del 1920 Vidal va convidar Manuel Cazurro, Máximo San Miguel de la Cámara i Pere Bosch-Gimpera –aleshores tots a Barcelona- perquè, juntament amb ell, estudiessin aquesta pedra basant-se en una reproducció en guix dels gravats que Vidal havia ofert al Museu de Barcelona.
Temps desprès –l’any 1931- Bosch-Gimpera, juntament amb Josep Colominas, el va publicar comentant que varen veure que es tractava de signes gravats com els del tipus esquemàtic de l’art rupestre. Informa que va extractar-ne la descripció seguint l’escrit de Vidal del 1914, fet que sembla confirmar que no el va visitar personalment.
D’ençà de l’any 1985 el Geseart va intentar en diverses prospeccions localitzar de nou sense èxit aquest monument. Fou però Albert Aparicio Cáceres de Capmany que en veure els gravats reproduïts per un de nosaltres (Josep Tarrús) l’any 2002 va adonar-se que la pedra amb inscultures que havia trobat casualment algun temps abans era en realitat el “menhir” Vidal.
El nostre grup (Geseart) el va visitar acompanyats de Jesús Panareda de Capmany el març del 2008. Ens trobàvem, finalment, davant d’un dels monument megalítics, publicats d’antic a l’Alt Empordà, que havia estat més difícil de retrobar. De fet, ha estat el darrer que s’ha retrobat, 92 anys després de la seva primera publicació.
No és cap menhir. Es tracta d’un bloc erràtic de granit. Sobre l’extrem convex superior de la pedra hi ha, per testa, quatre gravats. El motiu central és un antropomorf en forma de creu llatina amb el final de les aspes potençades amb una cassoleta. L’acompanya un cercle simple a ponent i un cercle doble en forma de vuit a llevant que presenta el sector nord més triangular que circular. Vora el cercle de ponent hi ha un semicercle en forma de ferradura. Cal esmentar que la part superior, triangular, del signe en forma de 8 sembla un afegitó d’època moderna a un cercle original, segurament per marcar aquesta pedra i fer-la servir com a límit territorial i el signe cruciforme sembla resseguit modernament, perquè el seu solc és força més profund i té les cassoletes dels extrems lleugerament deformades, com si volguessin aproximar-lo a una creu barrada.
Aquests signes insculpits podrien molt bé ser contemporanis dels de la Pedra dels Sacrificis, també a Capmany, que es troba a poc més de mig kilòmetre de distància. Allí també hi veiem cercles i cruciformes, dels tipus que apareixen en els menhirs i dòlmens de la contrada entre el neolític mitjà i el calcolític.

Publicat el DIJOUS, 27 / MARÇ / 2008 per: Geseart

Per saber-ne més vegí's:
Enric Carreras i Josep Tarrús,
El "menhir" Vidal, retrobat. (Capmany, Alt Empordà)
Butlletí del Centre Excursionista d'Olot, núm.167, abril-juny 2008, pàg.
GESEART

sábado, 24 de octubre de 2009

Teresa Forcades: "La sexualitat és fonamental no només per reproduir-se sinó també per correlacionar-se"

Teresa Forcades: "El que és bo és de Déu; el que és plaent també" from Clack Produccions - Clack.ws on Vimeo.



El Sopar Debat 2009 organitzat per Valors en col·laboració amb Acció Catòlica Obrera, Cristianisme Segle XXI, Justícia i Pau del Maresme i Grup Tercer Món Mataró ha estat un èxit d'assistència, amb 125 persones congregades aquesta nit al Casal de la parròquia de Sant Josep de Mataró. L'encarregada d'impartir la conferència ha estat la religiosa benedictina Teresa Forcades, que ha ofert una visió suggerent i innovadora respecte el món del plaer. Forcades ha criticat la tradicional visió repressora del món del plaer per part de l'Església Catòlica: "El que és bo és de Déu, per tant el que és plaent és de Déu", ha dit. En un altre moment de la intervenció Forcades ha assegurat que la sexualitat és fonamental no només per reproduir-se sinó també per correlacionar-se i també per aprendre el desig de Déu".

Dr. Joan Mora y Xavier Uriarte: Gripe A, Verdades Escondidas (2009)

GRIPE A - VERDADES ESCONDIDAS from MIZAR-PETRUS on Vimeo.

domingo, 18 de octubre de 2009

Amancio Prada - Cántico Espiritual

(1/8)




(2/8)


'Llegaron al galope'

Llegaron al galope
soldados de un país lejano.
Hierro en la mirada,
su corazón era de oro.

Preguntaron por el agua
de un manantial extraño
para las heridas.
escoltaban un tesoro.

Y nadie supo responder.
Doncellas les ofrecieron
sus senos encendidos,
pero ellos no podían ver,
sus ojos eran de hierro.

Siguieron al galope,
buscaban una patria.
Algunas enloquecieron
mirando en un pálido mapa.

Ellos prometieron volver,
prometieron volver mañana.
¿Cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
Nadie sabe.

El agua que corre al mar
por el aire ha de volver.
Allí se queda la sal,
aquí crece la sed.

Los árboles suplican
la lluvia de las nubes
cuando pasan
levantan sus copas,
quieren gritar su nombre.

Pero ¿quién reconoce
una nube en el cielo?

Se multiplicaban
los caminos al paso,
los amigos emprendían
destinos diferentes.

Guardaban todavía
el calor en sus manos,
pero el viento del desierto
fue quemando sus ojos
y la sangre
el brillo de sus espadas.

Ningún camino era de vuelta.
Todos se alejaban.

Mañana ¿cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
Nadie sabe.
Mañana ¿cuándo es mañana?
Es inútil, mi amor, mirar afuera.
Mañana ¿cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
No sé.

Amancio Prada


domingo, 11 de octubre de 2009

Teresa Forcades, una activista amb hàbit



Un aclariment sobre l’avortament - Teresa Forcades - (Tribuna)


El passat 16 de maig de 2009 el programa ‘Singulars’ de TV3 va emetre una entrevista sobre temes diversos, en el decurs de la qual el periodista em va demanar la opinió com a metgessa i com a teòloga sobre la píndola del dia després i sobre l’avortament.

Arran de les respostes que vaig donar a aquestes dues preguntes, algunes persones m’han criticat públicament posant en qüestió la meva fidelitat a l’Església i al seu legítim magisteri.

Persones de bona voluntat que es prenen seriosament tant el tema de la llibertat d’expressió i de pensament en l’Església com el tema de l’avortament m’han fet arribar la seva perplexitat davant d’aquestes crítiques.

Fins i tot la meva abadessa va rebre una carta del cardenal Rodé, prefecte de la congregació per als religiosos, que demana que manifesti públicament la meva adhesió als principis doctrinals de l’Església, cosa que em disposo tot seguit a fer, alhora que aclareixo amb més precisió del que ho permet fer una entrevista televisiva quina és la meva postura pel que fa a aquest tema.

L’Església catòlica, a diferència d’altres Esglésies cristianes, compta amb una funció magisterial el cap de la qual és el Papa. L’església és l’encarregada de vetllar per l’autenticitat de les interpretacions i les aplicacions del missatge evangèlic.

Aquesta funció magisterial ha de ser respectada per tots els batejats catòlics i de manera particular per tots els teòlegs catòlics, però aquest respecte no exclou la manifestació pública d’hipòtesis raonables que puguin fer avançar el magisteri eclesial segons la voluntat de Déu.

Al llarg de la història del Magisteri catòlic, la importància de la teologia ‘des de sota’ s’ha manifestat en diverses ocasions, molt particularment pel que fa als dogmes marians.

Cap catòlic –sigui o no teòleg– no ha de tenir por d’expressar de forma pública dubtes raonables en relació a un punt doctrinal, amb la pau i la llibertat pròpia dels fills de Déu, com aquell que se sent i se sap en família, sense témer de ser denunciat o desqualificat.

Manifestar el propi dubte de forma prudent i raonable és una mostra de fidelitat i de confiança. És també una mostra d’humilitat i és prendre’s seriosament la pròpia pertinença eclesial i la co-responsabilitat que aquesta comporta.

Exposaré a continuació quin és el meu dubte pel que fa al tema de la píndola del dia després i de l’avortament.

El meu dubte no té a veure amb el principi de defensa de la vida com a do de Déu. Amb aquest principi hi estic plenament d’acord: la santedat de la vida com a do de Déu ha de ser respectada des de la concepció fins a la mort natural (Benet XVI). El meu dubte és si pot ser lícit segons la moral catòlica violar el dret d’autodeterminació de la mare per tal de salvar la vida del fill.

El dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que protegeix la dignitat de la persona humana i prohibeix sota qualsevol circumstància i de forma absoluta que aquesta persona pugui ser utilitzada com a objecte, com un mitjà per a aconseguir un bé, encara que aquest bé sigui salvar la vida d’una altra persona o fins i tot de la humanitat sencera.

El dret a l’autodeterminació és tan substancial i tan absolut com el dret a la vida; de fet, el dret a l’autodeterminació és el dret a la vida espiritual: és el que fa que la vida de les persones sigui reconeguda com a quelcom més que vida biològica. Ningú, ni l’Estat ni l’Església, no té el dret de violar-lo en cap circumstància. Tampoc no té ningú, ni l’Estat, ni l’Església, ni la mare, el dret de violar el dret a la vida biològica del fetus. En cap circumstància.

El dret a l’avortament no existeix. El que existeix és una col·lisió, un conflicte, de dos drets fonamentals: el dret d’autodeterminació de la mare d’una banda, i el dret a la vida del fill d’una altra.

Tres precisions respecte al que acabo de dir:

1. En relació al dret d’autodeterminació: segons l’antropologia teològica cristiana el dret d’autodeterminació no implica que les persones ens trobem en una situació neutra entre el bé i el mal ni tampoc no implica que el bé es pugui identificar amb allò que es decideix sense coacció externa; per al cristià, el Bé s’identifica en darrera instància amb Déu mateix i amb la seva voluntat d’amor sobre cada persona; el dret d’autodeterminació no és res més –ni res menys– que la condició de possibilitat de dir Sí a Déu sense que aquest Sí sigui buit de contingut; la llibertat humana no es pot identificar amb el dret d’autodeterminació perquè només som lliures en la mesura que diem Sí a Déu i al seu projecte d’amor. Els punts 8 i 9 de la Declaració sobre l’avortament de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (1974) afirmen el dret a l’autodeterminació així concebut i emfasitzen particularment que la persona humana no es pot tractar mai com un mitjà per a aconseguir un bé, per més elevat que aquest bé sigui.

2. En relació a la validesa del plantejament del tema de l’avortament com un conflicte de drets: aquest és el plantejament que fa el moralista especialitzat en bioètica Johannes Reiter, membre de la comissió teològica internacional nomenat per Joan Pau II l’any 2004 i renovat en el càrrec per Benet XVI l’any 2009 (cf. Reiter J, Keller R, ed.: Herausforderung Schwangerschaftsabbruch. Freiburg 1992, pp. 74-75); després de plantejar el tema del avortament com un conflicte de drets, el professor Reiter conclou que el dret a la vida té sempre preeminència sobre el dret a l’autodeterminació.

3. En quin sentit es pot considerar problemàtica la preeminència del dret a la vida per sobre del dret a l’autodeterminació? Aquesta preeminència no es pot considerar problemàtica en el sentit de quina és la voluntat de Déu (Déu vol que usem la nostra llibertat en bé de la vida), sinó només en el sentit de si és una preeminència que pugui ser imposada des de fora.

Per il·lustrar el conflicte entre el dret a la vida i el dret a l’autodeterminació podem prendre com a exemple el cas del transplantament de ronyó. Hi ha centenars de milers de persones al món (més de 75.000 només als EEUU de les quals més de 3.000 moren cada any) la vida de les quals podria ser salvada per mitjà d’un transplantament renal. ¿Per què no aprovar una llei que obligui les persones que tinguin ronyons compatibles a cedir-los a aquests malalts per tal de salvar-los la vida? L’Estat podria aprovar una llei així i l’Església catòlica podria excomunicar els donants potencials que rebutgessin de sotmetre’s a l’extirpació, així com a totes les persones que els donessin suport en ares d’un suposat dret d’autodeterminació o de possessió del propi cos que atemptaria directament contra el dret a la vida d’un malalt innocent.

Cal tenir en compte que avui dia l’extirpació del ronyó del donant es pot fer per laparoscòpia amb la qual cosa la cicatriu que deixa és molt menor que la cicatriu d’una episiotomia; i cal tenir en compte també que està demostrat que viure amb un sol ronyó no escurça l’esperança de vida del donant. Si Déu els ha donat un ronyó compatible que ells no necessiten i que pot salvar directament una vida innocent, ¿en quin principi es pot basar la moral catòlica per tal de considerar lícit el seu refús a salvar una vida? Si existeix un principi moral que legitimi aquest refús, ¿per què no és aplicable aquest principi en el cas de la dona embarassada, especialment si la vida de la mare corre perill o si l’embaràs ha estat fruit d’una violació? La meva consciència em fa plantejar aquest dubte amb confiança i amb tota honestedat.

La meva fe em fa deixar constància de la meva obediència al Magisteri actual.

sábado, 10 de octubre de 2009

CRIMENES FARMACEUTICOS - TERESA FORCADES

TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, hace una reflexión sobre la historia de la GRIPE A, aportando datos científicos, y enumerando las irregularidades relacionadas con el tema.

Explica las consecuencias de la declaracion de PANDEMIA, las implicaciones políticas que de ello se derivan y hace una propuesta para mantener la calma, así como un llamamiento urgente para activar los mecanismos legales y de participación ciudadana en relación a este tema.

CRIMENES FARMACEUTICOS - TERESA FORCADES

viernes, 9 de octubre de 2009

Gripe 'A' una pandemia?, debemos vacunarnos?

Os recomiendo ver unos videos, los considero muy interesantes, tomaros tiempo, puesto que el primero es un poco largo, pero contiene mucha información que creo necesario o bueno conocerla.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.



Video de la Dra.Teresa Forcades
http://vimeo.com/6790193








La Dra Rauni Kilde habla sobre la Conspiración de la Gripe Porcina (INGLÉS, SUBTÍTULOS EN ESPAÑOL)
http://www.youtube.com/watch?v=nTgyakGAddM

Grip nova: Una reflexió i una proposta
Pau i Bé

Fa uns dies que corre per la web un escrit sobre la grip A i que porta el meu nom. M’han arribat alguns correus electrònics demanant que confirmi si l’escrit és meu i especifiqui on ha estat publicat. Això és el que em disposo a fer en aquest bloc.

El dia 16 de setembre vaig acabar de redactar un document titulat "Una reflexió i una proposta en relació a la grip nova" i al cap d’uns dies vaig enviar-lo a amics i coneguts amb la indicació que es podia fer córrer. Algunes persones m’han fet notar petits errors que no afecten el contingut ni el sentit del document i que he corregit en la versió que trobareu penjada en aquest bloc.
De moment el document no ha estat publicat en cap mitjà imprès. S’està difonent per internet en versió catalana i castellana. En aquest bloc trobareu la versió original del document, les traduccions de les quals em faig responsable i qualsevol altra cosa que publiqui en el futur sobre aquest tema.

Adjunto a continuació el document en català i la traducció en castellà:

Reflexió i proposta en relació a la grip nova

Reflexión y propuesta Teresa Forcades gripe nueva

martes, 6 de octubre de 2009

índice de radiación ultravioleta

No se ve
El investigador Jaime Elías Gil Roca, autor de la página, bajo la dirección del Dr. Lucas Alados Arboledas, señala que “el principal problema de la radiación ultravioleta es que no se siente y tampoco se ve hasta que el daño se ha producido. Esto se bien sabido, como sabido es, igualmente, que tomar el sol resulta beneficioso para la salud. Pero si se sufre una exposición excesiva al sol, ya sea por motivos laborales o por motivos estéticos (bronceado), surgen problemas que pueden llegar a ser muy serios para la salud”.
De ahí la recomendación de que se consulte a diario el UVI: “Se trata de adquirir el hábito de informarse, del mismo modo que se hace para conocer si va a llover y qué temperaturas se esperan”. Será habitual en un futuro no muy lejano que en las ciudades y, sobre todo, en las playas se ofrezca información sobre Índice de Radiación Ultravioleta. De momento, ya es posible conocer el UVI en Granada.

Conocer para prevenir
El objetivo del proyecto web es, en definitiva, contribuir a superar el riesgo de desarrollar enfermedades asociadas a la exposición indebida al sol. Algo que viene motivado, además, por falsas creencias o por el desconocimiento de alguna información básica y elemental, de puro sentido común, útil para la prevención:
- Durante todo el año y en todas las estaciones hay que protegerse, contrariamente a la creencia de que si hay nubes no nos llegan los rayos ultravioleta o de que si no hace calor no nos vamos a quemar.
- Bajo las sombrillas, en la playa, no se está protegido de los rayos ultravioleta. La radiación llega no sólo desde arriba, sino también por los lados, porque el mar y la atmósfera hacen de espejo y la distribuyen.
- La nieve también refleja los rayos UVI y los dispersa en todas direcciones.
- Las personas bronceadas no están más protegidas frente al sol, lo que su piel muestra (más allá de un color estéticamente agradable) es un grado de quemaduras acumuladas. Conviene, pues, no excederse.




