miércoles, 5 de diciembre de 2007

MEMÒRIES D´UN ADVOCAT LABORALISTA (1927-1958)



Francesc
Casares
Memòries
d'un advocat
laboralista
(1927-1958)


Per: PERE RÍOS


Francesc Casares publica la primera part de la seva dilatada biografia com socialista i defensor de treballadors

El Col.legi d’Advocats de Barcelona té més de 18.000 advocats, però cada vegada queden menys referents inqüestionables. Francesc Casares és un d’ells. L’avalen 57 anys de professió d’advocat laboralista i centenars de treballadors als que encara defensa davant dels tribunals.

Fa temps, “per omplir els finals de setmana”, va començar a escriure els records de la seva vida i no va parar fins que portava 600 pàgines i havia arribat a l’any 1958. “Mai vaig pensar que aquells escrits anessin a publicar-se”, va dir ahir l’autor. Memòries d’un advocat laboralista (La Campana), que és com es diu l’obra, va ser presentat ahir en la intimitat editorial. Varen oficiar l’ex-conseller de CiU Francesc Sanuy i el catedràtic de Dret Constitucional José Antonio González Casanova, en altre temps passants de Casares a Sabadell.

La bondat en la cara



Amb el cabell blanc i la bondat en la cara que Raimon atribuïa a Gregorio López Raimundo, Casares ca explicar que havia escrit el que li havia vingut a la memòria, tot i el risc de que aquesta el traís. Són 109 capítols sobre els primers 31 anys de la seva vida; la narració s’inicia quan tenia tres anys i es va proclamar la Segona República al crit de “visca Macià, mori Cambó”, i acaba quan va ser empresonat. També es relata, l’enterrament de Durruti i altres esdeveniments històrics ocorreguts a Barcelona, però trufats amb l’experiència personal i familiar d’un jove procedent del Camp de Tarragona. És la vida quotidiana d’una persona inquieta des de molt jove.

“Explico el compromís amb unes idees i una causa”, va dir Casares fent referència a la causa socialista, que arrenca en els anys del Moviment Socialista de Catalunya i acaba en Esquerra Socialista, una corrent d’opinió dins del PSC.

“Allí no se sabia on acabava el despatx i començava el partit”, va explicar Sanuy recordant aquella època, abans d’evocar que a Casares se li va oferir ser alcaldable socialista per Barcelona el 1979 i ho va rebutjar. “És el meu mestre laboralista, polític i humà”, va dir Casanova, qui va destacar també “l’admirable, depurat i culte estil literari” de l’obra. En això va coincidir amb Josep Maria Espinàs, per a qui Casares va ser escriptor abans que advocat. Casares va replicar amb ironia que si és veritat que la prosa és bona, té un cert mèrit, perquè s’ha passat la vida fent escrits judicials. Està a punt de fer 80 anys i prepara la segona part.
Publicar un comentario