lunes, 28 de abril de 2008

1 de maig







Etiquetas: , , ,

jueves, 10 de abril de 2008

La María Jesús Verdú en la seva Gala de Premis Dardo 2008




Reprodueixo en aquesta entrada, l´entrada: D´UN ALTRE BLOG:
El de la María Jesús Verdú, en el seu blog: ZONA ILUMINADA
Gala de premis a Zona Iluminada Vull agrair que cregui que d´altres persones i jo mateix, de la blogosfera siguem mareixedors d´aquest premi, per mi molt especial, ja que és el primer que he rebut mai... Moltes gràcies MARÍA JESÚS


El Cesc Mateu del blog Sense fer Soroll m’ha concedit El Premi Dardo 2008 (Best Blog Darts Thinker). Li agraeixo moltíssim, perquè aquest guardó m’anima a continuar endavant i amb més ganes que mai!. Aneu amb compte perquè el Sense fer Soroll és un blog que crea addicció (quan comences, no pots parar de llegir-lo…) ja que està ple de sentiments a flor de pell, els em tenen totalment captivada, i d’una humanitat d’aquelles que ja no se’n troba, ja m’enteneu…Jo no puc passar un sol dia sense visitar-lo!


“El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blocaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”. Mas informació a: http://albertozambade.blogspot.com/

“La I Entrega de Premios Dardo 2008 se abre paso entre un gran elenco de Premios de reconocido prestigio en el mundo de la literatura, y con él reconoce los valores que cada blogger muestra cada día en su empeño por transmitir valores culturales, éticos, literarios, personales, etc.., que en suma, demuestra su creatividad a través su pensamiento vivo que está y permanece, innato entre sus letras, entre sus palabras rotas”. ”. Mas información en: http://albertozambade.blogspot.com/

Tot i que, segons he anat llegint, el costum és d’atorgar-lo a cinc blocaires més, el creador d’aquest premi preveu concedir-lo a un mínim de 15 blogs més!.

And the Oscar goes to:

Lluna: perquè és la més guapa de les guapes i el seu blog està ple de magnetisme.
Fada: perquè els seus contes de fades, les històries i els seus viatges s’ho valen.
Robelfu: perquè els seus escrits i les seves reflexions cada dia m’agraden més.
Orbison: per l’exhaustiu anàlisi que fa dels diferents cantants i estils musicals.
Neurotransmisores Blog porque tus artículos plantean reflexiones muy interesantes.
Justy Walter porque me he enamorado de tu sonido de estrellas y de tus cálidos versos.
El vuelo de las Hadas porque su magia y tu fantasía me trasladan a un mundo mejor, aunque, en general, me apasiona toda la belleza, el encanto y el entusiasmo que imprimes en el trabajo recopilado en todos tus blogs, Campanita de Barzaires, en el amor por el tango y por la ciudad de Barcelona (en especial, El Racó de les Fades).
Siberieee perquè el contingut del teu blog em resulta força simpàtic i acollidor.
Emilio porque ya sabes cuánto admiro tu prosa poética.
Pa bimbo amb nocilla perquè les vivències de la Marta estan plenes de bons sentiments.
Humor, sociedad y poesía porque el blog de Franciska me tiene robado el corazón.
El món de n’aigua clara perquè és un blog creatiu i original.
Practicando la ley de la atracción: perquè el blog de psicologia de la Cristina A. Roch és molt enriquidor i instructiu.
Ruskis i carrasclest perquè la poesia d’autors, altres escrits, les recomacions, la música i les imatges del seu blog mereixen aquest premi.

Moltes felicitats a tots els premiats! Us ho mereixeu!

I tal com diu el creador d’aquest premi a la seva web “A todos los ganadores, disfruten del mismo, y valoren igualmente a sus 15 blogger que son tan especiales para ustedes.”


Ara proximament jo premiare també a d´altres blogs que m´estimo i admiro i tot gràcies a la MARÍA JESÚS!!!

Etiquetas: ,

lunes, 7 de abril de 2008

EL FOC OBSCUR



Voldria Estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.



No puc negar-te vergonya, no puc.
L´espurneig poeta del llenguatge desesperat.
La lluentor que cenyeix el clam traïdor.
No compareu els glaços que emergeixen dels fets
amb l´enginy que esclata dels meus fracassos.
Oh, plors fragmentats en el temps.




Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.




Avui, el cel sembla voler morir, com un vel
gris i suspès en el buit gelat, avança tot apagat,
governant el món ert i desolat.
Jo arrancaré el meu propi cor de la presó,
amb l´alada llibertat de l´ànima fugitiva, i endevinare
el misteri lluentissim, l´eternitat.




Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.




Ja no fingiré en el perfecta horitzó,
i mai més la vergonya no farà secret el meu desitg.
Substituiré l´íntim dolor terrenal per un
somni maravellós, ara podré deixar desbocar
els batecs del cor, i deslligaré la capacitat
del meu orgull, entre la boira voluntària.




Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.




David Paraire (1997).

Etiquetas: ,