Nota para los medios: Si desea descargar un vídeo ilustrativo sobre esta noticia en calidad TV, puede hacerlo solicitándolo previamente en el siguiente enlace.

Referencia: Lucas Alados Arboledas (alados@ugr.es). Jaime Elías Gil Roca (jaimeegr@ugr.es). Teléfono: 958-241000 (ext. 31174). http://atmosfera.ugr.es (Investigación – Observatorio CEAMA).

sábado, 8 de agosto de 2009

Kothbiro - Ayub Ogada - The Constant Gardener

“ME DECLARO VIVO” de Chamalú, indio q...

“ME DECLARO VIVO” de Chamalú, indio quechua



“Soy guerrero:
mi espada es el amor, mi escudo el humor,
mi hogar la coherencia, mi texto la libertad.
Si mi felicidad resulta insoportable, discúlpenme,
no hice de la cordura mi opción.
Prefiero la imaginación a lo indio,
es decir, inocencia incluida”
Chamalú

Me declaro vivo” es el título de un libro y un inspirador texto de Luis Espinoza, Chamalú.

Personajes como Chamalú son imposibles de  definir. Su vida fue salvada de niño en un ritual terapéutico por su bisabuela, indígena quechua, y tras una juventud marcada por la pobreza y la rebeldía se involucró en proyectos transformadores por un mundo mejor, primero de carácter político-revolucionario, luego ecologista y finalmente espiritual y sanador.

Místico de los Andes, poeta, “hombre-medicina”, terapeuta del alma, autor de de más de 42 libros, fundador del Movimiento Ecologista Pachamama, director de la clínica alternativaPlaneta Luz, viajero incansable que ha dado conferencias en más de 600 ciudades, no pertenece a ninguna religión y vive y enseña en su Comunidad-Escuela en Bolivia, donde aprendices y buscadores de todo el mundo se acercan a beber de sus enseñanzas.

Chamalú rescata el conocimiento de las fuentes ancestrales y honra a toda la cultura y sabiduría indígena.


“El indígena sabía pocas cosas, pero sabía vivir:
no había suicidio, no había depresión”


Me declaro vivo” es su escrito más difundido y después de leerlo y reflexionar sobre él, se entiende por qué.

Con palabras sencillas y cercanas, Chamalú nos habla de la felicidad diaria, de fluir con la vida, del silencio, de buscar el camino personal y disfrutar de cada paso, de ser genuinos, de aceptación, y sobre todo, nos habla de AMOR.

Este es el texto íntegro y abajo tenemos una presentación con extractos del mismo y música del keniata Ayub Ogada.

La canción se llama “Kothbiro”, pertenece al álbum “En Mana Kuoyo” (“Simplemente Arena”) de 1993 y se incluyó en la película “El Jardinero Fiel”.

Saboreo cada acto.

Antes cuidaba que los demás no hablaran mal de mí,
entonces me portaba como los demás querían
y mi conciencia me censuraba.

Menos mal que a pesar de mi esforzada
buena educación siempre había alguien difamándome.
¡Cuánto agradezco a esa gente que me enseñó
que la vida no es un escenario!
Desde entonces me atreví a ser como soy.

He viajado por todo el mundo, tengo amigos de todas las religiones;
conozco gente extraña:
católicos, religiosos pecando y asistiendo a misa puntualmente,
pregonando lo que no son,
personas que devoran al prójimo con su lengua e intolerancia,
médicos que están peor que sus pacientes,
gente millonaria pero infeliz,
seres que se pasan el día quejándose,
que se reúnen con familia o amigos
los domingos para quejarse por turnos,
gente que ha hecho de la estupidez su manera de vivir.

El árbol anciano me enseñó
que todos somos lo mismo.

La montaña es mi punto de referencia:
ser invulnerable, que cada uno diga lo que quiera,
yo sigo caminando indetenible.

Soy guerrero:
mi espada es el amor,
mi escudo el humor,
mi hogar la coherencia,
mi texto la libertad.

Si mi felicidad resulta insoportable, discúlpenme,
no hice de la cordura mi opción.
Prefiero la imaginación a lo indio,
es decir inocencia incluida.

Quizás solamente teníamos que ser humanos.

El que tú no veas los átomos,
no significa que no existan.

Por eso es muy importante que sea el Amor
lo único que inspire tus actos.

Sin Amor nada tiene sentido, sin Amor estamos perdidos,
sin Amor corremos el riesgo de estar de nuevo
transitando de espaldas a la luz.

En realidad,
sólo hablo
para recordarte
la importancia
del silencio.

Anhelo que descubras el mensaje que se encuentra
detrás de las palabras; no soy un sabio,
sólo un enamorado de la vida.

El silencio es la clave,
la simplicidad es la puerta
que deja fuera a los imbéciles.

La gente feliz no es rentable,
con lucidez no hay necesidades innecesarias.

No es suficiente querer despertar, sino despertar.

La mejor forma de despertar es hacerlo
sin preocuparse porque nuestros actos
incomoden a quienes duermen al lado.

Recuerda que el deseo de hacerlo bien será una interferencia.
Es más importante amar lo que hacemos
y disfrutar de todo el trayecto.

La meta no existe, el camino y la meta son lo mismo.
No tenemos que correr hacia ninguna parte,
sólo saber dar cada paso plenamente.

No, no te resistas, ríndete a la vida.
Quien acepta lo que es
y se habilita para hacer lo que puede,
encarna las utopías

y lo imposible se pone a disposición.

La mejor manera de ser feliz es: ’ser feliz’.
Reconstruye tu raíz y saborea la vida.

Somos como peces de mares profundos,
si salimos a la superficie reventamos.

La frivolidad y la intrascendencia
condenan la vida a la muerte.

Cuando somos más grandes que lo que hacemos,
nada puede desequilibrarnos.
Pero cuando permitimos que las cosas sean más grandes
que nosotros, nuestro desequilibrio está garantizado.

El corazón está en emergencia por falta de amor.
Hay que volver a conquistar la vida,
enamorarnos otra vez de ella.

Nuestro potencial interior aflora espontáneamente
cuando nos dejamos en paz.

Quizá sólo seamos agua fluyendo;
el camino nos lo tenemos que hacer nosotros.

Más no permitas que el cauce esclavice al río,
no sea que en vez de un camino tengas una cárcel.

La infelicidad no es un problema técnico,
es el resultado de haber tomado el camino equivocado.

Amo mi locura que me vacuna contra la estupidez.
Amo el amor que me inmuniza ante la infelicidad
que pulula por doquier, infectando almas
y atrofiando corazones.

El amor es, a nivel sutil,
la esencia de nuestra instancia inmunológica.

La gente está tan acostumbrada a complicarse,
que rechaza de antemano la simplicidad.

La gente está tan acostumbrada a ser infeliz,
que la sensación de felicidad
les resulta sospechosa.

La gente está tan reprimida, que la espontánea ternura
le incomoda y el amor le inspira desconfianza.

Hay cosas que son muy razonables, objetivas y… apestan.

Ya no podemos perder el tiempo
en seguir aprendiendo técnicas espirituales cuando aún estamos vacíos de amor.

Quienes no están preparados para escuchar
tienen la recompensa de no enterarse de nada.

Disfruta de lo que tienes, recibe lo que venga,
crea e inventa lo que necesites, haz sólo lo que puedas,
y fundamentalmente celebra lo que tengas.

La vida es un canto a la belleza,
una convocatoria a la transparencia

Cuando esto lo descubras desde la vivencia,
el viento volverá a ser tu amigo,
el árbol se tornará en maestro
y el amanecer en ritual.

La noche se vestirá de colores,
las estrellas hablarán el idioma del corazón
y el espíritu de la tierra reposará otra vez tranquilo.

¡Me declaro vivo!

Chamalú.
Indio Quechua


miércoles, 5 de agosto de 2009

¡Me declaro vivo!



Chamalú
Indio Quechua


Aquesta entrada al blog, la dedico a la Núria, que per culpa meva s´ha preocupat, i l´hi demano disculpes. UNA ABRAÇADA NÚRIA!!!

sábado, 11 de julio de 2009

Epicuro y la burbuja gastronómica

Epicuro y la burbuja gastronómica


Publicado por gastronomicae en 9 Julio, 2009

Se observan indicios de que la crisis que nos afecta impondrá la frugalidad epicúrea, tras una etapa de optimismo culinario desbordante que probablemente no ha sido más que otra burbuja oportunista.


La campaña “Probablemente Dios no existe, disfruta de la vida” fue contestada por la pastoral declaración categórica de que “Dios sí existe, disfruta de la vida…”. A estos enunciados, se les podría añadir un tercero: “Probablemente la vida existe, disfruta como Dios”. Pero lo que llama la atención de las dos primeras consignas es su imperativo hedonista: disfruta. Esta fervorosa batalla coincide con una situación política y económica cruda y sin aliño, una crisis generalizada que afecta y afectará no sólo a la economía, sino, a partir de ahora, al modo de entender el mundo y las relaciones sociales. 


Coincide también con una crisis gastronómica larvada: cocina de vanguardia frente a cocina tradicional. ¿Corresponden estas tendencias a dos “filosofías” distintas? ¿Son los partidarios de la cocina de vanguardia epicúreos sin fe, hedonistas obstinados, y los de la tradicional, conservadores recalcitrantes? Los primeros sostienen que probablemente no hay cocina que no sea de los sentidos y, por tanto, disfrutan del más acá y del más allá. Y los segundos creen que la cocina sí existe y, por tanto, disfrutan ya del cielo que nos tienen prometido.


       En los períodos de crisis, pueden aparecer hasta tres tipos de entidades salvíficas: líderes carismáticos, religiones redentoras y nuevas filosofías. De los primeros, tenemos suficientes muestras; pero de las nuevas filosofías, menos. Epicuro es un caso ejemplar, cuya vida (342-270 a.C.) transcurre en memorables tiempos revueltos, que coinciden con la crisis de la polis griega y la emergencia del individualismo, del “sálvese quien pueda”. A la muerte de Aristóteles (322 a. C.), tres nuevas escuelas se disputan su trono, tres escuelas para una crisis: la Estoa, el Jardín y la Nueva Academia. Y con ellas, tres propuestas para la supervivencia: la impasibilidad de los estoicos, la imperturbabilidad o ataraxia de los epicúreos y la epokhé, la duda ética, de los escépticos. Los estoicos defienden que la felicidad está en la virtud, en la abnegación y en el rigor contra sí mismos. Los epicúreos, en cambio, sostienen que “el placer es el principio y el fin de la vida feliz”. 


A Epicuro y a todos sus seguidores les habría gustado saber que “en los procesos cerebrales hay un foco central que es el principio de la búsqueda del placer. El placer es la meta final de todo comportamiento animal”1. Desde otro punto de vista, García Gual2 sostiene que, con la crisis de la polis griega, “la filosofía se convierte en fármaco soteriológico, cauterio medicinal, instrumento para la salvación en una circunstancia caótica y ruinosa”. El epicureísmo es, por tanto, una terapia, una medicina para un tiempo de crisis. Y la alimentación posee también su propio componente terapéutico: la dieta. Así pues, la filosofía de Epicuro y la alimentación pueden ser usadas como medicinas o remedios, como “recetas”.


       El primero que denigró el epicureísmo fue Timócrates, que difundió la idea de que, en el Jardín de Epicuro -en realidad, un sencillo huerto en el que crecían nabos, berzas, puerros, cebollas, apio, albahaca…-, se entendía el placer como “un afán desmesurado por los placeres del vientre”. En su obra Delicias, acusa a Epicuro de “disoluto, glotón, propagador de escandalosas fiestas nocturnas, ignorante y plagiario”. Estas acusaciones son las responsables primeras de la imagen vulgar y grosera de Epicuro. Su descrédito llega al colmo en la Edad Media, en la que, simplificando, los Padres de la Iglesia condenan a Epicuro como padre de una nueva herejía. Tras la condena, se difunde esa imagen vulgarizada, que coincide con la opinión de las clases populares, intensamente evangelizadas por la Iglesia y vigiladas por la Inquisición; en cambio, en las clases letradas, algunos piensan que Epicuro probablemente es un hereje, pero podría ser rescatado en una síntesis de estoicismo y epicureísmo.


       En el prerrenacimiento, a la par que comienza el rescate de los autores grecolatinos, se realiza un cambio de perspectiva mental que revoluciona Occidente; se reivindica que el individuo, su libertad y su felicidad tienen prioridad sobre otros mandamientos ciegos, claramente medievales. Con el horno de la imprenta, un latente hedonismo se difunde por la sociedad del Quattrocento.

       Lorenzo Valla escribe De voluptate (Sobre el placer) en 1431. Valla vivió en Barcelona y Nápoles bajo la protección de Alfonso V el Magnánimo, y es posible que el cocinero de este rey o, más probablemente, el de su hijo bastardo Fernando I de Nápoles, fuera Ruperto de Nola, autor de uno de los más difundidos recetarios de cocina, el Libre de coch, escrito al parecer a finales del XV. Algunos años antes (1423), don Enrique de Villena, con fama de epicúreo y mujeriego, había escrito un “manual de etiqueta” titulado Arte cisoria, que él justificaba por “la curiosidad de los príncipes e ingenio de los epicúreos”. Sin duda, en este medio aristocrático, se conocía la Epístola a Meneceo de Epicuro: “Ciertamente todo placer es un bien por su conformidad con la naturaleza y, sin embargo, no todo placer es elegible. Pues ni banquetes ni orgías constantes ni disfrutar de muchachos ni de mujeres ni de peces ni de las demás cosas que ofrece una mesa lujosa engendran una vida feliz, sino un cálculo prudente que investigue las causas de toda elección y rechazo, y disipe las falsas opiniones de las que nace la más grande turbación que se adueña del alma”.


       Sin embargo, la tesis oficial de la Iglesia consideraba a Epicuro un heresiarca y a todos sus seguidores, unos herejes. Se había divulgado, además, entre el pueblo la idea de que un epicúreo era alguien entregado a excesos en el comer y el beber, y a otros placeres de la cintura para abajo. Cuando Erasmo escribe El epicúreo (1533), lo hace para defenderse precisamente de la acusación de epicúreo que le había lanzado Lutero. Pero Erasmo insiste en que para Epicuro y para él mismo, “la felicidad no es el placer o gozo físico, corporal, sino la paz del alma”, o sea, la ataraxia. Erasmo se encuentra aquí entre los fuegos cruzados de la Iglesia católica y del mismo Lutero, que en este asunto coincidían.


       Antonio de Medrano, al que procesa la Inquisición por “alumbrado epicúreo”, sufrió en carne propia ese mismo fuego cruzado. Medrano es un erasmista interesado, un buen conocedor del valor terapéutico de los alimentos e, incluso, un curioso cocinero. En 1530, el fiscal de la Inquisición de Toledo, le acusa de “hereje epicúreo”. En otro proceso anterior (1527), el médico de la Inquisición le detectó tremor cordis o palpitaciones, diagnóstico que, a través de una dieta apropiada, le obligó a automedicarse el resto de su vida. Estando en la cárcel de Toledo, le escribe a su hermano unas notas en las que le pide vino tinto fresco, verdura y fruta, abundantes huevos, manjar blanco y, de vez en cuando, “pastelicos de vaca”. Para el dolor de cabeza, “confites de culantro”; y para sobrellevar el régimen carcelario, sahumerios varios, la Biblia, un Marco Aurelio y una vihuela3. Cuando se comparan todas estas peticiones de Medrano con los repertorios médicos del momento, por ejemplo, con la De materia médica, de Dioscórides, se ve con meridiana claridad que todos y cada uno de esos alimentos están recomendados directa o indirectamente para esa dolencia de Medrano, el tremor cordis. Incluso el vino tinto fresco lo recomienda, mucho antes, Arnau de Vilanova en su tratado De las palpitaciones del corazón. Por tanto, más bien automedicación y dieta, que epicureísmo desmesurado.


       A pesar de todo, el fiscal de la Inquisición le requisa todas estas notas gastronómicas para acusarle de que “toda su felicidad y bien está en bien comer y beber”, y así poder juzgarlo como “hereje epicúreo”. Medrano fue condenado a cárcel perpetua. Su proceso, ahora editado4, es un riquísimo arsenal de información no sólo sobre el pensamiento y la espiritualidad de la época, sino sobre la vida cotidiana. Es, además, un caso demostrado de manipulación inquisitorial de la interpretación vulgar de Epicuro para retener encarcelado a este peculiar clérigo. Todavía en 1627, Gonzalo Correas trata de corregir esta vulgar interpretación, diciendo que Epicuro “puso la felicidad en el deleite, y, entendiéndolo él del ánimo, se lo interpretó el vulgo por deleite corporal”. Muchos testimonios confirman que en el Jardín se llevaba un régimen de vida frugal y sencillísimo, que no justifica la visión deformada que poseía la gente en el siglo XVII ni la evangelización torticera de la Iglesia.


       Sin embargo, y volviendo al presente, algunos indicios parecen indicar que la crisis en la que estamos moderará nuestro reciente optimismo gastronómico e impondrá la frugalidad epicúrea. El polémico derroche gastronómico de los últimos años probablemente era otra burbuja oportunista: la burbuja gastronómica; mejor, una laboriosa esferificación o una robusta croqueta. 


En ella, junto a la creatividad desbordada de Ferran Adrià, aparecía una ristra de cocineros de merecido prestigio que, aprovechando el tirón, aplicaron a sus fogones un aggiornamentoecuménico. El resto, con frecuencia, malas imitaciones de Adrià o de la cocina japonesa: cocina única o kitsch gastronómico. El historiador Le Goff decía que el lujo y la ostentación alimentarias medievales revelaban “un concepto de clase”. Y efectivamente, a muchos nos parece que buena parte de esta fecundidad gastronómica parece estar dirigida a subrayar esa distinción de clase, típica, en ocasiones, de esnobs y de nuevos ricos, en un país que viene oscilando entre el milagro económico y el pelotazo urbanístico.


 Lo acaba de decir el cocinero neoyorquino Seamus Mullen el Epicúreo: lo más sencillo es lo mejor.


FUENTE: BARCELONA METROPOLI


miércoles, 10 de junio de 2009

UGT I CCOO CONVOCA A TOTS/ES ELS


UGT I CCOO CONVOCA A TOTS/ES ELS
TREBALLADORS DE COMERÇ A UNA
MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DEL
SECTOR EL 18 DE JUNY A LES 11H

Després de sis mesos de negociació del conveni, les
empreses el que volen fer, és
que paguem nosaltres la
crisis!

La proposta de increment de 1’4% es insultant per
els treballadors/es del sector. No podem acceptar de
cap manera, que vulguin continuar amb els immorals
beneficis a canvi de fer més pobres els
treballadors/es.

En el comerç s’estan aprofitant de nosaltres. Volen
el noi i noia per a tot, portis un any com trenta
anys de treball!!.

A tot això, cal afegir-l’hi el fet de no voler regularitzar
el descans setmanal, fet que dificulta la conciliació
familiar i personal.

Per aquest motiu demanem la participació i suport del
conjunt dels treballadors/es del sector per aquesta
manifestació que considerem serà determinant per tal
d’aconseguir un conveni que dignifiqui les nostres
condicions de treball i econòmiques.

L’INICI DE LA MANIFESTACIÓ SERÀ AL C/
NOU DE GIRONA FINS A LA RAMBLA DE
LA LLIBERTAT. ENS TROBEM A LA PL. INDEPENDÈNCIA



UGT Y CCOO CONVOCA A TODOS/AS LOS
TRABAJADORES/AS DE COMERCIO A
UNA MANIFESTACIÓN EN DEFENSA DEL
SECTOR EL 18 DE JUNIO A LAS 11H

Tras seis meses de negociación del convenio, las empresas lo
que quieren volver hacer, es
que pagamos nosotros la
crisis!

La propuesta de incremento de 1,4% es insultante para los
trabajadores/as del sector. No podemos aceptar de ninguna
forma, que quieran continuar con los inmorales beneficios a
cambio de hacer más pobres los trabajadores/as.
En el comercio se están aprovechando de nosotros. Quieren el
chico y chica para todo, lleves un año como treinta años de
trabajo!!.

A todo esto, hace falta añadirle el hecho de no querer
regularizar el descanso semanal, hecho que dificulta la
conciliación familiar y personal.

Por este motivo pedimos la participación y apoyo del conjunto
de los trabajadores/as del sector a esta manifestación que
consideramos será determinante para conseguir un convenio
que dignifique nuestras condiciones de trabajo y económicas.

EL INICIO DE LA MANIFESTACIÓN SERÁ AL
C/ NOU DE GIRONA HASTA LA RAMBLA DE
LA LIBERTAD. Nos encontramos en la Pl. Independencia





Google Calendar



Han cambiado los detalles del siguiente evento:


UGT I CCOO CONVOCA A TOTS/ES ELS


jue 18 de jun de 2009


(Zona horaria:
Madrid)



L’INICI DE LA MANIFESTACIÓ
SERÀ AL C/ NOU DE GIRONA FINS A LA RAMBLA DE LA LLIBERTAT. ENS TROBEM A
LA PL. INDEPENDÈNCIA LES 11 HORES (mapa)



Calendario:
Paco Velasco





Propietario/Autor:
dapabru@gmail.com



Otros asistentes: 24 personas


 


Recibes este mensaje de cortesía en la dirección laboral.ugt.gi@gmail.com de la cuenta porque eres uno de los asistentes a este evento.


Si deseas dejar de recibir notificaciones para este evento, recházalo. Si lo prefieres, solicita una cuenta de Google en http://www.google.com/calendar/ y controla la configuración relativa a las notificaciones de todo el calendario.







Concurs de creditors

Concurs de creditors



Què és?

És el procediment únic que substitueix la suspensió de pagaments i fallida.

Quan s’inicia aquest procediment?

Davant
de la insolvència tant d’empresaris com de particulars, essent
l’objecte del procediment que els creditors puguin cobrar els seus
crèdits o la major part.

Qui l’inicia?

Per sol·licitud del deutor (concurs voluntari) o per sol·licitud d’un o més creditors (concurs necessari).

Davant de qui s’ha de dirigir?

Es tramita en una nova jurisdicció, els jutjats mercantils d’àmbit provincial.

Procediment



La declaració del concurs comporta el nomenament d’un o tres
administradors concursals (un jurista, un economista auditor i un
representant dels creditors). Aquests administradors concursals només
substitueixen els de l’empresa si el jutge expressament inhabilita els
administradors empresarials. La funció primordial dels administradors
concursals és l’elaboració d’un informe sobre la veritable situació del
deutor mitjançant les comprova-cions que estimin pertinents, com una
mena d’auditoria externa controlada pel jutge.


Procés



El procés s’estructura en dues fases: la primera fase comuna des de la
declaració del concurs per part del jutge fins a l’informe de
l’administració concursal (aproximadament entre tres i quatre mesos,
ampliables en casos d’especial complexitat), i una segona fase que pot
ser de liquidació o de conveni amb els creditors.

 

Afectació situació laboral dels treballadors



Quines persones estan legitimades per a sol·licitar al jutjat mercantil que adopti mesures laborals?
En
aquest sentit, els legitimats per demanar al jutge del concurs la
modificació substancial de les seves condicions de treball i l’extinció
o suspensió de forma col·lectiva dels contractes de treball seran:
“l’Administració concursal, el deutor o les persones treballadores de
l’empresa concursada mitjançant els seus representants legals”. Art.
64.2 Llei Concursal

La declaració de concurs té una sèrie
d’efectes respecte als contractes de treball, en concret, pot provocar:
Art. 64 de la Llei Concursal

a) La modificació substancial de les condicions de treball.
b) La suspensió i/o extinció de forma col·lectiva d’aquests contractes.


La modificació substancial de les condicions de treball de caràcter
col·lectiu comportarà que el dret de rescissió, juntament amb la
indemnització prevista a  l’article 41
de l’Estatut dels Treballadors, no serà aplicable, restarà en suspens
durant tota la tramitació del concurs i amb el límit màxim d’un any des
que s’hagi dictat l’acte judicial que autoritzi aquesta modificació.


Suspensió dels contractes de treball en aquest supòsit, un cop
presentada davant del jutjat mercantil la sol·licitud de concurs,
qualsevol suspensió per alguna de les causes previstes en l’article 47
de l’Estatut dels Treballadors (econòmiques, tècniques, organitzatives
o de producció, derivades de força major) haurà de ser autoritzada pel
jutge del concurs, independentment del nombre total de persones
treballadores afectades.

• Extinció dels contractes de treball. En aquest supòsit, som davant d’un acomiadament de caràcter col·lectiu, article 51 de
l’Estatut dels Treballadors. D’aquesta forma, el jutge concursal serà
el competent per resoldre i substituirà l’autoritat laboral. La
indemnització mínima legal en aquest supòsit serà de 20 dies per any
amb el límit d’una anualitat.


Suspensió del contracte de treball



 Art. 45, 46, 47 i 48 ET

És la interrupció temporal de la prestació laboral sense trencar el vincle contractual entre empresa i persona treballadora.

Causes de suspensió


• Per mutu acord de les parts.
• Causes consignades vàlidament en el contracte.
• Excedència forçosa.
• Incapacitat temporal.
• Per riscos durant l’embaràs en els termes previstos en la Llei de prevenció de riscos laborals.
• Maternitat o paternitat.
• Per risc durant la lactància natural d’un menor de nou mesos.
• Adopció o acolliment.

Per decisió de la treballadora quan es vegi obligada a abandonar el seu
lloc de treball, perquè és víctima de violència de gènere.
• Per privació de la llibertat, mentre no existeixi sentència.
• Força major temporal.
• Causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ERO de suspensió de contractes.
• Exercici d’una càrrega de responsabilitat sindical d’àmbit provincial o superior.
• Exercici d’un càrrec públic representatiu.
• Exercici del dret a vaga.
• Tancament legal d’empresa.
• Suspensió de sou i feina per raons disciplinàries.
• Permís de formació o perfeccionament professional.

Suspensió del contracte durant 3 mesos per a fer un curs de reconversió
o readaptació a les modificacions tècniques del seu lloc de treball.
• Violència de gènere.

Efectes


La
suspensió del contracte deixa sense efectes les obligacions d’ambdues
parts: treballar i remunerar el treball. Amb caràcter general, el
treballador té dret a reincorporar-se al lloc de treball que ocupava
una vegada cessin les causes que van motivar la suspensió.
En
funció de la causa de la suspensió del contracte de la persona
treballadora, aquesta pot passar a situació de baixa de la Seguretat
Social, així com també pot tenir dret a una prestació, subsidi, etc. o
no tenir-hi dret.

 

Acomiadaments individuals.



Art. 49 i següents ET


Acomiadament disciplinari  Art. 54 i 55 ET

Concepte i motius
És
l’extinció del contracte de treball per decisió de l’empresari,
fonamentada en l’incompliment greu i culpable de les obligacions de la
persona treballadora.

Els motius que fonamenten aquest
acomiadament són, entre d’altres: les faltes repetides i injustificades
d’assistència o puntualitat, la indisciplina o desobediència, la
transgressió de la bona fe contractual o la disminució continuada i
voluntària en el rendiment del treball normal i pactat.

Actuació de l’empresa

El termini per portar a terme l’acomiadament serà de 60 dies a partir
de la data de l’incompliment de la persona treballadora, en tot cas,
durant els 6 mesos posteriors d’haver-se comès.
• L’acomiadament
s’haurà de notificar per escrit i fent constar els fets que el motiven
i la data en la qual tindrà efectes. Al conveni col·lectiu, s’hi poden
establir altres exigències formals per a l’acomiadament.
• Quan la persona acomiadada sigui representant legal o delegat sindical, procedirà l’inici d’expedient contradictori.

Si la persona treballadores està afiliada a un sindicat i a l’empresari
així li consta, haurà de donar audiència prèvia als delegats sindicals.

Actuació de la persona treballadora

El termini per a poder reclamar davant dels tribunals contra
l’acomiadament és de 20 dies hàbils a partir de l’endemà de rebre la
carta d’acomiadament.
• No s’ha de signar cap quitança, ni
acceptar cap mena de liquidació fins que no s’estigui segur que
l’acomiadament és totalment lícit i que, en tot cas, les quantitats
ofertes siguin les que corresponen.
• La persona treballadora podrà recórrer la decisió d’extinció de la relació laboral.

Acomiadament objectiu Art. 51, 52 i 53 ET

Causes d’extinció objectives Art. 52 ET
El contracte podrà extingir-se per:

Ineptitud sobrevinguda de la persona treballadora o falta d’adaptació a
les possibles modificacions del lloc de treball que ocupi.
• Amortització de llocs de treball, objectivament acreditada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

Les faltes d’assistència al treball, tot i justificades, que superin el
20% de la jornada en dos mesos consecutius o el 25% de la jornada en
quatre mesos discontinus, sempre en un període de dotze mesos i si
l’absentisme global de la plantilla de l’empresa supera el 5% en el
mateix període. Existeixen algunes absències que no poden ser
computades per arribar a aquest percentatge, com per exemple: absències
per vagues legals, accidents de treball, etc. Art. 52 ET
• La insuficiència de consignació pressupostària per a l’execució de plans i programes públics. Art. 52.e ET

Actuació de l’empresa
• Caldrà notificar-ho per escrit, 30 dies abans de fer-se efectiu l’acomiadament, fent-hi constar la causa.

Posar a disposició de la persona treballadora una indemnització de 20
dies de salari per any de servei, en el moment de la notificació de
l’acomiadament i amb un màxim de 12 mensualitats.
• Donar al treballador una llicència de 6 hores a la setmana amb l’objectiu que cerqui una nova ocupació.

Actuació de la persona treballadora
• La persona treballadora podrà recórrer la decisió d’extinció de la relació laboral.


Procediment per recórrer la decisió extintiva

1.- Acte de conciliació Art. 63, LPL

És
un requisit previ per a la tramitació de qualsevol procediment per
acomiadament davant el jutjat social. L’acte de conciliació cal
presentar-lo en els primers 20 dies hàbils des de la notificació o la
data d’efectes de l’acomiadament.

Cal tenir en compte que en
els acomiadaments per causes objectives, l’acte de conciliació pot
presentar-se al Tribunal Laboral de Catalunya o al  CEMAC; en canvi, en
els acomiadaments disciplinaris, l’acte de conciliació, únicament pot
presentar-se al CEMAC.

El resultat d’aquest acte de conciliació pot finalitzar amb:
• Acord (reincorporació al lloc de treball o indemnització).
• Sense acord.

Intentat sense efecte. En aquests darrers dos casos, la persona
treballadora podrà interposar demanda davant el jutjat social.
• Arxiu. La part sol·licitant no es presenta davant l’acte de conciliació. En aquest cas, s’arxiva l’actuació.

2.- Demanda davant el jutjat social

En
el mateix termini dels vint dies hàbils des de la data de
l’acomiadament, el treballador haurà d’imposar demanda davant de la
jurisdicció social.

El jutjat social, un cop celebrat el judici,
dictarà sentència en el termini de 5 dies, en la qual haurà de
qualificar l’acomiadament com a: nul, improcedent o procedent.

3.- Qualificació

• Acomiadament nul
Els supòsits d’acomiadament nul son els consignats a l’article 55.5 i 53.4 de l’ET
La declaració de nul·litat suposa la readmissió de la persona treballadora, i el cobrament dels salaris de tramitació.

• Acomiadament procedent
La
declaració judicial, en aquest sentit, convalida l’extinció del
contracte decidida per l’empresari, sense que la persona treballadora
tingui dret ni a indemnització ni a salaris de tramitació.

• Acomiadament improcedent
Es
considera improcedent quan no s’acrediti l’incompliment estipulat a la
carta d’acomiadament o hi hagi incompliment en les formalitats
requerides.

En aquests casos, l’empresari pot optar entre:
1. La readmissió del treballador en les mateixes condicions que tenia abans de l’acomiadament.
2. Indemnitzar-lo amb 45 dies de salari per any de servei amb un màxim de 42 mensualitats.
3. En ambdós casos, l’empresari ha d’abonar també els salaris de tramitació.

En
el cas que el treballador sigui delegat de personal o membre del comitè
d’empresa, l’opció entre la readmissió o la indemnització correspon al
treballador.

 

Acomiadaments col·lectius (ERO)



Art. 47, 49 i 51 de l’Estatut dels Treballadors i RD 43/1996

Què és?


És
un procediment administratiu-laboral de caràcter especial adreçat a
obtenir de l’autoritat laboral competent l’autorització per suspendre o
extingir les relacions laborals quan existeixin determinades causes.

Quan s’inicia aquest procediment?


En la tramitació de les extincions o suspensions de contracte de treball següents:
• Acomiadament col·lectiu fonamentat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
• Suspensió o extinció de la relació laboral per força major.
• Suspensió de la relació laboral fonamentada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
• Extinció de la relació laboral per extinció de la personalitat jurídica del contractant.

Qui l’inicia?


L’empresari
interessat o les persones treballadores, mitjançant els seus
representants legals, en el cas que es presumeixi que en no haver-lo
tramitat l’empresari, es pot ocasionar un perjudici d’impossible o
difícil reparació.

Davant de qui s’ha de dirigir?


• 
En les empreses, indiferentment de la seva plantilla, sempre que la
mesura no afecti més de 200 persones treballadores, en l’àmbit de la
seva província, davant l’autoritat laboral de la seva província.  

Quan la resolució que es dicti pugui afectar més de 200 persones
treballadores o la mesura tingui especial transcendència social, la
Direcció General de Treball del Ministeri de Treball tindrà competència
per a tramitar i resoldre el procediment.
• En l’àmbit de les
comunitats autònomes que hagin rebut el traspàs dels serveis de l’Estat
en matèria de regulació d’ocupació, tindrà la consideració d’autoritat
laboral competent per a la resolució d’aquells procediments l’òrgan que
determini la comunitat autònoma.
• Si l’empresa té més d’un centre
de treball afectat per l’expedient en diferents províncies i ubicats en
una mateixa comunitat autònoma on no s’hagi produït el traspàs de
funcions i serveis de l’Estat en matèria de regulació d’ocupació; o en
tot cas, quan l’autorització afecti els centres de treball o persones
treballadores ubicades en dues o més comunitats autònomes, n’haurà de
conèixer la Direcció General de Treball del Ministeri de Treball,
excepte delegació expressa en alguna de les autoritats laborals
provincials competents per raó del territori.

Procediment


• Quan l’expedient l’iniciï l’empresa i no sigui per força major:
· Sol·licitud d’aprovació d’expedient de regulació a l’autoritat laboral competent.
·
Inici d’un període de consultes mitjançant escrit adreçat als
representants legals dels treballadors. Una còpia del qual s’haurà de
fer arribar amb la sol·licitud a l’autoritat laboral.
· Comunicació a l’autoritat laboral del resultat de les consultes efectuades a la finalització del període esmentat.
· Resolució de l’autoritat laboral de l’expedient.
• Quan l’expedient l’iniciïn les persones treballadores:
·
El procediment és el mateix que quan l’inicia l’empresa, però en aquest
cas són els representats de les persones treballadores les que efectuen
la sol·licitud a l’autoritat laboral.
• Quan l’expedient sigui per força major:
· Sol·licitud de l’empresa de l’aprovació de l’expedient.
· Comunicació, als representants legals dels treballadors, d’aquesta actuació.
· Resolució de l’autoritat laboral de l’expedient.

Procés


1.-
Sol·licitud de l’expedient de regulació d’ocupació. S’adjuntarà a la
sol·licitud tota la documentació necessària per acreditar les causes
motivadores; així com la memòria explicativa de les causes i la
documentació econòmica. També caldrà aportar el Pla d’acompanyament
social si es tracta d’una empresa de 50 o més persones treballadores.

2.-
Període de consultes. Tindrà una durada no inferior a 30 dies naturals
(o de 15 dies en el cas d’empreses de menys de 50 persones
treballadores). Durant aquest període, l’empresa i els representants
legals hauran de negociar amb l’objectiu d’arribar a un acord.

L’autoritat
laboral procedirà a la resolució de l’expedient, previ informe de la
Inspecció de Treball i Seguretat Social sobre les causes motivadores de
l’expedient.

Aquest període pot acabar:
• Amb acord de les
parts. L’autoritat laboral procedirà a dictar resolució en el termini
de 15 dies naturals, autoritzant la reducció, suspensió o extinció de
les relacions laborals.
• Si l’autoritat laboral considera que
l’acord s’ha assolit entre les parts amb frau, dol, coacció o abús de
dret, podrà remetre’l al jutjat social perquè l’examini i en declari la
nul·litat, si s’escau.
• Sense acord de les parts. L’Autoritat
laboral dictarà resolució estimant o desestimant, en part o la
totalitat, la sol·licitud efectuada, en el termini de 15 dies naturals.
Si un cop finalitzat aquest termini no s’ha pronunciat, s’entendrà
autoritzada la mesura proposada.

Indemnitzacions



Quan hi hagi acord entre les parts, la indemnització serà la fixada de
mutu acord, tenint com a base mínima els 20 dies de salari.
• Quan
no hi hagi acord, la indemnització serà de 20 dies de salari per any de
servei amb un màxim de 12 mensualitats. Els períodes inferiors a l’any
seran prorratejats per mesos.
• Quan es tracti d’empreses de menys
de 25 treballadors, el 40% de la indemnització mínima l’abonarà
directament el Fons de Garantia Salarial al treballador afectat.    
 

Situacions legals de desocupació



Perquè el treballador tingui dret a la prestació d’atur, l’extinció o
suspensió de l’activitat laboral ha de tenir la seva raó en algunes de
les causes que s’indiquen a continuació:

• Per acomiadament col·lectiu.

• Per mort, jubilació i incapacitat de l’empresari individual.

• Per acomiadament procedent o improcedent.

• Per acomiadament degut a causes objectives, recollides a l’art. 52 LET.

• Declaració d’incapacitat permanent total per a la professió habitual del treballador.

• Per resolució de la relació laboral per l’empresari en el període de prova.

• Per acabament del contracte per expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte.


Per resolució voluntària del treballador, per trasllat, modificació
substancial de les condicions de treball o per alguna de les causes
justes previstes a l’art. 50 LET.

• Per suspensió temporal del contracte de treball per alguna de les causes establertes a l’art. 47 LET (causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o derivades de força major).


Per reducció temporal de la jornada ordinària de treball en almenys una
tercera part, en virtut d’autorització de l’ERO per part de l’Autoritat
Laboral.

• El retorn a Espanya dels treballadors a qui s’extingeixi la relació laboral a l’estranger.

• L’alliberament de presó per compliment de condemna o llibertat condicional.

• La finalització o interrupció de l’activitat intermitent dels treballadors fixos discontinus o de temporada.


Durada de la prestació



La
durada de la prestació és en funció del període d’ocupació cotitzada,
en règims de la Seguretat Social que contemplin aquesta contingència en
els últims sis anys anteriors a la situació legal de desocupació o al
moment en què va cessar l’obligació de cotitzar, o, si escau, des del
naixement del dret a la prestació per desocupació anterior, d’acord amb
l’escala següent:

\ 

 

Quantia de la prestació



La quantia de la prestació d’atur a nivell contributiu es deduirà
aplicant un percentatge a la base reguladora que resulti de la mitjana
de les bases per les quals s’hagi cotitzat per atur durant els últims
180 dies anteriors a la situació legal d’atur.

Durant els 180 primers dies correspon al treballador el 70% de la base reguladora.

A partir del 181, el 60% de la base reguladora.

Els
imports que resultin de l’aplicació d’aquestes fórmules no podran ser
superiors al límit màxim ni inferiors al límit mínim establerts.

La prestació no podrà ser inferior:


Si el treballador no té fills, al 80% de l’IPREM, incrementat en 1/6
per la part proporcional de les pagues extraordinàries (492,09 €).


Si el treballador té almenys un fill a càrrec seu, no podrà ser
inferior al 107% de l’IPREM, incrementat en 1/6 per la part
proporcional de les pagues extraordinàries (658,1 €).

La prestació no podrà ser superior:


Si el treballador no té fills a càrrec seu, al 175% de l’IPREM,
incrementat en 1/6 per  la part proporcional de les pagues
extraordinàries (1.076,45€).

• Si el treballador té fills menors
de 26 anys a càrrec seu, la prestació no podrà ser superior al 200% de
l’IPREM o del 225% en funció que tingui un o més fills a càrrec seu
(1.230,23€ o 1.384,00€).

En el cas d’atur per pèrdua d’un
treball a temps parcial, el límit màxim i mínim de la prestació es
calcularà aplicant als límits el mateix percentatge que suposi la
jornada realitzada sobre la que sigui habitual de l’empresa.

Retencions: l’entitat gestora n’efectuarà les següents:


Seguretat Social: 65% de l’import a efectuar pel treballador, que és
del 4,7% per contingències comunes (base mitjana dels últims sis mesos
per aquesta contingència).

• IRPF: el percentatge d’IRPF en funció de l’import que suposi la quantia de la prestació d’atur que té reconegut durant l’any.

 

Suspensió i finançament del dret a la prestació



La prestació d’atur es pot interrompre per:

• Trasllat a l’estranger per a realitzar un treball per a perfeccionament professional per un període inferior a sis mesos.

• Realització d’un treball per compte propi o d’altri de durada inferior a dotze mesos.


Per compliment de condemna que suposi privació de llibertat, excepte
que tingui càrregues familiars i no disposi de cap renda familiar, que
tingui una quantia en còmput mensual que excedeixi el salari mínim
interprofessional, exclosa la part proporcional de les pagues
extraordinàries, i en aquest cas continuarà percebent la prestació amb
la sol·licitud prèvia de l’interessat.

• Per sanció de l’INEM, infraccions lleus / greus:

• No comparèixer davant de l’entitat gestora quan ho hagi requerit.

• No renovar la demanda d’ocupació en la data i forma establertes.


No tornar a l’oficina d’ocupació o a les agències de col·locació sense
fins lucratius, en el termini de cinc dies, el justificant corresponent
d’haver comparegut en el lloc i dates indicats per a cobrir les ofertes
d’ocupació que els hagin facilitat aquests organismes.

• No complir les exigències del compromís d’activitat, excepte causa justificada.

• Rebutjar una oferta d’ocupació adequada.


Negar-se a participar en els treballs de col·laboració social,
programes d’ocupació, o en accions de promoció, formació o reconversió
professional.

En finalitzar la causa de suspensió, el
treballador ha de sol·licitar la represa del dret a continuar rebent la
prestació a l’oficina d’ocupació que li correspongui, excepte en els
casos de suspensió per sanció, que a més de la interrupció en
l’abonament de les prestacions, suposarà la reducció de la durada de la
prestació reconeguda en un mes, com a mínim, o de tres, segons es
tracti d’infracció lleu o greu, i fins a un màxim de 6 mesos, en els
casos de reincidència.

La prestació s’extingeix:

• Per esgotar el període per al qual es va reconèixer la prestació.


Per trasllat de residència a l’estranger del treballador, excepte en
els casos de suspensió o d’autorització per a percebre la prestació en
un altre país membre de la Unió Europea.

• Per defunció del beneficiari.


Perquè el beneficiari passi a ser perceptor d’una pensió per jubilació
o incapacitat permanent (total, absoluta o gran invalidesa), podent, en
cas d’invalidesa, optar entre una o altra prestació.

• Renúncia voluntària al dret.

• Realització de treball per compte propi o d’altri, de durada igual o superior a dotze mesos.


Compliment, per part del beneficiari, de l’edat ordinària de jubilació,
excepte que no tingui dret a la pensió per aquesta contingència.

• Reincidència en una infracció lleu.

• Per comissió d’una infracció de caràcter greu o molt greu.

 


El 18 de juny, GRAN MANIFESTACIÓ DELS TREBALLADORS DEL COMERÇ EN FRONT LA CRISIS DEL CONVENI D´APLICACIÓ

sábado, 23 de mayo de 2009

9è CONGRÉS DE LA UGT DE COMARQUES GIRONINES




28 i 29 de maig


Hotel Evenia Olympic Resort, Lloret de Mar





Dijous 28 de maig


9:00-10:30 h arribada d'assistents i acre

ditacions

10:30-11:00 h cafè

11:00 h obertura del congrés, parlaments institucionals

12:30 h informe de gestió

14:00 h dinar

16:30 h debat de la gestió i votació

18:00 h constitució de la candidatura i votació





Divendres 29 de maig


11:00 h clausura del congrés

11:30 h proclamació de le votacions del dia anterior

12:00 h parlaments institucionals




miércoles, 13 de mayo de 2009

V CONGRES CHTJ


































5è Congres de la Federació de Comerç, Hostaleria,Turisme i Joc de la Ugt de Catalunyatindrá lloc a Sant Hilari Sacalm ( Girona ) els dias 19, 20 i 21de Maig del 2009.
Lloc: Hotel Vilars Rurals


Mapa de Sant Hilari Sacalm [161 KB]







PROGRAMA DEL CONGRES

DIMARTS DIA 19 [2.502 KB]

DIMECRES DIA 20 [2.470 KB]

DIJOUS DIA 21 [2.485 KB]


PONENCIAS

ESTATUTS DE FCTCHTJ-UGT [105 KB]

PROGRAMA D´ACCIÓ PONENCIA BASE [114 KB]

POLITICA ORGANITZATIVA PONENCIA BASE [123 KB]







Òscar López Chamosa ha estat reelegit secretari general de la Federació de Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc de la UGT de Catalunya, al capdavant d’una executiva paritària formada per 6 dones i 6 homes. En aquest segon mandat d’Óscar López la Federació continuarà treballant per dignificar la situació laboral dels i les professionals d’aquests sectors, principalment en l’aspecte salarial, en el marc de la campanya “Posa’t a 1.000, cap conveni per sota dels mil euros”.

miércoles, 29 de abril de 2009

Sabuc, saüc, saüquer, sabuquer


L'olor de la primavera

una rega a l'hort

La Via Appia Antica és plena de saüquers, des de Ciampino fins a les portes de Roma. És tan sedant com passejar per la via verda que ressegueix l'antic traçat del Tren d'Olot per Vilanna, però el plaer és menys fugaç. Els saüquers florits són de bon identificar; a l'hivern, no: és un arbre desolat i trist, sense gaire interès. A l'estiu, aquells penjolls negres desperten una basarda atàvica: serà un fruit verinós. A la primavera, els saüquers són fascinants. En Quel sempre té raó: a la primavera, entre Sant Jordi i Sant Joan, Roma està al pic.

Dels italians, se n'ha d'aprendre molt, encara. Que tenen saüquers, doncs en fan un licor. I esdevé popular a tot el món. Vet aquí la sambuca. Però compte! A Itàlia també se saben embolicar tots sols, com nosaltres: entenen per sambuca dues menes de licors —o més— diferents: la Sambuca Romana, un destil·lat elaborat amb anís estrellat i aromes de flors de saüc, i la Sambuca, de Civitavecchia, que és un aniset i no té cap rastre de saüc. Originàriament, la sambuca era el resultat de la destil·lació de flors i llavors de saüc, però el nom ha quedat quasi en exclusiva per a l'aiguardent anisat, fet amb llavors de matafaluga o d'anís estrellat. La sambuca també és un instrument grecoromà de corda, semblant a l'arpa, que alguns dels nostres clàssics asseguren que es feia amb tronc de saüquer, cosa força improbable, ja que aquesta fusta és molt ordinària i quasi no serveix ni per fer-ne llenya.

Les branques de saüc eren apreciades, per la mainada de la Garrotxa, per fer-ne sarbatanes i petadores, un instrument quasi bèl·lic. Del saüquer, n'havia dit sempre sabuquer o sabuc, i l'associava al lledoner, el Celtis australis. Són dos arbres imprescindibles a pagès. El lledoner s'ha de posar al costat de solell de la casa; fa una ombra generosa i fresca a l'estiu; a l'hivern perd la fulla i deixa passar el sol. El saüquer és una planta miraculosa; serveix per a tot, i per això en totes les cases de pagès se n'ha plantat sempre per tenir-lo a mà: per combatre el dolor, els refredats, la grip, el mareig, el mal de cap, les diarrees, el mal de ventre, les tatxes, per desinfectar ferides, com a insecticida i, sobretot, per als ulls, perquè és un col·lutori de primera. A casa, gairebé només n'usàvem les flors: per fer-ne crespells, per fer-ne aigües per als ulls i per als dies d'anyocament, i per posar-les a la ratafia, ja que és un dels grans ingredients aromàtics d'aquesta poció. A mi m'agradava fer-ne petadores i prou. La petadora, la usàvem per fer punteria i, alguna vegada, per barallar-nos. Era una eina temporal, supeditada totalment als lledons verds. Es tallava un tros de branca d'un pam i se'n buidava el moll amb un bastó que hi encaixés perfectament bé, de quasi un centímetre de diàmetre, com el dels lledons. Posàvem un lledó a la punta del canó i carregàvem l'altre, amb un altre lledó. Premíem el bastó a poc a poc i amb suavitat, per comprimir l'aire. Apuntàvem, i amb la mà fèiem un cop sec. Quatre fregues amb esperit de flor de saüquer adobaven la coïssor de les cuixes.

Del saüc, se'n fa un vi, xarops, gelees, melmelades i pastissos, però res com les flors arrebossades amb una truita de farina. Qui hi posi un vi blanc floral, desitjarà que mai no s'acabi la primavera.

Sabuquer
És el Sambucus nigra, l'arbret o arbust caducifoli, amb les flors blanques aromàtiques, els fruits negres, les fulles fètides, una medul·la blanca a les branques i l'escorça grisa, clivellada i amb protuberàncies. És de la família de les caprifoliàcies, com el marfull (Viburnum tinus), el tortellatge (Viburnum lantana) i la bola de neu o aliguer (Viburnum opulus). I també com el xuclamel, arbust del gènere Lonicera d'olor agradable, o el lligabosc, la liana també del gènere Lonicera i també amb flors de flaire agradable.

Évol
El sabuc, saüc, saüquer o sabuquer té una retirada amb l'évol (Sambucus ebulus), una planta herbàcia i molt més fètida, també anomenada saüquer bord. Es podria confondre amb el saüc vermell (Sambucus racemosa), que té les baies vermelles en comptes de negres, les flors esgrogueïdes i la medul·la bruna groguenca, i es troba a la muntanya mitjana i alta. Amb aquestes dues espècies convé vigilar, per la seva toxicitat. 
El Punt